El PP assetja el Consell amb la seua pròpia gestió fallida

Maria José Català denuncia retards en els pagaments després que una sentència anul·lara els contractes signats durant el mandat de Fabra
/ València
10 juny 2017 01:00h

Després de dos anys a l'oposició, el Partit Popular ha decidit passar a l'ofensiva amb una vigilància estreta de la gestió del govern del Botànic. Fins ara, els retrets s'havien centrat en la política educativa del conseller Vicent Marzà, primer, amb la reestructuració dels concerts amb col·legis privats i, més tard, amb el model de plurilingüisme dinàmic, suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia arran d'un recurs de la Diputació d'Alacant, governada pels populars.

En l'equador de la legislatura del canvi, el partit que va governar el País Valencià durant dos dècades ha pres l'accelerador del desgast a Ximo Puig i els seus consellers, principalment a la seua vicepresidenta, Mónica Oltra. El PP, però, té problemes de combustible. Quan han passat 24 mesos, encara no ha esclatat cap escàndol amb què botar foc la Generalitat.

El PP retrau al govern de Ximo Puig problemes de gestió imputables als exgovernants populars. / CORTS VALENCIANES

Ans al contrari, les tenebrors que, a hores d'ara, enfosqueixen, de tant en tant, l'opinió pública són les rèmores judicials o polítiques de vint anys d'hegemonia del PP. FiraValència, la Fórmula 1 i el cas Taula són exemples ben vius d'una herència de la qual no es poden sostraure els actuals dirigents del PPCV. Va ser Francisco Camps qui, un mes abans de la dimissió pel cas dels vestits de Gürtel, va escollir Isabel Bonig per a consellera d'Infraestructures. Cinc mesos després, Alberto Fabra va cridar María José Català per a dirigir la Conselleria d'Educació.

Herència i hereves

Les dos van viure des de dins –i Català en va fer de portaveu– la decadència final i la caiguda del règim popular, amb la corrupció i la fallida financera com a trets més cridaners de l'angoixant epíleg. Relacionat amb ells, però menys vistosos, s'estaven produint altres fenòmens administratius amb conseqüències directes per a milers de ciutadans, com ara l'impagament de les ajudes al lloguer i els retards en l'avaluació dels receptors de les ajudes a la dependència. El falsejament del dèficit públic s'ha saldat amb una multa imposada per la Unió Europea i pagada en aquesta legislatura. A la Conselleria de Benestar Social, set inspectors havien de supervisar més d'un miler de residències, centres d'acollida i altres instal·lacions per a la cura i supervisió dels ciutadans més vulnerables.

Mónica Oltra va denunciar la precària situació dels menors acollits en alguns centres com a conseqüència de la deixadesa de l'anterior administració. La reacció del PP va ser immediata. Ni molt menys va assumir les crítiques o va donar alguna mena d'explicació o excusa. La reacció va consistir a fer responsable de tot plegat Oltra, atés que ja porta quasi dos anys al front de la conselleria.

Mònica Oltra ha de respondre cada divendres els retrets llançats minuts abans per la diputada del PP María José Català. / CORTS VALENCIANES

Dos anys en política poden ser una eternitat; però, en l'esfera administrativa i, sobretot, quan es volen gestionar els diners públics sense agafar cap drecera legal o no que acurte els terminis, dos anys no donen per a molt. Això ho ha vist clar l'ara diputada María José Català. Ella ha assumit la tasca d'aturar les denúncies d'Oltra i de passar al contracop, una veta que, a més, li ha permés guanyar visibilitat al grup del PP de les Corts, després de quedar desplaçada dels portaveus principals i de la màxima confiança d'Isabel Bonig. Els darrers tres divendres, l'exconsellera d'Educació ha comparegut a les Corts per a denunciar presumptes mancances en la gestió de Benestar Social.

Les rodes premsa del divendres de María José Català

Aquestes intervencions es produeixen uns minuts abans que Oltra comparega per a informar de la gestió del Consell, en un intent d'agafar descol·locada la vicepresidenta. Ahir, divendres, Català va denunciar que les residències d'ancians pateixen retards de sis mesos a l'hora de cobrar de la Generalitat i que, fins i tot, algunes no tenen ni contracte amb l'administració, un requisit per a després facturar pels serveis encomanats. Sense donar més explicacions de les possibles causes d'aquests retards, Català va llançar aquest titular perquè, just després, els periodistes l'abocaren a la roda de premsa de la vicepresidenta.

María José Català ha comparegut els darrers tres divendres per a atacar les polítiques de benestar social de Mónica Oltra. / CORTS VALENCIANES

Oltra va recollir el guant amb una certa desgana, fastiguejada d'haver de donar prolixes explicacions per a retrucar les acusacions de Català. Així, va explicar que els retards es deuen al fet que una sentència va anul·lar els contractes sotscrits per a dos terços de les places de residències de gent gran, més de 2.100. La decisió judicial és del 2016, però es refereix a un concurs signat a les darreries del govern del PP. Tot plegat, va obligar a regularitzar la situació sense deixar els ancians desprotegits.

Això va arribar després de deixar clar que les declaracions de Català no li lleven el son. "Aquestes declaracions m'han agafat governant. No estic pendent de les declaracions de la senyora Català. Aquest govern no para mai i no deixa de prendre decisions. Em permetran que, davant de les qüestions que hem de resoldre, les declaracions de la senyora Català passen a un segon terme. Supose que ella fa la seua feina de diputada. Jo em dedique a governar i a solventar els problemes, molts d'ells deixats pels antics gestors del Partit Popular", va sentenciar Oltra, en un primer intent d'esquivar la complexa i completa resposta que va oferir uns minuts després.

next