La pròxima temporada del Palau de les Arts es farà més amb el mateix. Això es desprén de les explicacions que es van donar aquesta setmana quan l’intendent i director artístic del teatre d’òpera, Davide Livermore, i el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, van presentar la propera programació. El pressupost continua estancat en els 22.400.600 euros. S’espera que l’Estat tinga pietat del coliseu valencià, però, mentrestant, es busca finançament a través del mecenatge internacional.
Per al 2017-2018 s’han presentat més activitats que en edicions anteriors. Entre la pretemporada i la temporada es representaran nou òperes, s’acolliran catorze concerts en diversos formats, es faran 176 sessions didàctiques i es duran a terme altres activitats com el Mozart Nach und Tag, la Nit a les Arts, el Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana, el cicle Les bandes a les Arts i el nou projecte operístic de captació de públic: Les Arts Volant. Tanmateix, després d’una dècada d’activitat, la presència dels creadors valencians es resumeix a Vicent Martín i Soler, un compositor respectat a Viena i mort l’any 1806. L’autor d’Una cosa rara (1786) és l’exemple que va posar l’intendent per demostrar el seu compromís amb la música (lírica) valenciana. Això, “si considereu Martín i Soler un compositor valencià”, va deixar en l’aire en ser preguntat per aquest diari sobre l’oferta d’autors autòctons.
Livermore va esgranar la programació parant especial esment a l’òpera i va destacar les produccions pròpies i les coproduccions Madamma Butterfly (Puccini), Il Corsaro (Verdi), La damnation de Faust (Berlioz) i el projecte en col·laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme imbricat en la Ruta de la Seda sobre l’òpera Le cinesi de Gluck.
Les Arts també ha adquirit la producció del Teatro de la Monnaie, Peter Grimes, de Benjamin Britten. L’intendent i director artístic va posar èmfasi en explicar que aquesta programació recollia títols universals, ineludibles, als principals teatres d’òpera del món, que es barregen amb òperes desconegudes o poc habituals com és el cas de Il mondo della luna (Haydn) i la coproducció (amb l’Opera de Monte-Carlo) d’Il corsaro. Livermore justificava que els amats de l’òpera tindrien verisme, òpera francesa, rareses i, en definitiva, eixa bellesa de què tant parla.
La presència valenciana sobre el paper es reduïa al retorn del director d’Alcoi, Jordi Bernàcer i al principal director invitat, que continua sent el valencià Ramon Tebar. Aquest diari va preguntar per l’absència de compositors valencians en la programació; es va interessar per saber si en algun moment s’havien plantejat fer encàrrecs als creadors valencians seguint altres models de teatres d’òpera espanyols i, finalment, va preguntar per què s’havia prescindit de la sarsuela, ja que sovint era la quota de producció autòctona en la programació. Des del 2006 fins ara es poden comptar: Vicent Martín i Soler, Ruperto Chapí, Manuel Palau, Francisco Coll i Manuel Penella. Qui sempre està és Plácido Domingo.
Cinc compositors valencians
Compositors i musicòlegs valencians han tractar de fer arribar a la intendència a través de correu electrònic propostes en forma de projectes escènics de nova creació o de recuperació de patrimoni musical. Molts d’ells encara no han rebut resposta o han acabat adoptant-los altres orquestres i auditoris veïns.
Davant la pregunta formulada per aquest diari i que buscava esbrinar on són els compositors valencians, Livermore respongué que les Arts acollia el cicle Les Bandes a les Arts i el Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana; no obstant això, “hi ha altres institucions que ja donen suport als compositors valencians i nosaltres ens unim”, digué.
Aleshores, tots els compositors valencians es dediquen a crear música per a banda? El compositor i director artístic de la Mostra Sonora de Sueca, Voro Garcia, veu en la manca de pressupost una mena d’excusa per camuflar falta d’idees i d’interés davant les creacions dels compositors valencians que, com en el cas del catedràtic de composició, altres teatres estan estudiant per estrenar-les fora del territori valencià. Garcia apel·la al fet que les Arts hauria de fer coses distintes a les que fan altres teatres per guanyar genuïnitat i posa sobre la taula un fet: “Tots fan produccions amb els seus compositors, com El Petit Liceu, que recull propostes escèniques i operístiques de petit format, i com també fa el Real per ell mateix i amb la col·laboració de Teatros del Canal, on fan òperes de càmera”. De fet, la pròxima temporada el Real estrena El Pintor del compositor d’Alzira i resident als EUA, Juanjo Colomer.
Més escèptic es mostra el compositor Emilio Calandín: “Si rebera un encàrrec m’ho agafaria com un repte fantàstic, però donades les circumstàncies, ni m’ho plantege perquè sé que no arribarà”. El professor d’Harmonia es lamenta que a Madrid sí es facen encàrrecs, “però només als qui són pròxims, del cercle”, adverteix, “Per això és inacceptable que les Arts no haja fet cap encàrrec, quan a Madrid ho fan i ho fan amb els diners de tots, amb els que dóna el Ministeri”. “Molts ens vam il·lusionar amb els canvis, però no els veiem”.
El dia que les Arts comence a fer encàrrecs a compositors serà símptoma que s’ha arribat a un moment de normalitat, explica qui serà en uns mesos director de la prestigiosa Yehudi Menuhi School, el compositor i director de Massarojos, Òscar Colomina i Bosch. “Jo treballe a Londres i ací el més normal és donar suport i recorregut als compositors locals, de forma que puguen créixer, desenvolupar-se i enriquir-se amb l’experiència insubstituïble que és treballar amb els músics de manera directa”. L’absència de projectes similars als que es desenvolupen al Real, al Liceu o l’Òpera de Bilbao, “d’un suport més actiu”, apunta Colomina, “fa el camí molt més dur per assolir una projecció professional i complica molt el fet de poder generar una cultura valenciana –no importada– per a poder-la deixar a les generacions futures”.
Hores després que es presentara la temporada, el compositor Andrés Valero-Castells va esclatar a les xarxes socials: “Després de vore el que hi ha per a la propera temporada, crec que la creació musical valenciana és ignorada i menyspreada”, escrivia el també director. “Crec que per decret totes les temporades hauria d’haver compositors valencians, històrics i vius, amb encàrrecs i sense ells”, explica sobre el paper que segons ell hauria de jugar les Arts. Davant un encàrrec, Valero-Castells assegura que sentiria responsabilitat, il·lusió i alegria, “però no hauria de ser una cosa extraordinària, sinó la normalitat”, afegeix.
El compositor Marc García Vitoria desenvolupa a hores d’ara la seua carrera a l’estranger, a cavall entre Ginebra i París, on manté una estreta relació professional i artística amb l’IRCAM, el centre de recerca contemporània que va crear el francés Piere Boulez. “El problema és més l’absència d’encàrrecs directament, no n’hi ha cap estrena”, es lamenta. Garcia Vitoria creu que més enllà d’estrenar una òpera d’un compositor valencià cada any, es podria optar per combinar la lírica amb altres tipus de músiques escèniques de nova creació. El de Castelló de Rugat assegura que “la millor manera de lligar un teatre a un territori és a través d’encàrrecs que repercutisquen directament a València, valencians o no, però sobretot que estiga actiu en la zona”.
