Els treballs en la Fossa 113 de Paterna esperen trobar els cossos de 60 represaliats

L’equip d'arqueòlegs treballa en la fossa més gran oberta fins ara al País Valencià
/ Paterna
22 maig 2017 01:00h
L\'equip d\'experts de l\'associació científica ArqueoAntro durant l\'excavació.

Un equip d'arqueòlegs ha començat aquest dilluns els treballs d'excavació i exhumació de la Fossa número 113 del cementeri de Paterna, la més gran oberta fins ara al País Valencià i una de les més grans d'Espanya. Seguint els testimoniatges dels familiars i les dades dels registres municipals, l'equip espera trobar tres "saques" amb aproximadament 60 afusellats per la repressió franquista.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, que ha assistit a l'inici dels treballs, ha indicat que aquestes actuacions són "fonamentals" atés que "és una cosa que es deuria d’haver fet fa moltíssims anys i, per tant, constitueix una prioritat per a l’àrea de Memòria Històrica", ha manifestat. Pérez Garijo ha declarat que la major part del pressupost de l'àrea que lidera està destinat a l'exhumació de fosses comunes perquè, ha dit, "pensem que és una assignatura que teníem pendent i que ja no pot demorar-se més".

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, amb el director arqueològic, Miguel Mezquida. / DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Durant el curs de l'excavació, l'equip d'arqueòlegs podria enfrontar-se a diversos problemes a causa de la poca fiabilitat de les dades. Un d'ells són les obertures de la fossa no registrades, tal com ha quedat constatat en la número 82. Aquesta exhumació, també finançada per la corporació provincial, va començar el passat 18 d'abril i encara que els experts esperaven trobar els cossos d'unes 20 víctimes, finalment sols n'han trobat dos.

Segons el director arqueològic de l'Associació Científica ArqueoAntro, Miguel Mezquida, una vegada els experts arriben a nivells geològics, la major quantitat de víctimes que s'espera trobar són les afusellades el 18 de gener de 1940, dos de les quals es té constància que han sigut traslladades a un nínxol i les restants, 52, haurien de seguir en la fossa comuna.

Per la seua banda, Evaristo Ribes ha mostrat la seua satisfacció perquè, segons ha posat de manifest, "per fi podem recuperar els nostres familiars, enterrar-los dignament i lluitar perquè no s'oblide la barbàrie que es va fer”, ha apuntat en recordar el seu oncle Nicasio Ripoll Ortolà, l'últim alcalde republicà de la Pobla Llarga que, malgrat haver rebut l'indult, va ser afusellat als 33 anys en l'anomenat Mur d'Espanya.

L'equip espera trobar al voltant de 60 afusellats per la repressió franquista. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

L'origen d'aquests treballs té lloc en la recerca personal de Santiago Vallés, nebot nét de Francisco Núñez Miquel, qui va ser afusellat el 18 de gener de 1940 al cementeri de Paterna. A partir de les seues indagacions, va poder posar-se en contacte amb familiars de les víctimes de municipis com Rafelbunyol, la Pobla Llarga, Ontinyent, Silla i Carlet, entre d'altres, i crear l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113.

Santiago Vallés, portaveu de l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113, conversa amb la filla d'una de les víctimes.

Vallés, obstinat en trobar les restes del seu besoncle, ha subratllat que és responsabilitat de l'estat espanyol iniciar els processos d'ofici i ajudar les famílies. El portaveu de l'associació ha agraït a la diputada encarregada de l'àrea de Memòria Històrica haver començat la línia de subvencions de la Diputació de València que, segons ha dit, "és fonamental" i "sense la qual no estaríem ací".

next