Navarro reforça la nova patronal amb la suma del calcer alacantí i de Baleària

La CEV rebutja la proposta de Coepa per a assumir el seu deute amb la Generalitat
/ València
16 juny 2017 01:00h
El president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro, ja ha sumat a la seua entitat les patronals sectorials més potents

La nova patronal autonòmica guanya la partida al vell model de patronals provincials. Mentre l'alacantina Coepa s'afanya per a sanejar els seus comptes i la castellonenca CEC pateix un degoteig de baixes, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) continua sumant empreses de renom i patronals sectorials d'Alacant i Castelló. Aquest dijous el comité executiu de la CEV va aprovar l'entrada de la naviliera de Dénia Baleària, de la patronal del calcer Avecal i de l'hotelera Hosbec.

Amb les incorporacions, l'organització que presideix Salvador Navarro reforça la seua representativitat a la demarcació d'Alacant, on Coepa mira de mantindre el seu estatus de patronal de referència. La primera patronal sectorial d'Alacant que es va sumar a la CEV va ser Fempa (metall), una vella enemiga de Coepa que va arribar a forçar l'anul·lació dels seus comptes del 2006 i 2009.

Sumant Hosbec i Avecal, la patronal d'abast valencià incorpora dos dels sectors econòmics més potents al territori disputat amb Coepa: el turístic i el del calcer. Les dos organitzacions mantindran, per ara, la seua presència a l'organització provincial, però el cost de cada vocalia a la CEV (1.304 euros) fa preveure que la doble aportació no s'eternitze.

Colp de porta a Coepa

Alhora que va donar la benvinguda als nous socis, la CEV va barrar el pas a la patronal alacantina. Coepa s'havia oferit a pagar un centenar de vocalies (130.400 euros a l'any) a canvi que la CEV es fera càrrec dels seus deutes. Per unanimitat, el comité executiu va rebutjar l'oferta, atés que podria suposar "una actuació empresarial negligent".

L'entitat pilotada per Navarro va argumentar que la proposta de Coepa "no s'ajusta als principis bàsics d'associació i funcionament de l'organització autonòmica", si bé va acordar continuar les converses. La condició per a negociar, això sí, és que la patronal alacantina respecte els punts bàsics de l'entitat d'abast valencià.

Un dels punts bàsics de la nova patronal és defugir les quotes territorials. Fonts de la CEV precisen que l'empresariat d'Alacant i Castelló tindrà veu mitjançant els consells empresarials provincials, amb representants triats pels empresaris de cada demarcació provincial. Els empresaris també triaran el president del consell de la seua demarcació, que, a més, serà vicepresident de la CEV.

La resistència de Castelló

A la demarcació de Castelló, l'obstacle per al desplegament autonòmic de la CEV és la CEC. La patronal castellonenca, en concurs de creditors, es resisteix a la liquidació i compta amb aliats entre el xicotet empresariat, com ara l'Associació Nacional de Fabricants de Frites, Esmalts i Colors Ceràmics. En canvi, la principal patronal del taulell, Ascer, ha anunciat aquesta setmana que abandona l'organització de Castelló i ja forma part de la CEV.

A més, aquest dijous, la CEV també va aprovar la incorporació de l'Associació Castellonenca de Transports de Mercaderies per Carretera i de la constructora Civicons Construcciones Públicas. Una de les principals empreses de la demarcació, Obinesa, també està integrada a la nova patronal autonòmica. Un altre element juga en contra de la patronal de Castelló. Aquest dijous va lliurar el seu pla de viabilitat i si rep el rebuig del jutge que tutela el seu concurs, la CEC es vorà abocada a la liquidació.

Assemblea constituent ajornada a la tardor 

La nova estructura de la patronal autonòmica s'ha de definir en una assemblea constituent que, inicialment, s'anava a celebrar abans d'estiu però que s'ajornarà a la tardor, previsiblement, en octubre. Des de la CEV indiquen que l'ajornament busca intensificar la captació d'associats d'Alacant i Castelló i que els nous socis puguen participar en l'elaboració dels estatuts de la nova patronal.

next