La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha dissenyat un nou model d’atenció al col·lectiu més vulnerable de la societat que eixirà a licitació el segon semestre de l’any. Es tracta dels menors que es veuen obligats a viure en centres d’acollida. “Són els nostres fills, són els que necessiten una atenció prioritària”, expressava ahir en roda de premsa la consellera i vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra.
El projecte d’Igualtat pretén que els 3.805 xiquets i xiquetes que actualment estan sota la tutela de la Generalitat –dels quals 1.157 viuen en centres de titularitat pública– puguen tindre una vida al “més normal” possible, i això passa necessàriament per la seua desinstitucionalització. És a dir, créixer en família i fora dels centres d’acollida. “Els experts diuen que el millor és que els menors es crien en família i, a més, econòmicament és més eficient”, va indicar Oltra en la presentació del nou model.
La Generalitat tutela 3.805 xiquets, dels quals 1.157 viuen distribuïts en els 80 centres d’acollida que hi ha al territori valencià
Oltra va informar que del total dels menors que estan en acollida, el 30,4% viuen en una huitantena de centres i que l’objectiu és aconseguir reduir la xifra. Amb aquest objectiu, ja es va posar en marxa a finals de l’any passat la iniciativa ‘Millor en família’, un programa pel qual han passat ja 97 famílies, de les quals 59 ja han estat valorades aptes. “És una xifra molt bona”, va subratllar la consellera, qui també va destacar que gràcies a la nova gestió que s’està fent al seu departament, s’ha reduït un 21% el nombre de xiquets als centres. “Entre altres coses perquè alguns d’ells han pogut tornar amb les seues famílies biològiques”, va dir.
La implantació del nou model implicarà una inversió de 40,7 milions, la qual cosa suposa un increment del 26,8% respecte a l’any anterior. L’augment, segons va explicar la consellera, permetrà contractar nous professionals i incrementar la ràtio d’educadors a 1,7 per xiquet en comptes de l’actual 1,05. “Apostem per un model d’atenció inclusiva, comunitària, on la persona menor d’edat siga l’important i que done respostes individuals a les necessitats de cada xiquet. Som les institucions les que ens hem d’adaptar als menors, no ells a nosaltres”, va reblar Oltra.
Habitatges d’emancipació
Un dels pilars fonamentals d’aquest projecte és el foment de l’emancipació i la vida independent. “Algú pot imaginar com és veure’s als 18 anys al carrer, sense família i sense cap tipus de suport?”, es va demanar Oltra. Així, Igualtat posarà en marxa una experiència de quatre habitatges d’emancipació per a joves d’entre 16 i 23 anys. En aquest sentit, aquests menors estaran exempts de pagar taxes educatives, tindran una consideració especial en la renda mínima i, a més, tindran prioritat en les contractacions.
I és que, segons va denunciar Oltra en una roda de premsa que va reconéixer com una de les més dures del que va de legislatura, amb el model de gestió del PP els menors “quedaven atrapats com en una teranyina”. “Sincerament no em pensava que em trobaria amb la situació que tenim després de fer la diagnosi dels centres”, va lamentar la consellera, qui va confessar estar encara en “xoc”.
Així, en els últims anys de la passada legislatura sols es van realitzar sis informes des de la inspecció dels 80 centres, mentre que amb l’actual govern ja s’han fet 16 amb la mateixa plantilla, un dels punts que s’ha reforçat des de la creació de la Direcció General d’Infància i Adolescència. Segons va indicar Oltra, existia una “recomanació no escrita” de no visitar els centres. “No hi havia cap control. Als que tant se’ls ompli la boca parlant de família se’ls hauria de remoure la consciència amb aquestes xifres. La seua família eren aquets xiquets i els tenien abandonats”, va etzibar la consellera.
Mónica Oltra: “Als que se’ls ompli la boca parlant de família caldria dir-los que la seua família eren aquests xiquets que tenien abandonats”
Situacions d’urgència: maltractaments i instal·lacions insalubres
Així mateix, la consellera va denunciar que durant les inspeccions que s’han fet en aquesta legislatura, la Conselleria s’ha trobat algunes situacions que Oltra va qualificar d'”urgència” i de les quals va donar informació detallada. La vicepresidenta va dir, però, que ara per ara no traslladaran les denuncies a altres instàncies com la Fiscalia de Menors perquè s’investiguen.
Oltra va posar el focus en alguns dels centres en què s’han detectat “deficiències” en la gestió i el manteniment, així com pel tractament que rebien els menors.
Centre de Montolivet. És el centre de recepció de València, és a dir, el primer lloc on arriben els menors en situació de desemparament. La llei estableix que com a màxim els xiquets sols hi poden estar 45 dies, però hi ha constància d’haver-los tingut durant un any. Amb el govern del PP s’hi van acollir fins a 120 xiquets. L’última inspecció es va realitzar el 2008. Igualtat denuncia greus deficiències en les infraestructures –xiquets dormint en matalassos– tal com pot observar-se en les fotografies facilitades per la Conselleria. “Se’m va caure el món als peus quan vaig entrar al centre”, va expressar ahir la consellera Oltra. La Conselleria tancarà el centre, ja que és de titularitat pública i estudiarà el seu ús futur. Els 47 xiquets que hi residien han sigut traslladats als centres de la Pobla de Vallbona, Burjassot, pisos de tutela i a Bunyol, que a partir del 30 de juny passa a ser públic i es converteix en el centre de recepció oficial de València. La consellera va explicar que l’objectiu és que el 2020 tots els centres tinguen una direcció pública encara que la gestió siga privada.
Centre La Resurrecció de Sogorb. Sense inspeccionar des de març de 2005. La Conselleria denuncia que les reformes de millora s’han fet als espais utilitzats per la comunitat religiosa que gestiona la congregació de germanes terciàries mentre que una sala de joc i una altra d’estudi se situen al costat de la cambra de la caldera. A més, s’han trobat indicis de maltractament i conductes impròpies dels educadors. “La llibreta de diari dels xics explica que a alguns menors se’ls dutxava amb aigua freda en plena nit del mes de gener per a relaxar-los”, explicava Oltra amb cara compungida. Oltra també va denunciar la desaparició del llibre d’incidències de les xiques. “És com la caixa negra d’un avió i que ningú no sàpiga on està és molt greu i més si hi ha indicis de maltractament”, va emfasitzar. A aquesta situació també se sumen denúncies dels menors per rebre menjar escàs i caducat. Els últims menors ha sigut reubicats a centres de la Plana Alta i la Plana Baixa i l’espai Verge del Lledó. Oltra va matisar que la denuncia no anava contra l’ordre, ja que la Conselleria està contenta amb el treball que fan en altres centres.
Centre Penyeta Roja. L’última inspecció és de 2015. Les instal·lacions depenen de la Diputació i, segons va explicar la consellera, els xiquets estan ben atesos. Això no obstant, els menors que hi resideixen seran incorporats de forma progressiva a l’acolliment familiar.
Centre El Carmen. L’última inspecció es va fer al 2004. Igualtat va fer el trasllat dels menors el novembre de l’any passat. No es va renovar el contracte perquè l’empresa gestora incomplia les ràtios de plantilla. A més, Oltra va explicar que els xiquets eren utilitzats en l’enfrontament que mantenien els dos equips educatius.
Centres Emaus. La vicepresidenta va explicar que continua buscant-se “la millor” solució per als huit centres que es troben en concurs de creditors i que acullen una huitantena de menors. Hi ha un deute pendent de 23 milions d’euros, dels quals 5 són amb la Seguretat Social.
