El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha defensat aquest dimecres davant el ple de les Corts la necessitat de crear una Oficina de Drets Lingüístics per a detectar situacions de discriminació i impulsar la normalització de l’ús del valencià. Marzà ha assegurat que no es tracta de conformar “cap comissariat o policia lingüística”.
“No li anem a dir a ningú quina llengua ha de parlar en sa casa, no ho posa en cap lloc ni ho posarà”, ha manifestat el conseller d’Educació durant la seua compareixença, sol·licitada pel grup del PP i de Ciutadans, per a explicar l’esborrany del decret que regula aquesta nova oficina, que naix amb la pretensió de ser útil per a la ciutadania i no amb la de “dividir” valencianoparlants i castellanoparlants. “No és una excentricitat; és fruit, desgraciadament, d’una necessitat”, ha subratllat el conseller.
Marzà: “L’Oficina de Drets Lingüístics naix amb la pretensió de ser útil per a la ciutadania i no amb la de dividir. No és una excentricitat; és fruit, desgraciadament, d’una necessitat”
Marzà ha recordat que tant l’Estatut com la Llei d’Ús i Ensenyament parlen de garantir l’ús normal i oficial de les dues llengües oficials implantant les mesures necessàries per a aconseguir-ho. Segons ha lamentat, aquesta cooficialitat legal “no es correspon en absolut amb la realitat” perquè els valencianoparlants pateixen situacions de desigualtat i, fins i tot, de discriminació, com així ho adverteix el mateix Consell d’Europa en el seu últim informe, que recomana al Govern “una cosa tan radical com que hi haja competència lingüística en l’administració pública”.
“No vaig a tolerar que absolutament ningú torne a insinuar que discrimine el castellà. Els qui pateixen la discriminació són els qui utilitzen la llengua minoritzada, el valencià”
Marzà ha afirmat també que no tolerarà que “absolutament ningú torne a insinuar” que discrimina el castellà i que no li agrada: “És la llengua dels meus avis i també és la meua, és recurrent aquest missatge i arriba, fins i tot, a doldre. La vull tant com altres llengües que parle, açò que quede ben clar”. No obstant açò, ha incidit que els qui pateixen la discriminació són els qui utilitzen la llengua minoritzada, el valencià, per la qual cosa és a aquesta a la qual es concedeix especial protecció.
A més, ha demanat al PP que no recórrega “sempre al mateix argument” de la vulneració de drets del castellà perquè, igual que amb la Llei d’Ús que Aliança Popular va criticar en el seu moment, amb aquesta oficina “no s’acaba el món”, i també els ha recriminat: “Prefereixen que siguem valencianocallants“.
La diputada del PP María José Ferrer ha preguntat quants casos concrets d’hostilitat s’han quantificat per a justificar “aquesta nova estructura que pot ser una nova agència de col·locació”. Així mateix, ha alertat que aquest decret, “si segueix així, podria ser il·legal” i, fins i tot, infringir la doctrina del Tribunal Constitucional, ja que és “ideològic”, segueix “l’ideari català” i no opta “per la convivència pacífica de llengües”.
Sobre aquest tema, el conseller ha assenyalat que, si passa els filtres jurídics, aquest decret serà conforme al dret i també ha indicat que més enllà del nombre de casos de discriminació lingüística, hi haja 82 o hi haja un, “són drets”.
Per la seua banda, la diputada de Ciutadans Mercedes Ventura li ha demanat que treballe contra la discriminació de les dues llengües cooficials i ha retret que “faça de l’excepció una norma” perquè hi ha “problemes més greus que el Consell no ha solucionat”.
Josep Nadal (Compromís): “El temps de ‘parla’m en cristià’ ha de passar a la història”
Des de Compromís, Josep Nadal li ha mostrat el seu suport perquè “el temps de ‘parla’m en cristià’ ha de passar a la història” i ha recordat com la seua àvia Isabel, de 90 anys, va haver de parlar en castellà, una llengua que no dominava, poc abans de morir, a un metge que tot i viure 20 anys a Dénia no sabia valencià. “Hi ha els qui no entenen una altra relació que no siga la de subordinació perpètua”, ha lamentat.
Per últim, la socialista Ana Besalduch ha valorat la labor que realitzarà aquesta oficina i ha criticat que hi haja sectors que “prefereixen seguir usant el valencià com a arma de confrontació”, mentre que Cristina Cabedo (Podem) ha donat suport a aquesta iniciativa perquè en l’actualitat hi ha una llengua que no té un ús normalitzat.