L’estratègia del silenci, el documental de la productora Barret Films que narra els deu anys de lluita i reivindicació de l’Associació de Víctimes de l’Accident de Metro de València 3 de Juliol (AVM3J), s’estrena hui a l’Aragó Cinema. Durant una setmana, el públic podrà visionar el resultat de cinc anys d’un treball de seguiment de les víctimes, un relat construït en primera persona amb els records, les experiències i els testimonis dels seus protagonistes. “Teníem un deute amb la gent que es va quedar sense poder veure-la quan es va estrenar al Festival Human Fest i ara el saldarem”, indica Vicent Peris, director del metratge.
Per a Perís aquest documental mai no podrà ser un treball més. La implicació professional i personal amb víctimes i familiars ha sigut total. “Mesos després de començar a acompanyar-los en el seu dia a dia, els vam fer la promesa que no els deixaríem fins que ells abandonaren la plaça de la Mare de Déu”, expressa Peris, en relació a les concentracions que cada dia 3 de mes convocaven per a demanar justícia i recordar els seus familiars.
És ací quan es va traspassar la frontera que ha de separar el treball periodístic de l’objecte de la seua investigació. “Ens vam botar conscientment el límit perquè volíem ajudar-los a aconseguir el seu objectiu”, indica el director subratllant el fet que ho van aconseguir.
Vicent Peris: “Ens vam botar conscientment la frontera que s’ha d’establir entre periodista i investigat perquè volíem ajudar-los a aconseguir el seu objectiu”
En aquest sentit recorda que el programa Salvados de Jordi Évole va suposar un punt d’inflexió en la reivindicació de l’associació. “Aquesta setmana s’han complit quatre anys de l’emissió del programa, gràcies al qual la plaça es va omplir i l’AVM3J ja no es va sentir abandonada per la societat valenciana”. Per a Peris, la lliçó positiva d’aquell Salvados és el plantejament que va fer del tractament del fets noticiables. “Ens va fer reflexionar sobre com hem de transmetre la informació al públic”, afirma.
A partir d’aleshores, les coses van començar a canviar. La Fiscalia va demanar la reobertura del cas, els mitjans de comunicació que no s’havien interessant van afanyar-se a publicar coses i, sobretot, es va produir la reacció de la societat. “Ens sentim orgullosos d’haver contribuït a trencar aquesta espiral de silenci que tan bé havia funcionat durant anys”, destaca Peris.
Però, si per alguna cosa se sent especialment satisfet el director amb aquest treball és perquè reconcilia la professió periodística amb el que hauria de ser el seu leitmotiv: contribuir a revertir les situacions injustes i donar veu a aquells col·lectius que no disposen de mitjans. “Es va demostrar que el periodisme pot transformar la conjuntura. Ens obliga a ser molt curosos amb les versions oficials. No podem limitar-nos a reproduir el que conten, cal contrastar per a arribar a totes les realitats”, emfasitza Peris.
Vicent Peris: “Els mitjans de comunicació no podem limitar-nos a reproduir el que diuen les versions oficials”
I la realitat de l’AVM3J era molt diferent d’aquella versió oficial que irrompia sempre que algú s’atrevira a qüestionar-la. Els seus socis veien com al voltat de la tragèdia es produïa una apagada informativa, un mur de silenci i l’oblit de la societat. “Quan els valencians van tindre la realitat davant dels seus ulls van quedat colpits, en adonar-se que havien abandonat a la seua sort aquest grup de persones que, malgrat tot, no van desistir en la seua lluita”, declara el director de la pel·lícula.
L’èxit del treball periodístic és inqüestionable. De fet, ja ha rodat per diversos festivals i la setmana pròxima es veurà als cinemes de Barcelona i, més endavant, a Madrid. A més, segons avança Peris ja hi ha un tracte amb una televisió d’àmbit local per a la seua emissió. “La intenció és que arribe al gran públic”, indica.
Victòria
Però, sobretot, L’estratègia del silenci suposa una victòria social, jurídica i política. “Mostra la lluita tan dura i tan desigual. I és la victòria de David sobre Goliat”, exemplifica Peris, qui no amaga les dificultats d’una implicació tan personal en el projecte. “En un acte d’immensa generositat, els membres de l’associació ens van permetre accedir a moments molt íntims. És un treball que ens marcarà per a sempre”, rebla Peris.
A l’altra banda, davant de la càmera, està Beatriz Garrote, expresidenta i ànima de l’associació durant molts anys. “Amb aquesta pel·lícula tinc una sensació doble: d’una banda, sent que es reconeix tot el treball del col·lectiu contra la carpetada que el govern del PP va fer del tema i, d’una altra, ens obliga a recordar anys molt durs”, explica. “És molta l’emoció que ens embarga quan ens veiem en moments tan íntims”, revela l’ara directora gerent de la productora.
Garrote convida a qui no ha tingut oportunitat de veure el documental a fer-ho aquests dies. “És una oportunitat per a conéixer realment tot el que va passar en aquells anys i per a reflexionar perquè no torne a passar mai més”, conclou Garrote.
>
