El suïcidi continua sent un tema tabú en la societat contemporània. Els mitjans de comunicació han contribuït a cobrir amb el seu silenci un greu problema de salut pública, ja que segons els últims informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada any se suïciden més de 800.000 persones al món i per cadascuna d’aquestes morts es realitzen molt més intents. L’argument que aquestes morts puguen tindre un efecte cridada sobre els grups més vulnerables ha sigut el responsable d’aquesta “omissió” que ara alguns experts volen revertir.
Andoni Anseán, president de la Fundació Salut Mental Espanya per a la prevenció dels transtorns mentals i el suïcidi, apunta aquest canvi de tendència. “Cada vegada hi ha major interés i repercussió mediàtica al voltant d’aquest problema; hi ha més sensibilitat”, expressa Anseán, qui aquesta setmana ha participat en la presentació del I Pla de prevenció del suïcidi i maneig de la conducta suïcida del País Valencià, el primer d’àmbit autonòmic que es posarà en marxa a l’estat espanyol. Això no obstant, Aseán subratlla que continua havent reticències a l’hora de publicar determinades informacions. “Sabem que és complicat informar sense crear alarmisme, però, quan hi ha un assessorament dels experts, una informació veraç, científica i objectiva, la societat respon bé”, indica.
Andoni Anseán: “Sabem que és complicat informar sense crear alarmisme, però quan hi ha un assessorament dels experts, una informació veraç, científica i objectiva la societat respon bé”,
La visibilització d’aquesta realitat és un dels objectius, tal com va assenyalar la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública en el mateix acte. “Aquest és un projecte molt important i volem actuar sobre el silenci que encara hi ha al voltant del suïcidi”, va dir Camen Montón. La consellera va subratllar la millora en les xifres al País Valencià, on hi ha 6,99 casos de suïcidi per cada 100.000 habitants, amb 348 morts el 2015. “És una xifra que supera la dels traspassats per accidents de trànsit”, va afirmar Montón. La taxa exposada per la Conselleria situa la valenciana com la 12a autonomia en nombre de suïcidis, per sota de la mitjana estatal.
Segons les dades de l’Observatori del Suïcidi d’Espanya, conformades a través de l’INE, s’observa una disminució d’un 7,8% respecte del 2014. “És una notícia molt bona després de tres anys de xifres històriques molt doloroses”, indica el psiquiatra, tot felicitant-se pel percentatge valencià i confiat que el pla de la Conselleria contribuïsca més encara a aquesta disminució.
Això no obstant, els experts alerten sobre un augment en les temptatives. I és que cal fer una clara diferenciació entre suïcidi, intent de suïcidi i conducta suïcida. El primer és l’acte deliberat de llevar-se la vida. El segon concepte implica el comportament que no causa la mort i es refereix a intoxicació autoinflingida, lessions o autoagressions intencionals, que poden o no tindre una intenció de resultat mortal. I l’última accepció engloba una diversitat de comportaments com pensar en el suïcidi, planificar-lo, intentar el suïcidi i cometre un suïcidi pròpiament dit.
Mites i conceptes erronis
Aquest silenci induït sobre el suïcidi ha contribuït a crear falsos mites i conceptes erronis i prejudicis respecte a la conducta suïcida que es contradiuen amb l’evidència científica. Precisament en la jornada de presentació del Pla es van exposar els més comuns segons l’OMS.
Qui parla del suïcidi no té la intenció de cometre’l. Els experts, però, indiquen que poden estar demanant ajuda o suport.
La majoria dels suïcidis succeeixen de forma sobtada sense cap advertència prèvia. Segons els professionals, la majoria dels suïcidis han estat precedits de signes d’advertència verbal o conductual, tot i que alguns es comenten sense alerta prèvia.
La persona suïcida està decidida a morir. Pel contrari, la persona suïcida sol ser ambivalent al voltant de la vida o la mort. L’accés al suport emocional en el moment propici pot previndre el suïcidi.
Qui ha sigut suïcida, mai deixa de ser-ho. El major risc de suïcidi sol ser a curt termini específic segons la situació.
Sols les persones amb trastorns mentals són suïcides. El comportament suïcida indica una infelicitat profunda, però no necessàriament un transtorn mental.
Parlar del suïcidi és una mala idea i pot interpretar-se com un estímul. Parlar obertament pot donar a una persona altres opcions o temps per a reflexionar sobre la seua decisió, de manera que es pot previndre el suïcidi.
En aquest sentit, la consellera Montón va emfasitzar que “el suïcidi té cura” i que aquesta està fonamentada bàsicament en la prevenció. Així, la proposta que es va fer pública al Centre d’Investigacións Príncep Felip fa èmfasi en les mesures destinades als grups de població vulnerable: els adolescents, especialment aquells que han patit assetjament escolar; persones majors; dones víctimes de la violència masclista; immigrants; persones amb addicció a l’alcohol i altres substàncies tòxiques; víctimes de la LGTBIfòbia, i persones en risc d’exclusió social. En relació a les mesures destinades a aquests grups vulnerables i de risc, s’implantaran protocols d’atenció en les Unitats de Salut Mental i Unitats de Salut Mental Infantadolescent.
Carmen Montón: “El suïcidi té cura i aquesta és la prevenció”
Entre les accions més destacades de la proposta es troba una nova eina terapèutica destinada a fer front i gestionar les situacions de risc per a garantir la seguretat del pacient. Es tracta del Pla de Gestió de Risc (PGR), un programa individualitzat que inclou una sèrie de pautes que s’estableixen entre el pacient, per una banda, i la seua xarxa d’ajuda, per una altra, perquè li servisquen de guia davant situacions de risc. A més, es millorarà la continuïtat assistencial de les persones amb conductes suïcides a través del desenvolupament d’un registre específic.
