Implementar el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) a l’Estat tindria un cost addicional de 1.784 milions d’euros respecte al sistema actual, prop de 100 euros a l’any per família, i seria perjudicial per al medi ambient perquè augmentaria un 19,4% l’escalfament global.
Així ho indica un estudi de sostenibilitat sobre la implantació d’aquest sistema per a envasos de begudes, excepte lactis, realitzat per la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i Canvi Climàtic, de l’ESCI-UPF, i presentat, aquest dijous, a València com a “escenari rellevant” a causa del debat sorgit per la intenció del secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Álvaro, d’implantar l’SDDR al País Valencià.
Quant a l’impacte ambiental, el sistema de retorn d’envasos augmentaria l’acumulació de residus a l’aigua fins a un 64,1%. A més, incrementaria la pluja àcida en un 31,4%, elevaria un 19,4% l’escalfament global i acceleraria un 18,9% l’esgotament de la capa d’ozó. Dels indicadors estudiats, només suposaria una millora del 10,2% en l’esgotament de recursos.
Impacte mediambiental del transport d’envasos
L’anàlisi també conclou que, amb la implantació de l’SDDR, s’incrementaria l’impacte mediambiental de la recollida i el transport d’envasos. Segons l’estudi, el 54% dels residus haurien de gestionar-se manualment i ser transportats sense compactar-los, fet que resultaria “molt menys eficient” i causaria un augment de les emissions de diòxid de carboni.
Quant a la logística, l’estudi estima que caldrien 38.752 màquines de retorn automàtic d’envasos al conjunt de l’Estat i 45 noves plantes de comptatge, a més d’un 50% més d’espai a les vivendes i sis vegades més temps dels ciutadans.
