La Universitat de València inaugura a La Nau El Saler per al poble, ara! El poder de la ciutadania en la transformació responsable del paisatge i del territori, una exposició commemorativa i reivindicativa sobre la Devesa del Saler. Produïda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, Caixa Popular, el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València i la Fundació General de la Universitat, l’exposició rememora l’èxit d’El Saler per al poble, un dels primers moviments ciutadans de l’estat espanyol que en els anys setanta va aconseguir aturar una urbanització que hauria fet desaparéixer la Devesa del Saler, i reivindica els reptes que encara hi ha pendents respecte d’aquest parc natural.
L’exposició està comissariada pels arquitectes Carles Dolç, Tito Llopis, Felipe Martínez i Luis Alberto Perdigón, així com per la periodista Maria Josep Picó. Es podrà visitar a la Sala Estudi General de La Nau fins al 15 d’octubre. L’exposició s’ha presentat aquest matí en roda de premsa amb la presència d’Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; Sergi Campillo, regidor delegat de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, els comissaris de l’exposició, i Francesc Alós, en representació de Caixa Popular, patrocinadora d’aquesta mostra.
“Com el títol de l’exposició indica, pretenem rememorar un dels primers moviments ciutadans d’Espanya, possiblement el primer de caire ecologista, que va aconseguir defensar el patrimoni natural i que encara hui s’estudia i continua sent objecte d’investigacions i tesis en universitats europees i nord-americanes”, ha dit l’arquitecte Carles Dolç sobre una exposició col·lectiva que descriu la història del moviment que va salvar la Devesa del Saler.
El vicerector Antonio Ariño ha destacat la importància de realitzar ara aquesta exposició sobre “la lluita urbana i ecològica, que no és nova, sinó que ja en els anys 60 i 70 els nous moviments socials, encapçalats per científics, arquitectes i veïns donaven veu a aquells que no en tenien, com són l’aigua i els ànecs de l’Albufera”. En aquest sentit, ha subratllat la importància de la memòria per a valorar “conquestes històriques”. Arinyó també ha subratllat la importància de la Universitat per a abordar els problemes de la societat des d’una perspectiva crítica i científica.
El regidor Campillo ha qualificat l’exposició de “magnífica” perquè recupera “una de les joies naturals més importants de la ciutat de València que commemora enguany el 30 aniversari com a Parc Natural” i ha agraït la tasca de la Universitat, que ha fet valdre aquest espai. “Som un poble combatiu”, ha emfasitzat tot recordant l’important paper que ha desenvolupat l’Oficina de la Devesa per a la recuperació mediambiental.
De la mateixa manera, Francesc Alós ha manifestat “el paper importantíssim que està desenvolupant La Nau per a obrir-se i acostar-se a la societat” i, en concret, d’aquesta exposició ha subratllat que, gràcies al moviment ciutadà, la Devesa és ara el que és, però podria haver sigut una altra cosa ben diferent.
Segons ha detallat Tito Llopis, l’exposició recull un ampli material gràfic i documental que es caracteritza pel seu caràcter històric i inèdit, ja que una part s’ha realitzat ex professo per a aquesta exposició. Fotografies de l’època s’entremesclen amb vistes aèries captades sobre la zona amb motiu d’aquest projecte expositiu; audiovisuals de la dècada dels setanta es projecten juntament amb altres d’actuals que recullen les veus d’alguns dels protagonistes d’aquell reeixit moviment ciutadà; documents de cartografia històrica conviuen amb material de planejament urbanístic i cartelleria reivindicativa de l’època.
La “batalla” del Saler i les qüestions pendents
L’any 1962, l’Ajuntament de València va promoure un pla per a urbanitzar-lo i convertir-lo en una marina mediterrània més, destinada a l’allotjament temporal del “turisme de masses”, amb el qual Manuel Fraga Iribarne, ministre d’Informació i Turisme en aquella època, planejava colonitzar els espais marítims més singulars. El pla va ser aprovat en 1965 pel consistori que presidia l’alcalde Adolfo Rincón de Arellano, va començar a executar-se poc de temps després i aviat es visualitzaren els seus efectes destructors sobre el bosc i la platja.
En aquells anys, cap al final dels seixanta, algunes veus minoritàries van apuntar les crítiques inicials al procés urbanitzador. Van ser biòlegs i ambientalistes que van comprovar els danys i l’absència de criteris de respecte a la natura en les obres. Veus com les dels professors Docavo, Mansanet o Gil Corell, als quals es va sumar Félix Rodríguez de la Fuente amb el programa Vida Salvaje de TVE l’any 1970, van provocar una primera polèmica pública i van generar en la societat valenciana dubtes fonamentats sobre la bondat de la urbanització de la Devesa.
El Saler per al poble va ser l’emblema de la campanya ciutadana que a l’estiu de 1974 va plantejar amb rotunditat que la urbanització era un desastre i que s’havia de recuperar la Devesa. El moviment ciutadà va rebre el suport de les associacions veïnals nascudes als barris i pobles al final del franquisme i de la iniciativa de professionals diversos, sociòlegs (Josep Vicent Marqués), arquitectes (Just Ramírez), docents (Trini Simó), periodistes… En Las Provincias, María Consuelo Reyna va publicar tres articles molt crítics sobre el projecte i es va convertir en altaveu d’una llarga polèmica. Es van recopilar 15.750 signatures que s’oposaven a la urbanització, una xifra increïble si tenim en compte que encara durava la dictadura.
El treball del moviment ciutadà va aconseguir que no es continuara construint la urbanització. Els edificis que encara hi ha a l’interior del bosc del Saler, l’autopista que s’estrangula o el camp de golf són alguns dels records o cicatrius d’una urbanització que hauria fet desaparéixer la Devesa.
La primera corporació democràtica valenciana, presidida per Ricard Pérez Casado, va paralitzar definitivament l’execució del pla urbanitzador, va iniciar en 1980 els estudis per a la recuperació del Saler i va aprovar el pla especial protector de la Devesa en 1982. Després, l’any 1986, la Generalitat va declarar l’Albufera parc natural, on s’inclou la Devesa del Saler, i es va començar la regeneració dels sistemes dunars (1990-2000) arrasats per la urbanització i l’ordenació dels usos turístics de la zona.
L’exposició s’estructura en cinc seccions: antecedents no construïts, on es poden veure obres que no es van construir, com un aeroport o la universitat laboral, que finalment es va emplaçar a Xest; anàlisi del projecte urbanitzador executat amb les “cicatrius” que sí que es van erigir; el moviment ciutadà de 1974-1976, on ocupa un lloc preeminent la contraexposició, informativa i propositiva, que es va organitzar el juny de 1974 al Col·legi d’Arquitectes amb el títol El Saler: Dades per a una decisió col·lectiva; una secció dedicada a la paralització del pla i els treballs de rehabilitació dels ecosistemes de la Devesa a partir dels anys 80; i l’últim apartat està dedicat a les reivindicacions pendents: com restaurar les platges alterades per l’expansió del port de València, la recuperació de la qualitat que tenia l’aigua del llac en 1960, l’anomalia d’una autopista que es dirigeix al cor d’un parc natural, el camp de golf en contradicció completa amb la riquesa dels ecosistemes del Saler, el futur de les edificacions que hi ha a la Devesa, recuperar la connexió del poblat del Saler amb el seu port, etc.
Aquesta secció, que mira al present i al futur, s’acompanya del llibre de l’exposició, que no és un catàleg usual, sinó més aviat una suma d’articles de diferents autors que actualitzen gran part dels registres –científics, culturals i socials– possibles en un paisatge metropolità tan singular com únic.
