El trencament oficial del grup parlamentari de Ciutadans s’ha produït aquest divendres. Els diputats Alexis Marí, Domingo Rojo, David de Miguel i Alberto García –aquests tres últims afins a l’exsíndic– han anunciat en una roda de premsa que abandonen el partit en haver demanat la baixa com a militants de Ciutadans i que, per tant, abandonen el grup parlamentari. A partir d’ara, tots quatre formaran part del grup de no adscrit.
Aquesta és la manera com s’ha resolt les tensions públiques que Marí i els seus diputats afins mantenien amb la direcció del partit al País Valencià i a l’Estat. Ciutadans es quedarà així amb 9 diputats a les Corts, quatre menys dels que va obtindre en les eleccions de maig de 2015.
En roda de premsa, el diputat Alberto García ha explicat que marxa del partit per “coherència” i ha assegurat que considera que pot ser més “útil” dins que fora de la formació d’Albert Rivera. García, que ha rebutjat de front els Pressupostos Generals de l’Estat perquè “perjudiquen la Comunitat Valenciana” ha assenyalat que la seua baixa és fruit de “complir la paraula” donada. Així, ha explicat que ell personalment es va comprometre amb la Plataforma per la Dependència, a qui li va “prometre que si als PGE no es donaven les condicions que vaig parlar amb ellls, deixaria Ciutadans”.
García, que ha criticat durament la falta de paraula del partit i el fet que ha aprovat uns comptes amb el PP que no compleixen allò que es va prometre, també ha carregat contra la formació per la “falta de democràcia interna”. En aquest sentit, ha assenyalat que “Ciutadans és un patit on no s’exigeix treball, sinó molta lleialtat. És més fàcil si no et compliques la vida, no tens criteri propi i demostres lleialtat. Però la meua primera lleialtat és amb els ciutadans”. Tanmateix, ha criticat la falta de contacte amb la realitat del partit: “Ciutadans és un partit timorat, sense iniciativa. Ix poc al carrer i ha caigut en mans de gent que venia del PP, a la dreta del PP, que l’havia abandonat de manera poc honrosa. Han vingut a colonitzar Ciutadans”.
També s’ha referit a la manca de democràcia interna Domingo Rojo, qui ha criticat durament algunes pràctiques dels mandataris del partit, als quals ha comparat amb la Gestapo. Rojo ha denunciat “l’assetjament en xarxes socials” als crítics amb la direcció i ha criticat la doble vara de mesurar: “Quan un afiliat ataca els crítics, màniga ampla, però si és a un càrrec del partit, expulsió”. També ha denunciat que els crítics han hagut de suportar els darrers mesos “seguiments realitzats per afiliats i membres orgànics, filtracions, que els fotografien les agendes personals o que se’ls enregistrara”.
Rojo ha aprofitat per a eixir en defensa de l’exportaveu de Ciutadans i actual eurodiputada Carolina Punset. “És lamentable el linxament públic que va partir la senyora Punset en un acte del partit. Hi havia orquestrat un aquelarre. He d’agrair que Fran Hervías [secretari d’Organització de Cituadans] va demanar que es tallara”, ha recordat el ja diputat del grup de no adscrits, qui ha retret la “poca vergonya d’alguns afiliats que no recorden que quan Punset va entrar al partit la intenció de vot era del 0,2% i, poc després, i havent aconseguit 13 diputats, demanaven el seu cap”.
Per la seua part, David de Miguel ha lamentat que les “demandes valencianes” no hagen sigut preses en consideració per la direcció estatal de Ciutadans. En aquest sentit, De Miguel ha recordat que fins i tot Rivera “va vindre [a València] i va posar en dubte que estàvem mal finançats. Aquest partit no es creu que siga un problema l’infrafinançament dels valencians”. “No se’ns ha consultat quines eren les nostres reivindicacions. No se’m va convidar a anar a Madrid a dir-ho. Continue sense saber en què beneficien els PGE als valencians. Quines esmenes s’han presentat? Quines s’han retirat? No ho sé. No se’ns ha informat. Tot és Madrid, Madrid, Madrid”, ha assenyalat el diputat.
Mesos d’enfrontament
La renúncia a seguir defensant les sigles de C’s és només l’oficialitat d’una divisió que vivia el grup parlamentari –i també el partit– que ve de llarg. Si bé la manera d’entendre el programa polític de C’s per part de Marí i els seus afins i la resta del grup –liderat per Emilio Argüeso– ha sigut ben diferent des de quasi l’inici de la legislatura, fa dos mesos que la divisió entre uns i altres era tan gran que feia, com així s’ha demostrat, insalvable la reconciliació.
