Els teatres privats del País Valencià tenen dificultats per a mantindre la seua activitat fins el punt que 16 sales poden acabar baixant la persiana perquè els és “difícil” complir la normativa sobre contaminació acústica que va aprovar el Partit Popular el 2008. Aquella regulació equipara els teatres amb discoteques, una catalogació que des de l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (AVETID) i la Federació d’Espais Teatrals Independents de la Comunitat Valenciana (FETI) rebutgen completament. “Volem una llicència perquè el teatre siga teatre i no una discoteca”, expliquen els empresaris a Diari La Veu.
El Teatre Zircó, Teatre Talía, Teatre Raval de Gandia, el Teatre Flumen, el Teatre Micalet, la Sala Rusafa, la Sala l’Horta, la Sala La Carreta d’Elx, la Sala Carolina, Olympia Teatro, El Teatret, la Sala Ultramar, el Teatre Círculo, el Carme Teatre, l’Espai Inestable i la Sala Off-Teatre han fet pinya davant els primers expedients sancionadors que han rebut en els últims dies per no complir amb la ordenança i que ha provocat que, com en el cas de la Sala Off-Teatre, haja hagut de tancar les portes.
AVETID i FETI han fet arribar una carta a l’alcaldia de València i a la regidoria d’Espai públic, que dirigeix el també actor Carlos Galiana. La missiva també s’ha fet arribar a presidència de la Generalitat, on demanen un canvi en la normativa que permeta als teatres tindre una llicència “que no ens equipare amb la nit”, es lamenten des del col·lectiu. Sobre el sector privat pesa l’IVA cultural imposat des de l’Estat i es lamenten que “no ens lleven l’IBI com han fet a Barcelona amb els teatres”. Tot i això, les sales han trobat bona disposició de Joan Ribó i Carlos Galiana, que, segons afirmen els empresaris a aquest diari, han mostrat el seu interés per solucionar el tema. La bona voluntat de l’alcalde i del regidor xoca de front amb els tècnics que diuen que cal complir la normativa vigent.
Teatres-discoteques
El problema es va originar l’any 2008 quan es va publicar una nova ordenança sobre contaminació acústica que no permet la creació d’espais teatrals a la ciutat de València i que els posa al mateix nivell que les activitats d’oci nocturn, és a dir, que els inclou en el Grup 1 de discoteques.
La norma no diferencia entre les capacitats dels diferents aforaments i capacitats dels teatres i els obliga a complir un seguit de requisits que no s’ajusta a les peculiaritats de la majoria de sales del territori, menuts i mitjans. Encara que des d’AVETID insisteixen que açò no és una qüestió de menuts i grans, sinó una problemàtica de col·lectiu que afecta, en aquest cas, els teatres privats. Tot i això, no descarten que l’assumpte puga també afectar els teatres públics.
Una possible solució passa per convertir-los, a través de la normativa en “sales de conferències, cafés o sales polivalents”. Ells fan èmfasi en el fet que volen ser simplement teatres i llocs de cultura, apunten. Per això, rebutgen de ple els eufemismes.
