Dijous passat, la jutgessa de guàrdia de Paterna es va personar al cementeri d’aquest municipi de l’Horta Oest. Ho va fer només unes hores després que l’equip d’arqueòlegs i antropòlegs d’ArqueoAntro que des del passat dia 22 treballa en l’excavació de la Fossa 113 de la necròpolis municipal –la més gran oberta fins ara al País Valencià i una de les més grans d’Espanya– oferiren una roda de premsa. Hi va assistir amb el president de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113 del Cementeri de Paterna –promotora d’aquests treballs–, Santi Vallés, qui va comparéixer davant dels periodistes per a informar de la troballa de 12 cossos amb signes evidents d’haver sigut assassinats. Les restes, entre elles quatre cranis amb indicis d’impacte de projectil, estaven cobertes per una gran capa de calç.
La titular del jutjat número 2 de Paterna, després d’analitzar el terreny i de mantindre una breu reunió amb l’equip, format per un metge forense i una antropòloga, es va dirigir a Santi Vallés: “Anem a judicialitzar el cas”, li va comunicar.
Per a Vallés, l’obertura de diligències suposa “una gran victòria” atés que, segons explica a Diari La Veu, “implica que una autoritat judicial supervisarà tot el que estem fent”. La decisió de la magistrada, que ha sigut titllada de “valenta” pel portaveu de l’entitat, implica que a partir d’ara l’exhumació de les restes humanes que es localitzen en la Fossa 113 –on es calcula que hi ha 60 afusellats per la repressió franquista– es farà cos a cos i sense trencar la cadena de custòdia. A més, l’Institut de Medicina Legal de València participarà en la intervenció per a supervisar els treballs. I les restes dels afusellats, les mostres d’ADN dels quals s’enviaran a Barcelona, seran traslladades al laboratori de València, on s’efectuarà una identificació cadàver per cadàver, qüestió que assumirà l’Estat.
Santi Vallés: “Jo no volia que tot aquest procés costara cap ‘gallet’ a les famílies perquè, al cap i a la fi, és una responsabilitat de l’Estat”
“No sé el recorregut que tindrà la judicialització del cas –l’associació de familiars ja ha anunciat que es personarà en la causa–, però en qualsevol cas és un pas molt important perquè aquest és un procés molt costós per a les famílies, tant econòmicament com burocràticament”, explica. Tot seguit confessa: “Jo no volia que tot aquest procés costara cap gallet a les famílies perquè, al cap i a la fi, és una responsabilitat de l’Estat”.
“Fins ara –per dijous passat– a les famílies se’ns trencava el cor quan visitàvem el cementeri de Paterna. Quan vam començar les excavacions els vaig demanar a tots els familiars que ens agafàrem de la mà. Però aquest dijous no vaig evitar les llàgrimes perquè per primera vegada teníem el suport de la justícia”, detalla Vallés, a qui la cerca de les restes del seu besavi Francesc Núñez Miquel, afusellat a Paterna un 18 de gener de 1940, el va dur durant anys al calvari d’haver de recórrer tot el país, d’arxiu per arxiu, cercant informació. Una investigació en solitari que el va menar, posteriorment, a promoure la creació d’una associació que no ha parat de créixer des de la seua fundació.
Segons Vallés, la decisió de la magistrada de Paterna suposa “un pas extremadament important”. “Ara –confessa–, em sent en l’obligació moral que servisca de precedent per a altres famílies” de represaliats del franquisme.
La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, també ha volgut subratllar la transcendència d’aquest fet. “Se suposa que se seguirà el mateix procediment que quan trobes una víctima d’un crim”, explica la parlamentària provincial. “O és que les víctimes del franquisme són menys víctimes que les altres?”, es pregunta la diputada d’Esquerra Unida, per a tot seguit lamentar que “el que passa a Espanya amb les víctimes del franquisme no s’entén en cap lloc del món”, i menys quan, segons recorda, després de Camboia l’estat espanyol és el país amb major nombre de desapareguts.
Pérez Garijo: “Confie que, per primera vegada, des d’un jutjat espanyol, es puga arribar a jutjar i investigar els crims franquistes com qualsevol tipus d’assassinat”
I és que, per a Garijo, els crims del franquisme son “crims contra la humanitat” i, per tant, no estan prescrits. Per això, expressa la seua esperança “que, per primera vegada, des de un jutjat espanyol, es puga arribar a jutjar i investigar els crims franquistes com qualsevol tipus d’assassinat”.
Però al marge de l’ajuda econòmica que l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113 del Cementeri de Paterna rep enguany de la Diputació –que només els permet finançar la meitat dels costs–, Vallés subratlla que els autèntics promotors de tot aquest procés són els familiars dels represaliats. De fet, ell va ser l’encarregat d’iniciar la investigació de la destinació del seu besavi, afusellat als 47 anys i, una vegada acabada aquesta, es va posar en contacte amb ArqueoAntro perquè portara endavant el projecte sobre el terreny. “Cada vegada que passava per la presó –de Sant Miquel del Reis– on va estar el meu besavi, recordava que va estar allà tancat”, rememora. Això el va dur a Salamanca, a Madrid, a recórrer arxius per a tractar de trobar informació fidedigna sobre uns dramàtics fets del quals ell només tenia constància oral. Finalment, i després d’anys d’investigació, l’associació es va constituir el 2016 amb mitja dotzena de familiars i ara ha augmentat a un total de 20 famílies d’uns 60 afusellats fa més de 75 anys. La resolució de la magistrada, segons Vallés, significa rehabilitar el nom d’unes persones que mai no van perdre la dignitat i que van ser exterminades pel simple fet de compartir una ideologia progressista. Amb tot, es tracta d’una decisió històrica i sense precedents al País Valencià que pot marcar un abans i un després, així com servir de precedent per a judicialitzar altres exhumacions dels milers de represaliats del franquisme.
