El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miquel Soler, han exposat davant dels diferents agents de la comunitat educativa els eixos participatius per a elaborar la Llei Integral Valenciana d’Educació (LIVE).
Els responsables d’Educació de la Generalitat han apuntat que, a diferència d’altres territoris, el País Valencià no disposa d’una norma que emmarque tot el sistema educatiu valencià. “Evidentment, hi ha un marc legal, però emana de diferents lleis i decrets. Per això veiem la necessitat d’una llei integral que puga definir amb molta més claredat les grans línies estratègiques de l’educació valenciana”, ha expressat el conseller Marzà.
Segons han explicat Marzà i Soler, la majoria de lleis d’educació existents fan que els xiquets s’hagen d’adaptar al sistema educatiu: “Nosaltres pensem que és al revés, que els alumnes han d’estar al centre del sistema i, per tant, és el sistema el que ha d’adaptar-se. Les escoles no són fàbriques per a treure rèpliques de desigualtats, volem una escola crítica, més justa, més inclusiva, més solidaria i més oberta a l’entorn que ajude a canviar el model productiu del nostre territori. Una escola garant de la igualtat d’oportunitats”, ha apuntat el conseller.
En aquest sentit, el màxim responsable d’Educació ha apuntat la necessitat de treballar en una normativa autonòmica “que blinde pressupostàriament la inversió en educació i que tinga en compte l’aprenentatge al llarg de la vida, amb un consens pedagògic”.
Tal com s’ha assenyalat en l’acte, la futura LIVE emana de l’Acord del Botànic, que té en compte la creació, l’any 2011, de la comissió d’estudi no permanent a les Corts per a estudiar les tècniques i actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves i que va generar l’aprovació de la resolució 566/VIII el març de 2015.
Desafiaments i estratègia
A partir d’aquest treball a les Corts, el CEV va elaborar un decàleg sota el paraigua de l’Estratègia Europea 2020, on es plantejaven els desafiaments vinculats i enfocats al desenvolupament educatiu de l’alumnat. Els desafiaments es vertebren en línies fonamentals com la motivació, la implicació, el benestar, l’autonomia, responsabilitat i autoexigència, el pensament crític i creatiu, la maduració equilibrada, la participació i protagonisme, la convivència, la implicació de la família, la qualitat de l’oci, el talent i rendiment d’aprenentatges. Els 12 desafiaments han tingut com a resultat 343 propostes d’acció concretades en un document estratègic, fruit de processos de participació ciutadana.
“A partir d’aquests documents de diagnosi i reflexió, volem anar un pas més enllà i fer partícip tota la comunitat educativa, de forma individual i de forma col·lectiva, a través d’un procés consultiu per a l’elaboració de la Llei, ja que cal escoltar els especialistes i els qui estan en el dia a dia a les aules, ja que ha de ser una llei en la qual participe la comunitat educativa i que s’aprove amb el màxim consens possible”, ha assegurat el conseller Marzà.
En aquest context, el secretari autonòmic, Miquel Soler, ha traçat les línies participatives del procés, que consten d’un calendari de reunions per a escoltar abans de l’estiu els sindicats, grups parlamentaris, associacions de directors, associacions d’inspectors, AMPA, escoles de Magisteri, patronals de l’escola concertada, cooperatives i patronals de l’ensenyament privat, entre d’altres.
També s’han elaborat diferents qüestionaris dirigits al professorat, a les AMPA dels centres educatius i a les famílies en general, que podran ser emplenats per totes aquelles persones implicades que ho desitgen.
Acabat el procés consultiu, es realitzaran una sèrie de trobades per les diferents comarques valencianes per a apropar les reflexions i les diferents aportacions de la comunitat educativa. L’objectiu és comptar, a final d’any, amb un esborrany de llei extret a partir de les diferents aportacions, dels qüestionaris i de les reunions amb els diferents col·lectius.
