Diari La Veu del País Valencià
Rus, sobre els dos milions de peles: El que comptava els bitllets era l’altre

Alfonso Rus ha pres tot el protagonisme durant l’hora que ha durat la seua compareixença a les Corts Valencianes per a declarar sobre la residència de Xàtiva que es va adjudicar al grup Cleop. L’exalcalde de la capital de la Costera no ha donat detalls de l’adjudicació, però ha deixat clar que ell “era el director de l’orquestra, que no toca el trombó ni el clarinet, però fa que les coses es facen”.

Rus ha negat qualsevol irregularitat en la construcció del geriàtric de Xàtiva i ha carregat contra el seu antic amic i estret col·laborador, Marcos Benavent, l’autoanomenat ‘ionqui dels diners’, de qui l’expresident del PP de la comarca de València ha dit que “és un pròfug” i qui sap “per què se’l creuen”.

Rus no ha recordat la major part de les coses que se li han preguntat, però ha tingut temps per a comentar la situació interna del seu partit. “No se’ls pot deixar sols”, ha apuntat en referència al conflicte intern que es viu amb tres candidats per al proper congrés.

Ja a fora de la comissió, Rus ha tingut un xicotet lapsus quan, després de negar que al PP es cobraren suborns, ha assegurat que qui comptava els bitllets durant la cèlebre conversa enregistrada per Marcos Benavent “era l’altre”, tot insinuant, sense voler, que ell hi estava present. Quan els periodistes hi han insistit, Alfonso Rus tampoc no ho ha negat i ha esquivat la qüestió tot afirmant que els fets es van produir fa 12 anys.

Alfonso Rus, aquest dimecres, durant la seua compareixença a les Corts. / EP

Les declaracions més cridaneres de Rus a les Corts

“Mai he demanat diners ni per a mi ni per al partit perquè no ha fet ninguna falta”

“Jo tinc 66 anys. Mai de la vida ningú ha pogut traure res, perquè l’únic que he fet ha sigut treballar des dels 14 anys”

“Jo era el director d’orquestra. I quan el director fa així, els altres es posen en marxa”

“Alfonso Rus va denunciar el ionqui dels diners abans que ningú”

“Hui em pegarà un pal l’advocat perquè ja m’ha dit ‘no parles gens’, però jo no puc estar callat”

“Em costa molt no parlar. Com les dones, quan tenen un xiquet i han de donar a pit i els repreta si no trauen la llet. Doncs, això em passa a mi”

“L’advocat m’ha dit que, per prescripció, que no parle; però, bo, com que no estava afònic he parlat”

Comparteix

Icona de pantalla completa