Ecofeminisme: defensa en verd i morat

El moviment que reivindica el paper de la dona envers la protecció del medi ambient fa els primers passos al País Valencià
/ València
5 juny 2017 01:00h

La defensa i protecció del medi ambient també és cosa de dones. La seua implicació en aquests moviments ja és visible pràcticament al naixement però, des de la dècada dels setanta del segle passat, existeix un corrent del feminisme que integra la temàtica ecologista com a eix principal. Es tracta de l'ecofeminisme, un terme que va ser encunyat per l'ecofeminista francesa Françoise d'Eubonne el 1974 i que es desenvolupa sobretot als Estats Units.

Això no obstant, els seus tentacles s'han estés per tot el món i, al País Valencià, encara que és molt incipient, sí que hi ha alguns grups que es dediquen a donar difusió a les tesis d'aquest teoria, de la qual existeixen una gran diversitat de subcorrents en l'àmbit sociocultural, polític i activista. De fet, en el II Feminari que s'ha celebrat aquest cap de setmana ha participat Alicia Puleo, una de les principals teòriques i referents –juntament amb Yayo Herrero– a l'estat espanyol. Puleo va compartir taula amb l'exministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. "És una qüestió molt interessant i sabem que al territori valencià ja hi ha grups que ho estan treballant", va explicar la diputada Isabel García, responsable de l'organització d'aquest congrés. 

És el cas de la Plataforma per la Sobirania Alimentària que ha creat un grup de treball, on fan sensibilització en format de xarrades o tallers de com incorporar els feminismes als moviments socials. "És un moviment i un concepte que la gent no coneix i que, erròniament, s'assimila sols al lideratge de les dones en la defensa del medi ambient", explica Sarai Fariñas, membre de l'entitat.

Fariñas subratlla que la teoria ecofeminista és plural i diversa, però que conviuen dos vessants majoritaris: l'ecofeminisme socialista i l'ecofeminisme constructivista. El primer fa un paral·lelisme entre la dona i la terra com a generadores de vida i el representen dones que han patit directament les agressions al territori, com ara la construcció de centrals nuclears a l'Índia o atacs de les multinacionals mineres al Perú. "És un moviment molt pràctic", subratlla la membre de Sobirania Alimentària.

Sarai Fariñas: "És un moviment i un concepte que la gent no coneix i que, erròniament, s'assimila sols al lideratge de les dones en la defensa del medi ambient"

La segona branca de l'ecofeminisme posa l'accent en el fet que el lligam que les dones senten amb la natura és construït i no natural. "Moltes fèmines que defensen l'aigua ho han fet perquè són les que la gestionen dia a dia i són les primeres que veuen els efectes que pot tindre un mal ús", exemplifica Fariñas, qui afirma sentir-se més còmoda amb aquest tipus d'ecofeminisme. 

Explotació de la dona i dels recursos

Ara bé, tots els vessants de l'ecofeminisme tenen en comú una mateixa crítica: que el capitalisme ha explotat la força del treball de les dones i els recursos del planeta. "Durant segles les dones han treball a casa per a mantindre un sistema que mai les ha tingudes en compte. Han estat dedicades a feines de cures que han estat invisibilitzades", indica Fariñas. 

Així, els dos pilars de l'ecofeminisme es basen en la interdependència, "depenem els uns dels altres", i l'ecodependència, "necessitem el medi ambient per a sobreviure". "Depenem del medi ambient i hem de cuidar-lo i cuidar-nos", emfasitza Fariñas. Aquesta és la principal idea que es treballa amb les iniciatives que fins ara han dut endavant i que van començar fa tres anys. "Parlem de la sostenibilitat de la vida, de la importància de les cures, de la vida digna, del saber rural que atresoren les dones i que cal conservar, de com s'han fet càrrec del medi ambient amb pràctiques menys agressives. I ho fem per a reconèixer el paper que han tingut, però, alhora, per a dir que aquesta responsabilitat ha de ser assumida per tots com a espècie. La dona no pot assumir una altra càrrega més en exclusiva", explica Fariñas, qui ha fet la seua tesis sobre l'ecofeminisme.

A Acció Ecologista Agró tenen pendent aquesta qüestió. "Vam parlar de crear un grup que començara a treballar l'ecofeminisme, però fins ara no ens hi hem posat de valent", indica la presidenta Eva Tudela. "Som dones, som feministes i estem en el moviment ecologista i ho tenim ja molt interioritzat", indica, també, restant-li importància al fet que l'entitat estiga presidida per una dona. Tudela recorda que les dones sempre han estat en les bases i donant la cara, però que, amb el pas del temps, ha augmentat la seua presència i, en conseqüència, també han assumit més responsabilitats de direcció. 

"Falta molt de camí perquè és una cosa que comença a veure's i cal que la gent ho assumisca en les seues pràctiques quotidianes", reflexiona Fariñas. En aquest sentit, la jove indica que una de les organitzacions que forma part de la Plataforma Perifèria ha publicat Dones rurals del País Valencià, veus que parlen de l'invisible ecodependència i interdependència. "A poc a poc anirem fent, però està clar que estem molt lluny del que s'està fent en altres llocs del món", reconeix.

De la seua banda, la diputada del grup parlamentari de Compromís, Cristina Rodríguez, indica que ja s'està plantejant la qüestió des del vessant legislatiu. "On més s'està treballant és en l'àmbit de les dones rurals, atés que són les que han tingut un contacte més directe amb la terra i el medi ambient; són les més afectades per les transformacions que estan agredint el medi ambient i el seu mode de vida natural", subratlla.  

Cristina Rodríguez: "On més s'està treballant és en l'àmbit de les dones rurals, atés que són les més afectades per les transformacions que agredeixen el medi ambient"

La parlamentària recorda que l'aprovació del decret de titularitat compartida en les explotacions agràries de 2009 va ser un gran avanç. En el món agrari, les dones representen més d'una tercera part de les persones que treballen en aquest tipus d'explotacions familiars, però en la major part dels casos, tan sols els homes figuren com a titulars de les terres, mentre que les dones apareixen com a cònjuge en la categoria d'"ajuda familiar". "La figura de la titularitat única dificultava la plena igualtat entre homes i dones en aquest sector i calia donar-li una resposta", emfasitza la diputada. Això no obstant, lamenta que el desplegament de la normativa no ha sigut tan ràpid i eficaç com seria desitjable i insta els responsables a treballar per posar fi a aquesta desigualtat. 

Referents

Entre els referents mundials es troben Vandana Shiva, ecofeminista de l'Índia, física nuclear i activista altermundialista. Va ser una de les primeres a denunciar el deteriorament de les condicions de vida de les dones als països del tercer món per culpa d'un mal desenvolupament. Seguidora de Gandhi, premi Nobel alternatiu i premi Vida Sana 1993, Vandana va ser capaç de mobilitzar a l'Índia cinc milions de camperols contra la Unió General de Tarifes de Começ (GAT) i de posar-se al capdavant de la gran mobilització en contra de la globalització del comerç a Seattle. És fundadora de Navdaya, un moviment social de dones per a protegir la diversitat i la integritat dels medis de vida. Actualment, el seu activisme està centrat en la lluita contra els transgènics. 

Per la seua banda, Wangari Maathai, Premi Nobel de la Pau 2004, va fundar el 1977 el Moviment Cinturó Verd de Kènia, amb el qual va plantar més de 50 milions d'arbres per a evitar la desforestació i desertització. Aquesta iniciativa va ser duta a terme per dones, les quals van rebre una paga per a plantar els arbres i poder mantindre els seus fills. El 1986 el moviment va instaurar una xarxa panafricana. 

next