El diputat autonòmic de Compromís, Juan Ponce, ha avançat que el grup parlamentari de la coalició presentarà un seguit de propostes en les Corts per tal de delimitar l’impacte que puga tindre la publicació de la llei 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, que obri les portes a la mercantilització dels espais naturals i trau protecció genèrica a les zones humides.
Aquesta llei modifica l’apartat 1 de l’article 15, de la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat i queda redactat com segueix: “1. Són zones humides, a l’efecte de la present llei, les maresmes, marjals, torberes o aigües rases, ja siguen permanents o temporals, d’aigües estancades o corrents, dolces, salobres o salines, naturals o artificials, degudament catalogades”, justament quan abans es deia, en eixa mateix article, que tindran protecció de caràcter general totes les zones humides (per tant, catalogades o no)
Aquesta limitació d’entendre sols com a zones humides les incloses dins un catàleg, estaria contravenint les diverses directives europees que donen valor a les zones humides per ser-ho i no en base a si estan o no en un catàleg, més quan es va veure que en l’elaboració del Catàleg de Zones Humides del País valencià, per part de la Generalitat, es van deixar fora d’eixa catalogació, sense cap justificació raonable, zones que presentaven tots els elements per a ser considerades, com ara l’Albufera d’Orpesa, la Marjaleria i desembocadura del riu sec de Castelló, els diversos embassaments i pantans existents i desembocadures dels rius.
PAI Benicàssim Golf
Precisament, ha recordat Ponce, l’exclusió d’aquestes zones sembla que es va fer per permetre després projectes urbanístics, en negar-li el valor per no estar inclosos en el famós catàleg; com va passar en el fracassat Quadro de Santiago de Benicàssim, de fet- ha recordat, el Tribunal Suprem (TS) va tombar el PAI Benicàssim Golf perquè en ser zona humida no havia d’haver sigut classificada com a sòl urbanitzable, sinó com a especialment protegida. No obstant açò, el TSJ ho va desestimar amb l’argument que si no estava inclòs en el Catàleg de Zones Humides aprovat pel govern valencià, no requeria tal catalogació.
No obstant, el Suprem va dictaminar que, “el fet que una zona humida no estiga inclosa en l’Inventari Nacional de Zones Humides o en el Catàleg corresponent que, a aquest efecte, s’aprove en les Comunitats Autònomes en ús de la seua potestat per a establir normes addicionals de protecció, no pot ser obstacle per a la deguda conservació i restauració d’aquestes zones humides”. Sent sobre la base d’aquest precepte pel qual la sala del Suprem conclou que la no presència en el catàleg “no és raó per a deixar d’evitar el desenvolupament urbanístic en una zona humida, com ocorre amb el Quadre de Santiago”.
El Consell, després d’aquesta sentència, quant des de Compromís se li exigia catalogar les zones excloses, deia que no calia incorporar aquestes zones en susdit catàleg ja gaudien de la protecció legal de l’article 15 de la Llei 11/1997, d’Espais Natural Protegits de la CV ( l’article que parla de la protecció genèrica que té qualsevol zona humida),( article que no els servia al principi per aturar projectes urbanístics) i ara, eliminen precisament la part fonamental d’aquest article
Per eixe motiu, des de Compromís es va a batallar per aquest nova legislació que ha pretès posar en venda bona part dels espais naturals, i en especial les zones humides.
