L’aprovació de la llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere al País Valencià ha suposat tot un avanç per a les reivindicacions del col·lectiu de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals (LGTB) que, hui, celebra el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia i que, enguany, posa l’èmfasi en la discriminació que pateixen les persones transsexuals.
Així la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha elaborat la campanya ‘DretATransdecidir’ per a reivindicar el dret a la identitat de gènere. Un vídeo amb la qual pretén conscienciar la ciutadania sobre les situacions que pateixen les persones Trans, especialment quan enceten el camí per al reconeixement de la seua identitat de gènere sentida. El lema triat “La identitat de gènere és un dret, no un procés” pretén assenyalar algunes situacions de discriminació, com ara la diagnosi que qüestiona l’expressió de gènere de les persones perquè no es correspon amb els estereotips del que ha de ser un home i una dona.
Situacions que desapareixen amb l’aprovació de la llei Trans, ja que es regula el reconeixement a la identitat de gènere de tota persona en un exercici lliure i sense pressions legals o socials i, com a concreció del citat reconeixement, garanteix que no se les patologitze.
Des de Lambda es valora no sols l’aprovació de la llei sinó que aquesta ha sigut una prioritat per als partits del govern del Botànic, fins i tot, abans d’arribar a l’executiu. “Se’ns ha consultat a totes les parts afectades en tot el procediment i s’han tingut en compte les nostres aportacions”, indica Àlec Casanova, qui va formar part del grup d’assessorament en la redacció del text normatiu.
La llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere inclou tota la cartera de serveis que necessita una persona ‘trans’ per a seguir el seu procés als serveis públics
El pas fet per la Conselleria ha sigut essencial perquè al gener es realitzara la primera operació de reassignació de gènere en un hospital públic valencià. “La llei inclou tota la cartera de serveis que necessita una persona trans per a seguir el seu procés als serveis públics. Abans havies de passar per la sanitat privada o aconseguir que et derivaren a una altra autonomia, cosa que, en alguns casos, ha significat deu anys d’espera, amb el conseqüent patiment psicològic que això suposa per a la persona que vol fer la transició”, explica Casanova.
Del calvari a l’atenció prioritària
“La llei valenciana suposa l’eliminació del calvari que havien de passar moltíssimes persones, sotmeses a un control i a un seguiment que atemptava contra la seua dignitat. El mal anomenat canvi de sexe abans es vivia com una tortura, amb perillositat i, en alguns casos, des de la clandestinitat. Les coses sortosament han canviat”, indica Vicent Bataller, un dels sexòlegs que més ha treballat en la defensa dels drets del col·lectiu trans.
Casanova i Bataller subratllen la transformació que s’ha produït en aquest sentit, ja que, per a començar, existeix molta més informació. “A finals de la dècada dels 90 del segle XX, havies de buscar-te la vida com podies per a tindre tota la documentació per a iniciar el procés de transició i es van cometre moltes barbaritats”, indica Casanova, tot posant com a exemple que moltes xiques trans s’injectaven silicona líquida. “No sabien el perill que corrien”, lamenta.
A més, incideixen que s’han millorat les tècniques quirúrgiques, cosa que també ajuda a l’hora de prendre una decisió. “No hi ha xifres oficials però, segons la Càtedra de Transsexualitat de la Universitat Lliure d’Àmsterdam, 1 de cada 18.000 homes se sent dona i una de cada 20.000 dones se sent home”, informa Bataller, qui insisteix que no totes les persones trans formalitzen el trànsit a la identitat de gènere sentida. “És un procés que depén molt de les personalitats i del seu context i familiar”, adverteix Bataller.
Segons les xifres de la Universitat Lliure d’Àmsterdam, 1 de cada 18.000 homes se sent dona i una de cada 20.000 dones se sent home
Punt d’inflexió: els menors
Això no obstant, emfasitzen que si les reivindicacions han aconseguit prendre forma de llei ha sigut gràcies al treball constant i intens de l’activisme a peu de carrer. “Els principals avanços en la qüestió trans s’han produït en l’última dècada gràcies a l’activisme de les associacions, igual que va passar en la dècada dels 80 i dels 90 amb les entitats de gais i lesbianes”, recorda Bataller.
Per a Casanova, aquesta lluita cívica ha sigut cabdal en el canvi de perspectiva que la societat té sobre una qüestió que fins fa no molts anys es lligava amb determinats treballs sexuals, nocturns i amb una clara connotació negativa.
Ara bé, si hi ha un punt d’inflexió en la consciència social sobre la diversitat de gènere, aquest ve marcat per l’aparició d’associacions de mares i pares amb fills trans que reclamen els mateixos drets. És el cas de l’Associació Chrysallis de Famílies de Menors Transsexuals, que aplega unes cinc-centes famílies, o la Fundació Daniela.
