La decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, que reconeix el dret del sindicat CSI·F de recórrer contra el Decret de Plurilingüisme Dinàmic de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, no va tindre en compte els arguments de la Fiscalia. Segons una resolució facilitada per Escola Valenciana –personada en el procediment– el ministeri públic destaca la “manca de legitimació” del demandant CSI·F “per no ostentar la representació ni dels centres ni dels alumnes” i conclou que el decret aprovat pel departament que dirigeix Vicent Marzà “no lesiona cap dret fonamental”, tal com estipulava el sindicat en el seu recurs. Un argument que va servir a la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa per a decretar la suspensió cautelar de la norma.
En una resolució amb data de 10 d’abril, notificada ahir a Escola Valenciana, la Fiscalia desestima els arguments del CSI·F en la seua demanda plantejada per protecció dels drets fonamentals. El fiscal és contundent i conclou que “el decret impugnat no lesiona cap dret fonamental, ja que es tracta de qüestions –les que regula el decret– de mera legalitat ordinària”. En la resolució, la Fiscalia assenyala que el decret “no produeix lesió de cap dret fonamental” ni contravé els articles 14 i 27 de la Constitució Espanyola, ja que “ni impedeix l’ensenyament en castellà” ni tampoc “dificulta ni obstaculitza l’ensenyament del castellà”.
El fiscal continua la seua exposició argumentant que cap dels preceptes del Decret 9/2017 de la Conselleria d’Educació, que regula el model lingüístic, “obliga” ningú a optar per l’ensenyament en valencià en detriment del castellà. “Tots els alumnes, o els seus pares, poden triar rebre ensenyament en qualsevol dels centres, amb independència de quin siga el nivell d’ensenyament pel qual hagen optat. I continua: “És a dir, a ningú se li impedeix que si vol rebre l’ensenyament majoritàriament en castellà, el reba. Simplement haurà de triar el centre que adopte el nivell educatiu que millor li convinga”. “A ningú se l’obliga a triar un determinat nivell”, conclou el fiscal.
CSI·F va impugnar, el passat mes de febrer, davant el TSJ, el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i es regula la seua aplicació en els ensenyaments no universitaris. La central sindical argumentava que vulnera el dret a la igualtat, en aquest cas, de les persones castellanoparlants, i que proposa un tracte “discriminatori” per als alumnes els centres dels quals utilitzen el nivell bàsic, que no obtindran certificació en anglés.
El fiscal manifesta que és cert que, a mesura que augmenta el temps d’ensenyament en valencià, creixen les hores d’anglés fins a un 23 per cent. “Podria considerar-se com un estímul a favor de l’ensenyament en valencià el fet que es concedisquen més hores lectives d’anglés que si s’estudiara castellà i, en conseqüència, millors titulacions, però el tema se circumscriu a si açò lesiona el dret a la igualtat. Entenem que no, atés que els alumnes i pares poden triar lliurement el centre educatiu”.
“No s’obliga ningú a estudiar en castellà”
“Que, segons el nivell que trien, hi haja mes o menys valencià, castellà o anglés no afecta el dret fonamental de l’article 14. Es tracta d’una opció de política lingüística que constitueix una qüestió de mera legalitat ordinària que ha de decidir-se en el procediment adequat. Una altra cosa és que no siguen del gust del demandant els nivells establits en el decret impugnat i preferira altres diferents, però açò no afecta cap dret fonamental”, insisteix el fiscal.
Sobre aquesta argumentació del fiscal, Escola Valenciana ha remarcat que “el decret no obliga ningú a estudiar en valencià” i, “de fet, l’article 4 respecta i reconeix el dret a triar l’opció lingüística davant l’Administració per part de la ciutadania, tal com arreplega la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”.
“Pensem que és legítim que el valencià siga la llengua vehicular en l’ensenyament per a aconseguir el vertader plurilingüisme, complir amb la legalitat i oferir igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat. És coherent que el govern valencià assegure el respecte cap al valencià i fomente l’ús de la llengua pròpia per a compensar la desigualtat històrica que patim”, subratllen des de l’entitat a través d’un comunicat.
El decret d’ensenyament plurilingüe suma diversos recursos i, de moment, el TSJ n’ha acordat la suspensió cautelar en resposta a tres d’ells: els presentats per la Diputació d’Alacant, l’Associació per a la defensa del castellà i USO-CV. Per la seua banda, la mateixa Generalitat ha recorregut la paralització del decret, així com altres entitats, entre elles Escola Valenciana o l’STEPV.
Puig recorda que l’avala el ministeri
Aquest mateix dijous, el president del Consell, Ximo Puig, ha defensat la validesa i la legalitat del Decret de Plurilingüisme durant la seua intervenció en la sessió de control al president, celebrada a les Corts Valencianes. A la pregunta del PP, Puig ha respost que el decret compta amb l’aval de totes les universitats públiques, el Consell Jurídic Consultiu, l’Advocacia de la Generalitat i altres institucions públiques. Tanmateix, ha preguntat al PP que, si la norma és discriminatòria com sostenen, “on està el recurs del Ministeri al Decret de Plurilingüisme?“
