Els governs basc i valencià volen que l’Estat els transferisca els ports i així ho reclamaran plegats. És part del contingut de la trobada que, aquest migdia, han celebrat a Vitòria el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el lehendakari, Íñigo Urkullu. Després de la reunió, Puig ha anunciat també la intenció del seu govern d’establir una nova relació amb el País Basc que es materialitze en els àmbits de l’educació i la cultura.
La trobada a la Lehendakaritza –la seu del govern basc– ha estat precedida per una visita al port de Bilbao, on Puig ha reivindicat la “necessitat” i la “urgència” d’escometre inversions al Corredor Càntabre-mediterrani que permeten millorar les connexions entre els ports valencians i el de Bilbao per a aprofitar les sinergies i beneficiar la competitivitat econòmica de les dos autonomies. Ximo Puig ha visitat l’Autoritat Portuària de Bilbao acompanyat pel president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez.
El cap del Consell ha apostat pel treball conjunt de les Autoritats Portuàries de València i Bilbao per a facilitar la connectivitat entre tots dos enclavaments a través d’un eix cantàbric-mediterrani que unisca els ports de les dos ciutats a través de Terol i Saragossa. Puig ha recordat que el tram entre Sagunt i Bilbao és “pràcticament inaccessible des del punt de vista ferroviari” en l’actualitat.
Per això, Puig ha posat l’accent en la necessitat de situar el Corredor Càntabre-mediterrani “en l’agenda de prioritats de les infraestructures de tot l’Estat”, ja que aquest eix és “fonamental” per a millorar la competitivitat de les empreses de l’arc mediterrani i les del País Basc.
Acord entre els ports de València i Bilbao
Segons ha informat la Generalitat, el protocol d’intencions rubricat per les Autoritats Portuàries de València i Bilbao preveu accions per a reforçar la cooperació entre les dos entitats en matèria de desenvolupament intermodal i logístic, així com per a impulsar la prevenció de riscos laborals i la millora de la salut dels seus empleats. L’acord preveu potenciar l’intercanvi d’experiències i coneixements sobre planificació, gestió i desenvolupament del transport intermodal i multimodal entre tots dos ports.
A més, compromet les dos institucions a afavorir projectes i inversions que possibiliten la creació i el desenvolupament d’un corredor de càrrega portuària que permeta gestionar cadenes completes d’aprovisionament i distribució entre els respectius enclavaments portuaris, així com l’anàlisi d’iniciatives de desenvolupament logístic conjuntes per tal d’incrementar la competitivitat.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha advocat per un sistema que garantisca “una suficiència financera” a les comunitats autònomes i, “per tant, la igualtat entre els ciutadans”, encara que des del respecte a “la singularitat dels territoris”.
Infrafinançament valencià i quota basca
Puig, també s’ha referit al problema del finançament autonòmic per a reiterar que “hi ha un problema d’insuficiència financera. No s’està respectant la LOFCA i no s’està respectant, en certa mesura, la Constitució.” Al seu judici, les autonomies estan “mal finançades i la pitjor” és el País Valencià. “A més, hi ha un problema d’infrainversió. Al pressupost d’aquest any, la Comunitat Valenciana és l’última en inversió, el Corredor del Mediterrani està ancorat i això està generant que tinguem 12 punts menys de renda per càpita que la mitjana espanyola”, ha manifestat.
En aquesta línia, ha considerat que “el fantasma o el miratge del ‘Llevant feliç’ ha desaparegut”. “Nosaltres no volem res més que ningú; volem que s’articule un sistema que garantisca una suficiència financera de les comunitats autònomes i, per tant, la igualtat entre els ciutadans”, ha asseverat.
Quant a l’acord sobre la quota aconseguida entre els governs basc i espanyol, ha afirmat que no el coneix “en profunditat”. “Jo sempre he dit que el concert i la quota formen part de l’arquitectura institucional i, per tant, ací hi ha poc a dir”, ha explicat. Puig, però, ha matisat que “ha de garantir-se la igualtat entre els ciutadans”, una condició que, a parer del cap del Consell, “no es garanteix” a hores d’ara.
