La derrota de la direcció del PSPV a les primàries del PSOE i el canvi del grup dirigent de Podem al País Valencià obri des d’ahir una finestra d’incerteses que han d’afectar el govern del Botànic. Es tracta de processos interns, reglats i que s’havien de produir en algun moment després de les darreres Eleccions Generals i la formació del govern de Mariano Rajoy. Però els moviments no han de produir necessàriament una crisi imminent al Consell.
En el cas de Podem, les tensions més fortes es van produir durant l’assemblea de Vistalegre II, amb l’elecció de la direcció espanyola i la pugna entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, guanyada pel primer dels dos. La translació al País Valencià, però, no ha sigut automàtica. L’opció guanyadora, encapçalada per Antonio Estañ, no té l’aval directe d’Iglesias i alhora tampoc no representa les tendències més clarament “errejonistes”, encarnades per la portaveu adjunta a les Corts Valencianes, Fabiola Meco, mà dreta del fins ara secretari general, Antonio Montiel.
Més vigilants amb el Consell
El discurs del nou líder de Podem no varia massa del mantingut fins ara per Montiel. La diferència és d’intensitat. No es tracta –almenys de moment– de canviar el programa del Botànic, sinó de vigilar més atentament el seu compliment amb la convocatòria puntual dels dos mecanismes previstos: la comissió de control formada pels partits signants i l’auditoria ciutadana, per a una avaluació externa. L’esment posat per Estañ en aquest punt ja suposa una esmena a Montiel, per no haver posat la cura necessària als mecanismes de control del pacte.
Aquest control del compliment del programa pactat suposa quasi la raó de ser del grup parlamentari de Podem a les Corts, sempre que el partit no demane entrar al Consell amb responsabilitats de gestió. Cap govern acompleix fil per randa tots els punts del programa i el del Botànic no és una excepció a aquesta regla. Hi intervenen factors que van més enllà de la voluntat d’acomplir-lo, com la disponibilitat pressupostària o qualsevol circumstància sobrevinguda. Els governs de coalició es basen en el compromís, l’equilibri i la confiança que el govern vol dur endavant les polítiques pactades més enllà d’assolir o no els objectius concrets. Ateses aquestes circumstàncies, la denúncia del pacte per incompliment es podria fer servir d’argument per a trencar-lo en qualsevol moment. De moment, però, la funció de control és el que dóna sentit a la política de Podem i tot fa pensar que, almenys en el curt termini, continuarà significant una raonable, però més estreta, vigilància de les polítiques del govern de Ximo Puig.
Tensions al partit del President
Si Ximo Puig tenia alguna temptació de rellevar del Consell algun membre poc afecte a les seues preferències pel que fa al lideratge del PSOE, la derrota de Susana Díaz i els minsos resultats obtinguts al País Valencià el comminen a no moure cap peça. La consellera de Sanitat, Carmen Montón, no ha ocultat mai la seua afinitat amb Pedro Sánchez, tot i que ha preferit no significar-se durant els mesos que ha durat el convuls procés culminat amb les primàries de diumenge.
Paradoxalment, la feblesa del President de la Generalitat pot suposar –almenys en aquest aspecte– un factor d’estabilitat al seu govern, tot i minvar la capacitat de maniobra del seu cap. El problema és que l’estabilitat pot esdevindre rigidesa si, al fet que Ximo Puig hauria de pactar qualsevol crisi del gabinet amb els socis de Compromís, sumem que, ara, més que per voluntat, la integració de membres d’altres faccions del seu partit es converteix en una obligació.
Mónica Oltra ix al rescat
Els diversos partits que componen Compromís van completar els seus processos interns fa mesos sense que suposaren cap tremolor significatiu per a les tasques de govern. Mónica Oltra va eixir ahir a suavitzar les asprors que les primàries del PSOE i el canvi de lideratge a Podem pogueren produir a dins de l’Acord del Botànic.
Per a Antonio Estañ, tot van ser elogis. La vicepresidenta de la Generalitat el va qualificar de “molt brillant i solvent intel·lectualment” i va situar les crítiques a la gestió del Consell dins de la normalitat d’algú que dóna suport crític a l’Acord del Botànic. “Ell el que fa és la seua part”, va assenyalar. Per a Oltra, Estañ és “un diputat brillantíssim” a qui s’ha de “rebre amb afecte i desitjar molta sort”.
Amb Ximo Puig, les cures han sigut més directes tot garantint que el resultat de les primàries socialistes “no afecta” la seua posició institucional atés que “el president de la Generalitat té tot el suport de l’Acord del Botànic”. Oltra va insistir que el Consell “queda al marge de qualsevol tribulació interna del partit”.
