Ciutat Vella és el “vertader cor” cultural i creatiu de la capital de País Valencià. El districte de València ja era l’epicentre el 2001, com també el 2007. En el moment en què va esclatar la crisi econòmica, el nucli comptava amb 358 empreses i se situa, el 2016, en 321. Pel que fa a l’ocupació, 3.810 persones treballaven en el sector el 2007 i el 2016 en són 3.913. Tots els indicadors de l’estudi sobre Els sectors culturals i creatius a València, elaborat per Pau Rausell i Rafael Boix, col·loquen el districte com a punta de llança de la ciutat, seguit pels districtes de l’Eixample i Extramurs.
La setmana passada a Las Naves es presentaven les conclusions de la investigació que han dut a terme tots dos membres del Departament d’Economia aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València, on analitzen la situació cultural, empresarial i laboral del cap i casal, la seua àrea metropolitana i la demarcació de València. L’estudi abraça el període comprés entre el 2007 i 2016, encara que fan una retrospectiva de la situació del sector en els anys precedents a la crisi i avancen mesures de millora per a les actuals polítiques culturals, tal com va publicar aquest diari fa uns dies. Cal destacar, però, que dins del subsector de la creació, Rausell i Boix col·loquen tot allò que ateny la informàtica i les noves teconologies i que, per tant, fa que la puixança del sector aconseguisca xifres positives, almenys esperançadores, per a arribar a les dades dels anys 2007 i posteriors.
Al llarg de l’estudi, argumenten que la recuperació, a hores d’ara, és “moderada”, tenint en compte la millora iniciada el 2013. Ara bé, adverteixen que no tots els sectors estan creixent, perquè l’audiovisual i el seu entorn segueixen depenent de la futura À. i de l’impacte que puga generar en el sector, ja que amb el tancament de l’antiga RTVV es va crear una davallada econòmica i laboral, amb el consegüent tancament d’empreses, que denominen “efecte Canal 9”. Tanmateix, de manera generalitzada, a data del 2016 “no s’han recuperat els nivells del 2007”. A la capital, els indicadors apunten que els sectors es troben entre el 85% i el 95% dels nivells aconseguits abans de la crisi, expliquen.
La mapificació de la ciutat deixa a les clares una centrificació del sector cultural a València, liderada pel districte de Ciutat Vella, que compta, segons les últimes dades de l’estudi (2016), amb 321 empreses (el 18,4% del total de la ciutat) que ocupen 3.810 persones en el sector de la cultura i la creació (19,4% del total). La facturació de les empreses d’aquesta zona el 2016 va ser de 404 milions d’euros (el 23,5% del conjunt de la capital). Les dades d’ocupació que el porten a liderar l’activitat les obté del sector de les biblioteques, arxius i museus, de l’educació cultural i de tot allò que té a veure amb l’audiovisual.
L’Eixample i Extramurs segueixen al districte líder valencià, però amb xifres llunyanes de l’epicentre. Pel que fa al nombre d’empreses, el 2016, l’Eixample comptava amb 259 i Extramurs amb 157; l’ocupació del primer ascendeix a 2.183 i arriba a 1.440 al segon districte; finalment, pel que fa a la facturació, l’Eixample recapta la meitat que el cor cultural de la ciutat, 203 milions d’euros, i Extramurs, 108 milions d’euros. Pel que fa a l’Eixample, la xifra d’ocupació l’obté, principalment, del sector de la comercialització de discos i pel·lícules en establiments especialitzats, mentre que, a Extramurs, els treballadors del sector es dediquen a l’educació cultural, al disseny, a la fotografia i a la traducció, treballen en biblioteques, arxius o museus i, en menor mesura, són llibreters.
Més enllà de l’antiga ciutat
Seguint l’expansió geogràfica de l’antiga ciutat del Túria, trobem districtes amb xifres destacades. Per exemple, pel que fa al nombre d’empreses, més enllà dels tres districtes líders, es troba Camins al Grau amb 127 empreses (el 2016). Per baix del centenar destaquen: Pla de Real (98 empreses), Quatre Carrers (93), Algirós (89), Patraix (81), Campanar (77) i Benimaclet (73). Si atenem les persones ocupades per aquestes empreses, veiem districtes destacats com, per exemple, Patraix, que ocupa 2.331 persones tot i tindre només 81 empreses, de manera que, en aquest punt, se situa en el pòdium cultural de la capital (Extramurs amb 1.440 treballadors, ocupa gràcies a altres paràmetres el tercer lloc). Altres destacats són Camins al Grau i Algirós que ocupen per damunt del miler de persones, 1.099 i 1154, respectivament. Per baix del miler destaquen districtes com Benimaclet (950 ocupats), Pla del Real (868), Poblats del Sud (818 treballadors amb només 21 empreses), Benicalap (758), Quatre Carreres (756), Jesús (730), Campanar (698) i Rascanya (648).
Pel que fa a la facturació, cap districte s’aproxima a les xifres de Ciutat Vella (404 milions d’euros el 2016). De nou, Patraix fa el salt i es col·loca en el pòdium com a segon districte que encapçala els guanys, amb 265 milions d’euros (L’Eixample, 203, i Extramurs, 108 milions d’euros). Molt lluny dels ingressos d’aquests es troben districtes com Camins al Grau (97 milions d’euros), Benicalap (85), Pla del Real (79), Algirós (77), Jesús (56), Poblats del Sud (55), Quatre Carreres (53) i Campanar, que experimenta una davallada respecte al 2013, quan va obtindre 73 milions d’euros (possiblement per l’efecte Nuevo Centro); el 2016 n’ha facturat 52.
