“Ells diuen que es tracta d’amor. Nosaltres [les dones], que és treball no remunerat”. Una frase de Silvia Federici que resumeix a la perfecció l’obra d’aquesta teòrica i activista italiana: l’anàlisi del capitalisme i el treball assalariat i reproductiu des d’una perspectiva de gènere. A més, deixa clara la seua demanda: un salari que faça visible el treball domèstic i que el faça valdre. Federici denuncia que les tasques domèstiques han estat imposades a les dones i, fins i tot, transformades en un atribut natural de la seua personalitat femenina. “De la mateixa manera que Déu va crear Eva per a complaure Adam, el capital va crear la mestressa de casa per a servir físicament, emocionalment i sexualment el treballador masculí”, escrivia ja el 1975.
La incorporació de les dones al mercat laboral no ha suposat un alliberament per a aquestes. En un sistema desigual com el que s’ha descrit abans, on es dóna per suposat que les tasques domèstiques els corresponen a elles, el que succeeix és que la majoria de dones ha de fer front a una doble jornada laboral: la de fora de casa i la de dins. Sobre això també parla Mercedes d’Alessandro, que a finals de l’any passat va publicar l’assaig Economía feminista: Cómo construir una sociedad igualitaria (sin perder el glamour). “L’economia com a ciència investiga sobre els preus i el mercat. Però el que no té preu es queda fora del marc de l’economia, i ací és on apareixen molts treballs que fan les dones”, afirmava. En el seu llibre explica com el pensament econòmic ha deixat de costat les dones i quines han sigut les conseqüències.
Economistes amb ulleres morades
L’economia feminista naix com una alternativa al corrent de pensament tradicional en l’economia. Com explica Lina Gálvez al Diari La Veu, economia feminista significa “mirar els problemes econòmics d’una altra manera, posant al centre el benestar de les persones, la seua dignitat i el sosteniment de les seues vides”, tot tenint en compte “les desigualtats de gènere tant en l’accés als recursos, com en la provisió de les cures o les polítiques fiscals i comercials”. Gálvez és catedràtica d’Història i Institucions Econòmiques al Departament d’Economia de la Universitat Pablo de Olavide. És, també, directora de l’observatori de gènere GEP&Do i dels màsters en Gènere i Igualtat i en Drets Humans, Interculturalitat i Desenvolupament a la mateixa universitat. A més, és vicepresidenta de l’Associació d’Economia Crítica.
Lina Gálvez: “Economia feminista significa mirar els problemes econòmics d’una altra manera, tenint en compte les desigualtats de gènere”
Gálvez adverteix que l’economia feminista no consisteix només a “agregar dones” dins de l’anàlisi convencional i “barrejar”, sinó que cal canviar la mirada, les preguntes, les fonts i els mètodes amb què s’aborden els problemes. I per tal de fer-ho possible, assenyala, han d’implicar-se tots els agents: les universitats, els governs, les empreses, els sindicats, les associacions, els mitjans de comunicació i, també, les persones, els individus. “No podem oblidar que el feminisme no és només una teoria de la justícia o un moviment social i polític, sinó que és també una forma de vida. I, en aquest sentit, les persones, en el nostre dia a dia, tenim molt a dir”, destaca.
L’aposta del Consell i la Universitat de València
Pel que fa al paper de les universitats en aquesta desmasculinització de l’economia, Lina Gálvez recalca la importància de tindre càtedres especialitzades: “El feminisme aspira a transformar la societat i, per a transformar-la, abans cal reconéixer-la i fer-ho amb rigor”. Amb l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere als estudis i anàlisis de l’economia, el Consell i la Universitat de València posaran en marxa una càtedra d’Economia Feminista. Durant la presentació, la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va afirmar que “la creació d’aquesta càtedra és un pas més per a feminitzar tots els àmbits de la nostra vida” i que ha de servir per a replantejar-se “com ha de ser l’economia, aquella que entenem de manera més reduccionista, perquè siga sostenible a llarg termini i perquè els nostres fills i filles també puguen gaudir d’aquest sistema”.
La càtedra també ha de servir per a valorar el treball invisible de les dones, el “treball per amor” que criticava Federici, i per a elaborar indicadors que ajuden a prendre les decisions polítiques necessàries per a afavorir la igualtat entre homes i dones. En aquesta línia, el conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, va explicar que el Producte Interior Brut “indica que més del 50% de la nostra economia és no remunerada, és a dir, que es fa a la llar” i que cal estudiar-ho, analitzar-ho i remarcar-ho.
Mónica Oltra: “La creació de la càtedra d’Economia Feminista és un pas més per a feminitzar tots els àmbits de la nostra vida”
El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, va destacar la importància de l’educació com a motor del canvi social i, en aquest cas, en la generació de coneixement i noves idees sobre el feminisme i l’apoderament de les dones. La càtedra, que durant el primer semestre preveu la realització d’activitats formatives, culturals, d’investigació i d’extensió universitària, estarà dirigida per María Luisa Moltó. Moltó és catedràtica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i directora de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. El seu camp de recerca és la situació de les dones en el mercat laboral, en concret sobre la discriminació salarial, la segregació ocupacional, els patrons d’ocupació i els temps de treball.
Uns pressupostos igualitaris
En la presentació de la Càtedra d’Economia Feminista, Oltra va fer referència a “un corrent que estem impulsant des dels poders públics i, òbviament, des de la societat, per a poder construir un món més igualitari per a acabar amb la desigualtat entre homes i dones”. Una de les apostes de l’economia feminista per a avançar en el camí cap a la igualtat i que implica directament aquests “poders públics” són els pressupostos amb perspectiva de gènere.
En el cas dels Pressupostos de la Generalitat, per llei s’estableix l’obligació d’incorporar al procés d’elaboració d’aquests un informe d’avaluació d’impacte de gènere. Aquest document, que acompanya l’avantprojecte dels pressupostos, mostra una avaluació prèvia dels resultats i efectes que poden tindre sobre les dones i els homes, així com la incidència dels seus resultats en relació amb la igualtat d’oportunitats entre ambdós sexes. Però, si bé les intencions són bones, el poc de temps per a l’avaluació –l’informe i els pressupostos s’han d’aprovar conjuntament– i uns indicadors no massa efectius fan que es tracte d’una anàlisi encara millorable.
A València, des de gener fins a maig d’enguany, professores i tècniques de la Universitat de València expertes en igualtat han estat formant personal tècnic i polític de l’ajuntament. Durant les diferents sessions, les formadores van dotar l’alumnat de les ferramentes necessàries per a valorar l’efecte que pot causar una determinada actuació municipal i en quina mesura contribuirà a l’avanç cap a una ciutat més igualitària. L’objectiu de la regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano, és elaborar el 2018 els primers pressupostos de la ciutat que tinguen en compte la perspectiva de gènere.
Els Pressupostos de la Generalitat han d’anar acompanyats d’un informe d’avaluació d’impacte de gènere
On ja es treballa amb uns pressupostos municipals amb perspectiva de gènere és a Castelló, de manera que compleixen amb un dels compromisos recollits en el Pacte del Grau. A més, la regidoria d’Igualtat, liderada per Ali Brancal, també està desenvolupant altres propostes, com ara la formació per a la incorporació de la perspectiva de gènere en les clàusules socials, els patis coeducatius o l’Escola d’Igualtat. Pel que fa a Alacant, fins que no hi haja un Pla Municipal d’Igualtat no es prepararan uns pressupostos amb perspectiva de gènere. Un pla que, si tot va com està previst, podria aprovar-se al desembre.
