L’artista canària Carmela García indaga sobre el paper de les dones en l’espai públic, la seua presència i la seua absència, així com les seues estratègies per a fer-se visibles i aconseguir els seus objectius en la mostra Imatges de(l) poder. Cartografia de l’invisible, un “mapa subjectiu” de València que visibilitza la lluita i la resistència de les “dones combatives” de la ciutat des de la Guerra Civil fins a l’actualitat. L’exposició, realitzada ad hoc per a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), es podrà visitar en la Galeria 6 del museu fins al 17 de setembre.
La mostra, que va ser presentada ahir pel director del museu José Miguel G. Cortés i per la pròpia artista, pren com a punt de partida Lucía Sánchez Saornil, anarquista, creadora de l’organització Mujeres Libres, activista i poeta lesbiana, i recorre la ciutat en un “acostament poètic” que segueix les petjades de dones que van “seduir i inspirar” l’artista canària.
Així, durant aquest recorregut des de la Guerra Civil fins a l’actualitat, l’artista ha seleccionat retrats de dones com Sara Berenguer (també de Mujeres Libres), la mestra republicana Alejandra Soler, la pintora Manuela Ballester, la llibretera Haide Braun, les pacifistes Dones de Negre, el col·lectiu d’artistes Dones de Frontera –de les quals va destacar ahir durant la presentació la seua labor social en el Cabanyal–, l’organització Dones Progressistes, la batukada de lesbianes Tiakatú, Dones Antifeixistes, Joves Desobedients –que en els anys 90 van fer la primera marxa nocturna pel barri del Carmen amb torxes per a denunciar les agressions sexuals–, la Lesbiana Band i l’equip de futbol femení Les Heidis.
A través de 13 fotografies de gran format, instantànies de xicoteta grandària, una vídeo-instalació i “xicotets detalls” creats expressament per a aquesta mostra, l’artista desafia el discurs hegemònic des d’una perspectiva de gènere que cerca “aportar iconografies noves i aportar altres formats de representació de la dona”. Les imatges presenten totes les dones de manera frontal “molt clara i sense artificis”, va assenyalar l’artista, qui va explicar que la seua intenció és que “no tingueren màscara”, que es mostraren “tal com són”.
Generositat de les dones
L’artista canària va confessar estar “sorpresa” de la “capacitat de treball i generositat” de les dones valencianes que ha conegut, tot i lamentar que “el sistema no les col·loque en el lloc que els correspon i que no hi haja equitat”.
El projecte es basa en tres eixos. Les biografies d’algunes d’aquestes dones, utilitzades com a referències simbòliques mitjançant xicotets detalls engrandits de les seues pintures, les seues signatures, memòries inèdites, autoretrats o arxius; l’associacionisme representat per retrats de grups de dones que operen juntes com una manera d’ocupar l’espai públic i tindre presència cultural o política, i els espais i carrers de la ciutat com a creadors de sentit i forma.
Segons ha explicat la pròpia artista, l’element central de l’obra de Carmela García és una invitació a repensar el món per a canviar-lo. Així, aborda la doble necessitat d’avaluar la construcció de la història per a reescriure-la des d’una perspectiva de gènere, al mateix temps que reivindica una concepció diferent de la feminitat en el món.
Per la seua banda, el director de l’IVAM va destacar que el projecte realitzat per Carmela García, que únicament es podrà veure en aquest museu, ofereix l’oportunitat de “parlar d’altres mapes invisibles, de gent que no apareix en els mapes però que està creant ciutat”. Es tracta d’un treball “seriós i reflexiu” sobre una part de la societat “bastant en l’oblit, quan no menyspreada”, va alertar, com són les “dones en l’espai públic i les dones lesbianes en l’espai públic”.
José Miguel G. Cortés va aprofitar per a reivindicar els “treballs realitzats per dones en el món de l’art i de la cultura” i “no solament aquesta setmana” en què s’emmarca del Dia Internacional dels Museus, que es commemora aquest dijous.
