Ai Marta Pessarrodona…, per Rafel Sanchis

Crònica de la visita de Marta Pessarrodona a Catalans UK Londres
29 gener 2014 01:00h
El passat 23 de gener ens va visitar a Catalans UK Londres possiblement la millor poetessa en llengua catalana a hores d’ara. Ella insisteix en que prefereix que l’anomenen poeta car poetessa li sembla un xic cursi.

Marta Pessarrodona (Terrasa 1941, filla d’un tinent de l’exèrcit republicà i d’una família humil i lletraferida), als 6 anys ja sabia que volia ser escriptora (bravo!). Tot i que va rebre la seua formació en castellà ha viscut i viu d’escriure en català, cosa que té el seu mèrit en un mercat literari gens normal com el nostre.

Segons Marta, si no hagués estat escriptora hagués esdevingut esportista d’elit, car sempre ha estat federada d’hoquei, tennis i golf i és una apassionada de l’esport.

Va conèixer el seu company Gabriel Ferrater perquè tots dos escrivien poesia i en el pròleg de Setembre 30 , un dels primers llibres de Marta, el 1969 Gabriel opinava que “aquesta poesia eren continguts assenyats i que excel·lia en l’artifici de la sinceritat en un to de veu just i mesuradament modulat”.

Admiradora de la malaguanyada cantant Amy Winehouse i del poeta Konstandinos Petru Kavafis, Marta diu que és una persona a.m, és a dir, que es lleva d’hora tots els dies, encara que escriu per inspiració basant-se en la meditació i en el record.

Poetessa, narradora i crítica literària, també ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic i col·labora en els diaris Avui i El País i en el setmanari El Temps.


Va estar lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986.Ha escrit sobre Virginia Woolf i el grup de Bloombury. Ha traduït Susan Sontag, Doris Lessing, Simone de Beauvoir, Marguerite Duras.

Ha escrit retrats sobre Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Federica Montseny i Mercè Rodoreda, a qui va conèixer molt bé els últims anys. En escriure sobre l’autora de La plaça del diamant, que era de la mateixa generació que els pares de Marta, li va agafar pànic existencial i va interessar-se per l’exili a França.

A banda de rebre el 1997 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939, La cultura catalana exiliada i L’exili violeta fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura destacant la seva qualitat humana i intel·lectual.

Marta, que és amiga de l’escriptor valencià Josep Piera i participa habitualment en el certamen de poesia Poefesta de la ciutat d’Oliva en la Safor, diu que els Països Catalans van ser una de les víctimes de la transició. Jo hi afegiria que tant la llengua catalana, el concepte de Països Catalans i la DEMOCRÀCIA han estat víctimes durant la transició i ara mateix.

Va esser un plaer escoltar i debatre amb una escriptora de la talla intel·lectual de Marta Pessarrodona, sincera, clara, autèntica i entranyable.

Rafel Sanchis-director de Catalans UK a Londres.
next