Els turistes que visiten les ciutats valencianes van de compres, però sobretot als supermercats. És una de les conclusions que es pot extraure de l’Informe Anual de la Distribució Comercial Minorista, elaborat per l’institut d’estudis de les Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana, Pateco, i presentat aquest dimecres pel director general de Comerç, Natxo Costa.
Segons l’estudi, dels 1.080 milions d’euros gastats pels turistes en comerços valencians en 2016, 654 milions corresponen a alimentació i productes de neteja. És a dir, el 60% de la despesa es va realitzar en béns de consum diari, fet que s’explica pel pes de les segones residències. En canvi, els productes propis del turisme de compres representen un terç de la despesa, és a dir, 372 milions d’euros que corresponen a la suma de les categories d’equipament personal (roba i calcer) i la resta de productes.
En 2012, quan es va autoritzar l’obertura de botigues els festius, les compres de productes de consum no diari representaven un 23% de la despesa dels turistes en comerços. Un any després, el percentatge es va reduir fins al 19% i en 2013 i 2014 es va situar en el 35%.
Costa: “Qui compra un diumenge no és turista”
En ple debat sobre els horaris comercials, les xifres reforcen la tesi del Consell segons la qual el turisme no justifica que a València i Alacant les botigues puguen obrir 63 festius a l’any. En aquest sentit, Costa va indicar que els turistes s’han usat com a “excusa” per a estendre les zones de gran afluència turística (ZGAT), aquelles àrees on es permet que les botigues òbriguen els diumenges. “Qui va a comprar a un hipermercat un diumenge no és turista”, va argumentar.
El responsable de la política comercial del Consell va destacar que “ningú” qüestiona l’obertura dels supermercats en zones de platja, però va advertir que les ZGAT s’han “pervertit” per a permetre la liberalització horària. “A les zones de platja el turisme sí que dóna sentit a les ZGAT, però la ciutat de València en període estival es queda buida, i ahí és on tenim la discrepància”, va destacar.
Vendes per sota de nivells precrisi
El comerç minorista valencià va obtindre en 2016 una facturació de 23.545 milions d’euros; dada que mostra una recuperació de les vendes, si bé encara per sota dels nivells previs a la crisi econòmica. El tècnic de Pateco Agustín Rovira va explicar que els comerços amb un sol punt de venda van ser els que pitjors resultats van registrar, mentre que les grans superfícies freguen volums de vendes de 2010.
L’informe també mostra un increment de prop de 4.000 ocupats en el sector. En 2016 treballaven en el comerç valencià 203.700 persones, de les quals quasi el 70% eren treballadors per compte d’altre i el 30% restant, autònoms. A més, només el 18% dels treballadors ho eren a temps parcial, malgrat la llibertat horària que impera a ciutats com València i Alacant. “Potser, per a cobrir una oferta horària més àmplia, no s’està aprofitant al 100% la contractació a temps parcial”, va apuntar Rovira.
