El cuiner valencià Antonio Galbis ha mort aquest dissabte als 84 anys després de tota una vida dedicada a la gastronomia i a les seues populars paelles gegants. El passat 4 de març va rebre per part de l’Alcúdia (la Ribera Alta) la distinció de fill predilecte del municipi. La missa i el soterrament d’Antonio Galbis se celebren aquest dissabte, a les 17 hores, a l’església parroquial de Sant Andrés Apostol de L’Alcúdia.
Amb la seua mort, el món gastronòmic del País Valencià “diu adéu a un referent”. Familiars, amics, companys de professió i veïns acomiaden “un humil cuiner i un gran empresari orgullós del seu poble i de la seua gent. Un home que ha sigut i serà per a sempre més gran que les seues paelles. Un fogó s’apaga hui en la cuina valenciana”, ha informat l’empresa familiar Paelles Galbis en un comunicat.
“Antonio Galbis va ser tot un referent en el camp de la gastronomia mediterrània i va contribuir, amb el seu treball, a l’enaltiment i internacionalització del plat valencià més conegut: la paella”
El cuiner, “tot un referent en el camp de la gastronomia mediterrània, va contribuir amb el seu treball a l’enaltiment i internacionalització del plat valencià més conegut: la paella”. “Va ser un home de rècord, tant pels èxits que va aconseguir amb les seues famoses paelles gegants –revalidant el rècord Guinness de la paella més gran del món– com per l’afecte que va oferir als seus veïns i al seu poble”, destaquen des de la companyia.
Galbis va rebre la distinció de l’Ajuntament de l’Alcúdia per la seua destacable labor com a cuiner, ja que “sempre va portar la gastronomia de la seua terra com a estendard per tot el món”, a més de per la seua labor com a empresari valencià i per la seua generositat en les col·laboracions amb diverses associacions de L’Alcúdia. “Com bé solia dir, en ‘el que faixa falta’ [sic]'”, recorda Paellas Galbis.
Una de les grans fites de la carrera professional d’Antonio Galbis va ser aconseguir un rècord mundial en cuinar, el 1992, una paella per a 100.000 persones a València. Nou anys més tard, el 2001, va batre la seua pròpia marca amb una paella a Madrid per a 110.000 persones.
Nascut el 1932 a Alcoi, va heretar la seua passió pels fogons des de xicotet gràcies a la seua mare Eulàlia Domènech. Entre els negocis que va emprendre, Paelles Gegants va ser el projecte amb el qual es va consolidar com a referent en el món de la paella i amb el qual va recórrer tant tot l’Estat espanyol com altres països. Des de la seua creació el 1980, veïns, seleccions de futbol internacionals i autoritats i personalitats de tots els àmbits van degustar les seues creacions. En l’actualitat, la seua filla Gema Galbis regenta el negoci “amb el mateix esperit, vocació i afany de superació”.
Per tot açò, Paelles Galbis acomiada “un home que ha sigut un referent: un professional, pare, marit i amic irrepetible”.
