May B està considerat com l’espectacle de referència de la dansa contemporània. L’obra mestra fou creada el 4 de novembre del 1981 al Teatre Municipal d’Angers per Maguy Marin basant-se en els textos de Samuel Beckett. Des d’aleshores, la creació de la coreògrafa francesa no ha deixat de representar-se. Amb tot, feia una dècada que no es traslladava a l’Estat i mai, fins a aquest divendres, s’havia representat al País Valencià. Hui finalment arriba al Teatre Principal per obrir oficialment el Festival 10 sentidos.
Ulises Álvarez, un dels ballarins que més anys porta amb la companyia de la ballarina i coreògrafa francesa, recordava aquest dijous al Teatre Principal de València que només va deixar de representar-se durant dos anys. No va ser capaç de dir les dates, tampoc el motiu però sí que reconeixia que quan va ser estrenada, ara fa 37 anys, “no fou acceptada”, entre altres coses, explicava Álvarez, perquè “els cànons de bellesa d’aleshores no consideraven bells aquells cossos desfent-se”.
Cap ballarí de la primera producció –el 1981– forma part actualment de la companyia, va continuar explicant Ulises Álvarez, qui, fent un càlcul, assegurava que l’han representada després de quasi quatre dècades d’escenari en escenari amb una participació d’entre 80 i 90 artistes. Eixe recanvi generacional ha fet que la coreografia primigènia sofrira canvis lleus al llarg del temps i tot i els “alés nous”, raonava, es mantenen igual. És més, va apuntar, “quan estàs capficat en l’escenari, May B se’t revela com un fantasma”. L’obra, va concloure, “està en els nostres gens, és una cosa de l’interior que fa difícil explicar-la”.
El Festival 10 Sentidos feia tres anys que tractava de portar-la a València, com va revelar Meritxell Barberá, la directora artística, durant la presentació d’aquesta sisena edició que comença, divendres, amb May B i que seguirà durant tot el mes de maig amb més de quaranta propostes multidisciplinàries, des d’arts escèniques fins a música, cinema, literatura i xarrades. Tot plegat sota el lema d’aquesta edició: ‘Pormayores’, és a dir, l’art al servici de la reflexió sobre l’envelliment humà. La presència, per primera vegada, de l’obra de Maguy Marin, significa que “València entra dins del circuit de les ciutats on passen coses importants”, va concloure Barberá.
Aquesta edició estarà marcada per “allò transversal”, va apuntar la directora tècnica del festival, Inma Garcia, de manera que es genere un diàleg entre les “arts vives” al voltant d’una temàtica comuna (l’envelliment). Com a novetat, va afegir, enguany hi ha dos produccions pròpies El acto más hermoso del mundo de Teatro de lo inestable i Baix de la mar de Caterva Teatre.
Els espectacles, que es reparteixen per diferents espais escènics i culturals de la ciutat de València, inclouen activitats per als més menuts, recollits sota el paraigua de “pormenores”, a més a més, hi haurà altres esdeveniments paral·lels, com ara cinema o una ruta per les llibreries valencianes (Palabras Mayores).