Les diferències es van accentuar quan Alexis Marí va ser rellevat com a portaveu de les Corts el passat 24 d’abril després d’una decisió de l’Executiva estatal de C’s, que va vincular la seua eixida a una qüestió de “confiança”. Marí es va mostrar molt crític amb el fet que C’s decidira, en el seu congrés, eliminar dels seus estatuts les al·lusions a la socialdemocràcia. Aquestes diferències van precipitar el seu relleu i la designació de la diputada Mari Carmen Sánchez com a portaveu del grup parlamentari.
Les xarxes socials han sigut un bon termòmetre de l’augment de la crispació entre els dos sectors enfrontats de Ciutadans. Tant en declaracions als mitjans com en missatges que han intercanviat en Twitter, Marí i càrrecs de C’s com Inés Arrimadas o José Manuel Villegas, que li han arribat a demanar l’acta en diverses ocasions, han fet paleses les seues diferències.
“És curiós que la companya Inés Arrimadas faça una invitació tan explícita –a abandonar la formació– quan ha perdut el 40% d’afiliats en tan poc de temps; ningú es posa a fer aquesta reflexió”, va qüestionar Marí en declaracions als mitjans després que la portaveu estatal del partit li demanara que lliurara la seua acta de diputat a principis del mes de juny. Marí també va retreure a Arrimadas i a altres càrrecs que vulguen fer fora del partit la gent que no pensa com ells. “Quina pressa tenen alguns per fer fora del partit els que no pensen igual“, va dir Marí en el seu compte de Twitter.
Des de la direcció valenciana del partit també han criticat l’actitud de l’exportaveu. La seua substituta a les Corts, Mari Carmen Sánchez, va assenyalar, en declaracions als mitjans, que “dins d’un partit pot haver-hi debats i discrepàncies, però quan tot es converteix en una discrepància el comportament lògic, per coherència, potser és abandonar el projecte“.
Canvi de programa
La crítica d’Alexis Marí i els seus diputats afins a l’executiva del partit d’Albert Rivera és que el partit s’ha allunyat del seu programa electoral. També critiquen la seua actitud amb els companys de partit, amb els quals han discrepat en diverses qüestions. El punt de no retorn, però, van ser els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Les seues declaracions rebutjant el pacte PP-C’s i la marginació dels comptes als valencians van precipitar la seua substitució, que es va produir pocs dies després de participar en l’acte organitzat a les Corts Valencianes per a rebutjar els PGE, ja que la direcció estatal de C’s havia prohibit als seus diputats acudir-hi.
Marí: “Rivera sembla el fill polític de Rajoy”
Alexis Marí ha començat la seua intervenció tot assegurant que ha informat el sotssecretari general de C’s, José Manuel Villegas, de la decisió d’abandonar el partit. També ha insinuat que podrien haver-hi més eixides del partit a la pròximament i ha assenyalat que el de hui és un “dia trist” per a ell, però ha destacat que romandrà en els Corts per a “defensar els interessos dels valencians”, una cosa que, al seu parer, “ha deixat de fer Ciutadans”.
“Els aparells degraden els ideals; quan des de Madrid i Barcelona volen fiscalitzar el que fem i pretenen que no tinguem la més mínima autonomia, açò és converteix en una sucursal. Jo els vaig dir que açò no és Bankia ni La Caixa; Jo no sóc l’enviat de ningú”, ha subratllat Marí, qui a més ha considerat una “vergonya” que després que va deixar de ser portaveu se l’haja “silenciat” al grup parlamentari. “Ja li dic a Albert -Rivera que això no s’estila, que és vella política”, ha indicat.
L’exportaveu de Ciutadans a les Corts ha carregat contra el president del partit, de qui ha dit que sembla “el fill polític de Rajoy” després del seu suport a la formació del govern espanyol i als PGE. “S’han fet xicotets canvis perquè res no canvie; és el que ha fet Albert i companyia. Pot ser és el que volen: ser el clauer constant del PP. Nosaltres passem del ‘no és no’ al ‘pot ser sí’ i del ‘sí és sí’ al ‘no ho dubtes, Mariano'”, ha apuntat el diputat, que ha ironitzat sobre que, en ocasions, es confonia sobre si el seu “cap” era Rivera o Rajoy.