“Quan la gent s’adona que hi ha xiquets i xiquetes que estan passant per aquesta situació és com si prenguera consciència que cal actual. I això contribueix al fet que cada vegada tinguem més suport de la ciutadania i una visió menys negativa de la qüestió”, expressa Casanova. L’activista, fins i tot, aventura que l’acceptació i el respecte a aquest col·lectiu ha pujat del 5% al 30% des de l’aparició d’aquestes entitats.
El sexòleg Bataller, amb gairebé trenta anys d’experiència, també subratlla aquest canvi que ell constata dia a dia en la consulta. “Hem passat d’atendre joves de 30 anys a xiquets o xiquetes de 8 anys que veuen i viuen amb naturalitat el seu gènere sentit i els pares dels quals no tenen por a enfrontar-se al sistema heteropatriarcal, polític, social i educatiu”, revela el metge.
Vicent Bataller: “Hem passat d’atendre joves de 30 anys a xiquets de 8 anys que veuen i viuen amb naturalitat el seu gènere sentit”
Precisament fa uns dies es coneixia que un jutge del registre de Gandia havia acceptat el canvi de gènere al DNI sol·licitat per la família de Dylan Galera, el nom que el menor va escollir després de manifestar que sentia que el seu gènere era el d’home. És el segon menor d’edat transsexual del País Valencià que aconsegueix que se li reconega que és un xic de ple dret, el seté de tot Espanya.
Ignorància i incultura
Això no obstant, tots dos coincideixen a assenyalar que cal continuar treballant, sobretot en l’àmbit educatiu. “La incultura i la ignorància continua sent el gran problema. Hem d’educar els xiquets i les xiquetes en el respecte i no en la tolerància, perquè això pressuposa que hi ha algú que és superior. Sense educació no podrem eliminar cap de les fòbies relacionades amb el gènere. No n’hi ha prou amb campanyes puntuals”, adverteix Bataller.
Vicent Bataller: “Sense educació no podrem eliminar cap de les fòbies relacionades amb el gènere. No n’hi ha prou amb campanyes puntuals”
Per a Casanova, que coneix ben de prop l’àmbit educatiu, la pedagogia és fonamental, fins i tot per a explicar la llei. “No sols hem de fer de didàctica entre l’alumnat, sinó també entre el professorat, que no està format en la diversitat de gènere”, expressa Casanova, que recorda que, amb l’aprovació de la llei, tots els col·legis del País Valencià hauran d’atendre amb garanties el col·lectiu de menors transsexuals.
Despatologització
Un altre dels objectius a aconseguir és la despatologització de la transsexualitat. El col·lectiu trans està lluitant perquè l’Organització Mundial de la Salut i els manuals de psiquiatria traguen la lliure elecció de vida del llistat de malalties o trastorns mentals, com va succeir amb l’homosexualitat al seu moment. “Continuem entropessant amb les reticències del col·lectiu dels metges que, llevat d’algunes excepcions, continuen mirant la transsexualitat com una patologia”, critica Bataller.
A més, el sexòleg també reclama la importància d’aquesta disciplina per a la millor comprensió i resolució de la qüestió. “Fa més d’una dècada que impartisc classes i màsters i continue detectant que hi ha una càrencia de professionals en aquests temes. Jo diria que sols un 40% són psiquiàtres que tenen formació en sexologia. Caldria el reconeixement de les universitats de l’Estat al treball científic que fem els sexòlegs. La persona que decideix fer el pas necessita un acompanyament per a entendre els canvis personals i emocionals que vindran després”, rebla.
En aquest sentit, el portaveu trans de Lambda també lamenta les reticències d’alguns metges a despatologitzar la transsexualitat. “No entenc que part del col·lectiu mèdic pense que han d’imposar els seus criteris sobre la realitat i la veritat que sentim les persones transsexuals”, critica.
Actes de reivindicació
Del programa d’actes de lluita contra l’LGTBIfòbia destaca l’homenatge a Margarida Borràs, dona transsexual assassinada en el segle XV; el primer cas documentat de mort per transfòbia. La placa commemorativa s’instal·larà a partir de les 19.30 hores a la plaça del Mercat i recordarà totes les víctimes de l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.
Així mateix, l’Ajuntament de València i diversos espais municipals marcaran amb adhesius al voltant de mig miler d’enclavaments com a “llocs segurs i lliures de LGTBIfòbia i de masclisme”. Els adhesious incorporen al text dos mans, una pintada amb el color morat, referència en la lluita contra el masclisme, i l’altra pintada amb els colors de l’arc de sant Martí.
