Un túnel abandonat travessa els barris de Russafa i Montolivet. És la T2 de Metrovalencia, la línia de metro que havia de connectar el centre de València amb la Ciutat de les Arts i Natzaret. El govern de Francisco Camps va destinar 190 milions d’euros a construir la infraestructura i el 2010 va suspendre les obres sine die. Set anys després, l’alcalde de València, Joan Ribó, reclama enllestir la línia, una petició que topa amb l’escassetat pressupostària de la Generalitat.
De fet, al Consell la T2 li costa diners encara que estiga tancada. En concret, 12 milions d’euros fins al 2020, atés que el govern popular va pagar l’obra amb l’anomenat ‘mètode alemany’. Això implica que tot i que la infraestructura es va començar a construir el 2006, no es va començar a pagar fins al 2011. Enguany la Generalitat té pressupostats prop de 3,1 milions d’euros per a pagar el metro ‘fantasma’.
A aquesta quantia cal sumar-li els 1,6 milions d’euros que valdrà el manteniment de l’obra. A hores d’ara, la T2 es degrada sense que cap tècnic vetle per la seua conservació. Segons denuncia la Conselleria d’Obres Públiques, l’anterior executiu va abandonar el manteniment de la línia el 2014.
Una línia desconnectada de la xarxa de Metrovalencia
Reprendre les obres de la T2 (i posar-la en marxa) representa per al Consell un repte inassumible amb l’actual panorama pressupostari. Enllestir la infraestructura costa 140 milions, sense comptar la compra de trens, segons càlculs de la conselleria que dirigeix María José Salvador. Descartada l’opció de detraure recursos d’altres partides, la Generalitat estudia si tindria encaix legal destinar-hi fons europeus.
Un dels factors que encareix la posada en marxa de la línia ‘fantasma’ és el seu aïllament de la resta de la xarxa de Metrovalencia. Com que el traçat de la T2 no connecta amb cap altra línia actual del suburbà, caldria construir un taller de manteniment de trens que costaria prop de 15 milions d’euros, segons expliquen fonts de la Generalitat a Diari La Veu.
A més d’aïllada, la T2 està trossejada en dos trams. Entre Natzaret i Germans Maristes hi ha un tram en superfície de 2,4 quilòmetres, amb vies de tramvia que en alguns carrers s’han hagut d’alçar perquè entorpien la circulació dels cotxes. De Germans Maristes ixen 2,5 quilòmetres de túnels que moren al carrer d’Alacant, separats de les estacions de Xàtiva i Bailén per pocs metres. En aquest tram estan sepultats 144 milions d’euros.
Fora d’aquests dos trams hi ha el buit que havia d’ocupar l’estació del Mercat, a la plaça de Bruixes. Aquesta estació, que ha costat 51 milions d’euros, recorda l’esperit inicial de la T2, travessar el centre històric i connectar amb l’estació de Pont de Fusta. Un projecte arraconat per la crisi del qual només podria sobreviure el traçat ja construït, tal com remarquen des de la Generalitat.
Piragüisme, una rave i discrepàncies polítiques
El metro ‘fantasma’ de València, a més d’exemplificar la manca de planificació en la construcció d’infraestructures, és un emblema de la deixadesa institucional. El 2012 la T2 es va inundar i uns joves van accedir-hi amb una bassa inflable i van gravar-se navegant pels túnels. La futura estació d’Artesans, a Regne de València, acull un equip de drenatge que aquell dia va fallar.
D’altra banda, el passat cap d’any, prop de 400 persones van envair les instal·lacions de la línia ‘fantasma’ per a celebrar una rave. L’endemà de la invasió, Ferrocarrils de la Generalitat va licitar el manteniment i la seguretat de la T2, que s’adjudicarà de forma “imminent”, segons indiquen fonts de l’empresa pública consultades per Diari La Veu.
Ja sense aigua ni intrusions, la T2 és motiu de dissensions entre l’Ajuntament i la Generalitat. En gener, Ribó i Puig van demanar conjuntament al govern espanyol fons per a enllestir la infraestructura. Aquesta setmana l’alcalde de València ha eixit d’aquest guió i ha posat el focus al Consell i li ha demanat que prioritze la represa de les obres.
El cert, però, és que la Conselleria d’Obres Públiques té hipotecat el 80% del seu pressupost fins al 2020 a causa de 203 milions d’euros en deutes ajornats de l’anterior equip, que dirigia Isabel Bonig. Davant aquest panorama, la Generalitat apunta a fons de Brussel·les o de Madrid. En aquest sentit, Salvador reclama que el govern espanyol invertisca en el metro de València, tal com ho fa en el de Sevilla.
