Passegem per un dels carrers de València. A penes hem recorregut tres-cents metres i ja hem passat per davant de tres negocis relacionats amb el món de la bicicleta: una botiga de lloguer, un taller i un comerç on és possible trobar tots els accessoris imaginables.
La imatge és extrapolable a altres barris de la ciutat. L’economia al voltant de la cultura de la bicicleta creix. És un fet visible i inqüestionable. Però es pot quantificar aquesta bombolla? Resulta prou difícil, ja que a penes hi ha xifres oficials com les que sí que s’ofereixen a altres autonomies com ara Catalunya. Allí, un informe de la Mesa de la Bicicleta de novembre de l’any passat calculava que la bicicleta havia generat, directament, 1.300 milions d’euros.
Algunes xifres relatives a València són aportades per València en Bici. El col·lectiu apunta que en cada llar valenciana pot haver 1,2 bicicletes. “Però no són fiables”, indiquen. A Vitòria, ciutat de referència a l’Estat pel que fa a la cultura de la bici, hi ha un registre oficial. L’últim, de finals de novembre de 2016, ofereix un registre de 6.500.
A València hi haurien 1,2 bicicletes per llar i el 10% dels desplaçaments es produirien pedalejant
Quant als desplaçaments per la ciutat, un 10% es produiria pedalejant, sobretot, en la temporada que va des de l’inici de la primavera fins a la tardor.
“Dissortadament no tenim xifres. Tenim pendent fer una radiografia de tots els negocis que s’han creat, on es revele on hi ha més incidència, per a poder demostrar allò que estem convençuts: que la sostenibilitat és una font de negoci”, explica el regidor de Sostenibilitat Giuseppe Grezzi. Al seu departament han començat a elaborar un document bàsic en què, ara per ara, apareixen 35 botigues que es dediquen exclusivament a la venda de bicicletes, una dotzena de tallers especialitzats i una desena d’empreses en lloguen i ofereixen rutes guiades.
En aquest sentit, Grezzi assegura que com més avancen les infraestructures segures per als ciclistes i per a la resta de ciutadans més gran será el volum de vendes. “Per a nosaltres és molt important el treball de pedagogia i el Bicifest tractarà de donar resposta a tots els dubtes que tinguen els veïns sobre la bicicleta com a mitjà de transport urbà”, expressa el regidor.
Progressa adequadament
Belén Vidal, usuària de la bicicleta des de fa anys, va muntar l’únic pàrquing que hi ha a la ciutat per a guardar velocípedes. D’això fa tres anys i confirma que les vendes “progressen adequadament” perquè ha augmentat el nombre de ciclistes.
En el cas del seu negoci, el perfil de client és clar: gent que la gasta per a l’oci i no té lloc a casa per a deixar-la; persones que treballen a prop del garatge i s’hi desplacen pedalejant i necessiten aparcar-la, i veïns de la zona (centre de València) que tampoc tenen espai per a custodiar-la. Bicipoint té capacitat per a 150 bicicletes. “També tenim un servei de taller perquè, a més de guardar-les, les cuidem”, indica Vidal.
Belén Vidal: “Resulta absurd agafar el cotxe per a recórrer dos quilòmetres i damunt voler aparcar en la porta del treball”
A què atribueix Vidal l’augment d’usuaris? Al fet que la bicicleta és un mitjà de transport ràpid, net i, sobretot, barat. Això ha ajudat molt a conscienciar el ciutadà. “És que resulta absurd agafar un cotxe per a recórrer com a molt dos quilòmetres i damunt voler aparcar en la porta del treball”, expressa.
Abaratir costos
L’argument d’abaratir el cost i reduir els problemes a l’hora d’estacionar també és el que utilitzen les empreses cada vegada en una proporció major. Ja no es tracta sols de mercantils que es dediquen a la missatgeria. Hi ha grans cadenes com el ara Mediamark que també utilitzen les bicicletes elèctriques –amb capacitat per a carregar fins a dos-cents quilos– per a transportar els seus productes. El Mercat Central de València també ofereix aquesta opció als seus clients, així com nombroses cadenes de menjar ràpid.
Però el sector que irromp amb força i que ha exercit un gran efecte d’atracció ha sigut el del turisme. En primer lloc, van ser els servicis especialitzats en el lloguer de bicicletes i, seguidament, van arribar les visites guiades i les rutes específiques.
I ara s’hi han afegit els hotels que inclouen entre els servicis per als seus hostes les bicicletes. “L’arribada dels creuers al port de València també ha dut visitants, sobretot del nord i del centre d’Europa, que es fan acompanyar de les seues bicicletes junt amb l’equipatge”, indica Fernando Mafé de València en bici.
Els hotels han començat a incloure entre els seus servicis el lloguer de bicicletes per als clients
“Jo crec que s’ha produït un efecte d’imitació. Hem vist com els turistes gaudien de l’ús del transport sobre dos rodes per excel·lència i ens hem contagiat. I això també ha fet créixer els negocis. I esperem que en vinguen molt més”, expressa Vidal.
