Després de les reunions amb els presidents de Múrcia, Aragó, Catalunya, Andalusia i Balears, la ronda de contactes amb altres presidents autonòmics va portar ahir el cap del Consell, Ximo Puig, a Vitòria, a entrevistar-se amb el seu homòleg Íñigo Urkullu. Després de més de 30 anys d’estat autonòmic, Puig i Urkullu van protagonitzar la primera reunió entre presidents del País Valencià i del País Basc. Mai abans dirigents dels dos territoris s’havien reunit de manera oficial.
L’excepcionalitat de la trobada va fer que la foto de Puig i el lehendakari Urkullu intercanviant presents tot just abans de començar la reunió que ahir van mantindre a Vitòria recorde molt a la imatge dels capitans de futbol que permuten els seus banderins abans que comence a rodar la pilota en un partit important. Puig va regalar al lehendakari un exemplar d’una edició acurada del Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell, amb la qual també ha complimentat altres presidents autonòmics amb els quals s’ha reunit. Urkullu, per la seua banda, també va voler tindre un detall amb qui, per primera vegada, entrava al palau d’Ajuria Enea –seu del govern basc– i va regalar al president un quadre amb una imatge de la façana de l’edifici.
Acabat el protocol·lari intercanvi de presents, en la reunió, Puig i Urkullu van abordar el dèficit d’infraestructures que permeten connectar tots dos territoris. En aquest sentit, Puig va reivindicar la “necessitat” i la “urgència” d’escometre inversions al Corredor Càntabre-mediterrani que possibiliten la millora de les connexions entre els ports valencians i el de Bilbao per a aprofitar les sinergies entre tots dos territoris i beneficiar la competitivitat econòmica de les dos autonomies. Aquesta connexió s’hauria de fer a través de l’obsoleta línia Sagunt-Terol-Saragossa, per a la qual l’Autoritat Portuària de València ha destinat enguany 50 milions d’euros. Puig va lamentar que el tram entre Sagunt i Bilbao és “pràcticament inaccessible des del punt de vista ferroviari”.
Les deficients connexions entre tots dos territoris suposen un llast per al creixement de les economies basca i valenciana, principalment per a la segona, ja que la balança comercial entre tots dos territoris ix a favor del País Basc. Per millorar la competitivitat, Puig i Urkullu es van comprometre a demanar davant la Unió Europea i l’Estat l’activació de l’eix càntabre-mediterrani, que suposaria una inversió de 13.500 milions.
El govern valencià i el basc demanaran plegats a l’Estat gestionar els ports
Un dels grans acords que ixen de la reunió d’ahir és la voluntat de tots dos governs de treballar plegats per a reclamar a l’Estat la transferència de les competències portuàries. La raó d’aquest posicionament del Consell –que comparteix també l’Autoritat Portuària de València– és que, segons Puig, “no té cap sentit que els ports estiguen centralitzats ni tampoc que existisca un ens a Madrid que limite la competitivitat i el desenvolupament dels ports”. El president va assegurar que una hipotètica transferència de les competències sobre els ports redundaria en una major “eficiència” i seria positiva per al desenvolupament econòmic de les autonomies.
Indústria, cultura i educació
Altre dels aspectes importants per a la delegació valenciana era compartir experiències amb el lehendakari pel que fa a política industrial, un àmbit en què el País Basc és un referent a nivell estatal. En aquest sentit, la imminent engegada de l’Agència Valenciana de la Innovació justifica que el president volguera conéixer en detall que està fent el govern d’Urkullu al respecte.
Puig va explicar en roda de premsa que la reunió va servir també per a “obrir un nou espai de col·laboració que va més enllà de l’econòmic i que té a veure amb el desenvolupament de l’amistat entre el poble basc i el poble valencià a través de la cultura, el turisme i experiències en l’educació o qualsevol àmbit social”. Pel que fa a la cultura, el president té en ment que el govern basc puga col·laborar amb la Generalitat en l’organització de Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura commemoratiu del 80é aniversari de València com a capital de la II República, mentre que en l’àmbit educatiu tots dos governs ja han compartit experiències en matèria de política lingüística.
Finançament fora de l’agenda
La d’Urkullu ha sigut la primera reunió de Puig amb un president autonòmic en què el finançament autonòmic no ha sigut un dels temes fonamentals de la trobada. El fet que el País Basc no siga un territori del règim comú fa que el tema no tinguera cabuda en l’agenda. Amb tot, el cap del Consell va ser preguntat sobre la quota basca i l’acord del PNB amb el PP per a traure endavant els pressupostos. Puig va saber eixir indemne de les preguntes i, tot i tornar a demanar “igualtat entre tots els ciutadans” en matèria de finançament autonòmic, va reconèixer les “singularitats territorials”.
En aquest sentit, va assegurar que el vertader problema resideix “no en la quota basca” sinó en el fet que el govern espanyol segueix sense resoldre la insuficiència de les comunitats autònomes del règim comú. Així mateix, va acusar el Govern d’Espanya d’intentar enfrontar les comunitats autònomes a través dels seus problemes econòmics i el va instar a dur a terme la reforma del sistema de finançament autonòmic a la qual es va comprometre en la Conferència de Presidents del passat mes de gener.
