Tot i que des de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) mostren una satisfacció moderada amb la trajectòria que estan tenint els premis València i València Nova que lliura l’ens depenent de la Diputació de València, hi ha dades significatives que certifiquen que els guardons estan consolidats després dels canvis que va introduir fa dos anys Vicent Flor, el director de la institució. Així ho han manifestat els responsables de l’IAM, tant Flor com la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, qui, aquest dijous, juntament amb els membres dels jurats, ha donat a conéixer els noms de les obres i dels autors guanyadors dels premis d’aquest any 2017. Al remat, el nombre d’originals presentats ha augmentat respecte a l’any 2016, mentre que el nombre de premis deserts ha disminuït, de manera que ha passat dels tres declarats l’any passat a només un d’aquesta edició.
Cinc modalitats configuren els premis literaris que convoca el Magnànim: València de poesia en valencià i castellà, València de Narrativa en valencià i castellà i Premi d’Assaig, a més dels respectius València Nova adreçats als escriptors novells menors de 30 anys.
El premi València de Narrativa en valencià ha sigut per a l’obra El mal que m’habita, de Pasqual Alapont Ramón mentre que el premi València Nova de Narrativa en valencià ha quedat desert. De l’obra d’Alapont el jurat ha valorat especialment la seua qualitat com a thriller psicològic amb uns personatges ben aconseguits, ha destacat el jurat.
El Premi València de Narrativa en castellà ha recaigut en l’obra Las maléficas de Etxala, d’Álvaro Bermejo Marco, i, per la seua banda, el Premi València Nova de Narrativa en castellà ha sigut per a l’obra La carcoma, de Daniel Fopiani Roman. D’aquesta darrera, el jurat ha valorat la capacitat de l’autor per a revisar els clàssics amb agilitat. D’altra banda, sobre l’obra de Bermejo, el jurat ha posat en valor la profunda reflexió que fa l’autor sobre la condició humana i ha destacat els tres personatges femenins ben definits.
El Premi València Nova de Poesia en valencià ha estat per a Blanca Breu, de Maria Carme Rafecas Rafecas, i el Premi València de Poesia en valencià ha recaigut en Iconòstasi, de Josep Maria Baluastre Vila. Del poemari de Rafecas s’ha destacat la seua maduresa, amb especial èmfasi en el fet que es tracta d’una obra l’autora de la qual és menor de 31 anys (com indiquen les bases). Del poemari de l’escriptor de Vallada s’ha destacat l’originalitat, la reflexió i el bon ús dels cultismes així com la implicació ètica del poeta amb la seua obra.
El Premi València Nova de Poesia en castellà ha estat, finalment, per al poemari Moli House, de Dmytro Prychyslyy. El jurat s’ha vist obligat a descartar com a guanyadora l’obra que en una primer moment havia de ser –Liberalismo Político, de Francisco José Chamarro Cabezón– perquè l’autor havia inclós en un dels poemes les seues dades personals (nom, correu electrònic, etc.), ha explicat Maria Josep Amigó. A més a més, segons el jurat, no s’ha sabut decidir si aquest fet responia a una llicencia poètica o a una altra qüestió. D’altra banda, el Premi València de Poesia en castellà ha sigut per al poemari Lo que tu nombre tiene de aventura, de David Hernández Sevillano. El jurat ha qualificat la primera obra com un “llibre valent” sobre la identitat, mentre que del segon poemari s’ha ressaltat que, malgrat la seua temàtica amorosa, Hernández no cau en els tòpics i fa una poesia propera i vibrant sense recórrer a l’apocament.
El Premi d’Assaig en valencià ha sigut per a l’obra Plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval, d’Albert Toldrà Vilardey. Finalment, el Premi d’Assaig en castellà ha estat per a Excluidos y transparentados: del panóptico a la pantalla digital, de Javier Cigüela Soler. En aquest últim cas, el jurat ha valorat l’habilitat de l’autor per a posar llum sobre els diverses manera existents de reclusió, des d’una cel·la a la presó que significa les xarxes socials. Per la seua banda, sobre l’assaig del valencià el jurat ha ressaltat la bona documentació dels autors clàssics que sosté la investigació de Toldrà.
Augment d’originals
Totes les modalitats dels premis en castellà han experimentant un augment de participació respecte de la passada edició. De poesia en castellà, els originals han passat de 18 a 32, mentre que, en valencià, l’any 2016 es van presentar 6 i enguany 5. En narrativa en castellà també hi ha hagut una pujada, de cinc de l’any passat a nou que s’han presentat aquest 2017. En narrativa en valencià es va presentar un original, el mateix nombre que enguany. Finalment, en la modalitat d’assaig s’han presentat quatre en aquesta edició i cap en l’anterior.
Per altra banda, l’any 2016 es van declarar tres premis deserts. En canvi, enguany només el Premi en narrativa en valencià ha quedat desert –aquest també és un dels que van quedar deserts l’any 2016.
