El feminisme no ha arribat al disseny i la planificació urbanística. Com en altres àmbits, l’experiència i la professionalitat de les dones no han passat d’exercir, com a màxim, un paper secundari en la presa de decisions. Generalment, han estat invisibilitzades. Com diu Inés Sánchez de Madariaga, arquitecta i una de les principals impulsores de la perspectiva de génere en aquest sector: “L’urbanisme no és neutre des del punt de vista de gènere i pot millorar i també perjudicar segons com s’utilitze el mode en què es desenvolupen les activitats, tant les relacionades amb el treball productiu com les vinculades al treball reproductiu realitzat en la seua majoria per dones”.
El País Valencià no n’és una excepció. La discriminació ha dominat i continua dominant aquest sector amb una presència abrumadora d’homes. Només cal fer una ullada a les fotografies de la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. María José Salvador apareix sempre envoltada d’homes en qualsevol de les reunions que encapaçala des que exerceix el càrrec.
La seua arribada, però, a la Conselleria ha suposat un punt d’inflexió, atés que ha confiat les principals direccions generals a dones de contrastada professionalitat i prestigi amb l’objectiu de començar a dissenyar els espais públics amb perspectiva de génere. Així, es va crear la Mesa de gènere i s’ha elaborat el SET de la igualtat. Unes iniciatives per les quals ha obtingut el primer suport internacional.
La Conselleria d’Habitatge ha obtingut el reconeixement internacional per l’engegada de polítiques que preveuen la perspectiva de gènere
Fa unes setmanes, la directora de l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), Begoña Serrano, es va traslladar fins a Washington per a rebre el reconeixement del Banc Interamericà de Desenvolupament per les bones pràctiques desenvolupades en aquest àmbit. Un premi que, en opinió de Serrano, té més valor atenent que també es van guardonar les polítiques de territoris capdavanters en aquesta qüestió com són Aústria i el País Basc.
Les persones, epicentre dels dissenys
“Com passa en altres àmbits, no se’ns esperava, però les dones tenim molt a dir en la planificació no sols dels entorns urbans en què vivim, sinó també dels edificis”, indica Serrano. L’objectiu no és construir espais exclusius per a dones, com podria pensar-se quan es parla de ciutats femenines, sinó de tindre en compte la perspectiva de gènere.
“Es tracta de ser sensibles amb la diversitat que ens envolta, de fer una ciutat còmoda per a tots i que pose les persones en el centre de la seua planificació. En definitiva, fer un disseny integrador, cosa que no s’havia tingut en compte fins ara”, lamenta Serrano.
Begoña Serrano: “Es tracta de ser sensibles a la diversitat i fer dissenys integradors”
En aquest sentit, subratlla que a les escoles d’arquitectura s’ha primat molt la tècnica en els projectes –tant dels habitatges com dels espais–. “No hem pensat mai en les persones que els utilitzarien o hi viurien”, explica. De la mateixa opinió és la professora de la Facultat d’Arquitectura, Eva Álvarez, qui s’ha trobat amb alumnes que si bé no han rebutjat frontalment la qüestió, no la consideren “transcendent”. Però no és sols una percepció del ensenyats, sinó també del professorat. “El poc que s’està ofertant és per la voluntat dels que creiem que atenent la perspectiva de gènere guanyem tots en qualitat per al nostre dia a dia”, apunta Álvarez.
Ciutats sexistes
La seua definició de ciutat femenina? “Aquella en què totes les dones són tractades amb igualtat”, indica, tot subratllant l’existència de “ciutats i edificis sexistes que oprimeixen les dones”. En aquest sentit, l’objectiu és aconseguir espais menys compartimentants on siga possible la convivència i la integració de tots. Més parcs, fonts, banys públics, accessos segurs a les zones escolars, facilitat de mobilitat per als discapacitats, il·luminació sostenible… Aquests són alguns exemples de millora i “feminització”.
“Un edifici o un habitatge que no em permet, no ja com a dona sinó com a persona, fer compatible el treball i cuidar dels fills o dels majors no ha estat pensat per a atendre la perspectiva de gènere”, explica Álvarez. “Quan parlem d’un disseny de gènere volem dir que és per a totes les persones; el concepte va més enllà de paritat i igualtat”, insisteix la directora de l’IVE.
Begoña Serrano: “Quan parlem d’un disseny de gènere volem dir per a totes les persones. El concepte va més enllà de la paritat”
En els seus escrits, Sánchez de Madariaga recorda que els fonaments disciplinars de l’urbanisme actual es van configurar fa més de cent anys i estan basats en l’assumpció de funcions de la ciutat que es van formular en la Carta d’Atenes de funcions bàsiques: residencial, productiva, oci i transport.
“Si mirem totes elles des del punt de vista de gènere, realment veurem que estan pensades des de l’experiència vital masculina convertida en norma per a aquelles persones que conceben la ciutat com un lloc on hi ha activitats d’oci i desplaçaments a llocs d’ocupació i no des de l’experiència d’aquelles persones que han de conjugar en la vida diària les múltiples activitats que són necessàries per al manteniment de la vida i la cura d’altres persones”, pot llegir-se en algunes de les seues reflexions.
Eva Álvarez: “Tot s’ha projectat perquè uns determinats treballs, majoritàriament exercits per homes, són més importants que altres”
“Tot s’ha projectat perquè uns determinats treballs, majoritàriament exercits per homes, són més importants que altres i, fins fa no molt, hi havia por a denunciar-ho”, rebla Álvarez.
Conscienciació i normativa
Ambdues professores valoren els passos que s’estan fent però consideren que cal anar més enllà de la pedagogia i començar a introduir normatives que valoren l’urbanisme integrador. Un bon exemple seria la rehabilitació de la plaça de Bruixes de València. El plec de condicions del concurs d’idees per a l’emblemàtic entorn del Mercat Central donarà prioritat a l’urbanisme de gènere.
“Si seguim els pilots que s’estan desvolupant a Viena, que és la ciutat de referència en aquest àmbit, podrem aspirar a tindre entorns més saludables, segurs, habitables, acollidors. Llocs on ens puguem sentir a gust”, expressa Serrano.
En aquest sentit, la Conselleria treballa ja en l’elaboració d’un Llibre Blanc que garantisca la integració de totes les qüestions de l’urbanisme integrador, però sense oblidar altres àmbits que reclamen aquesta mirada. Així, hui, en col·laboració amb la Càtedra Transport i Societat de la Universitat Politècnica ha organizat una jornada sobre mobilitat i gènere.
Experiència de FemUrbs
La Conselleria no és l’única institució preocupada per aquest tema. El setembre passat, la Universitat de València va organitzar FemUrbs amb l’objectiu d’articular i promoure la producció acadèmica i la generada des de l’activisme feminista, així com amb la intenció de crear un espai d’intercanvi d’experiències i de diàleg entre totes dues. Fer visibles les dones urbanistes i arquitectes i promoure la participació de les dones en la planificació de l’espai públic.
Va ser un lloc de trobada i reflexió, un espai per a tornar a pensar la ciutat des de la perspectiva de gènere. Intercanviar experiències, reflexions, obstacles i assoliments. Així mateix, es va promoure l’intercanvi de bones pràctiques a les ciutats i es van posar en comú treballs de recerca que apliquen la perspectiva de gènere en l’urbanisme.
