Una delegació del govern valencià, encapçalada pel president Ximo Puig i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, visiten des de hui i fins el pròxim dijous Finlàndia. El seu model educatiu ha convertit el país escandinau en centre de pelegrinatge d’investigadors i altres països que volen conéixer de prop les claus del seu èxit. L’afirmació no és exagerada, atés que cada any l’Informe Pisa concedeix a aquest país el segon millor resultat de la Unió Europea –sols superat per Estònia– i el cinqué del total de països d’estudi de tot el món, quasi 40 punts per damunt de la mitjana espanyola.
Però fa 30 anys, el viatge va ser a l’inrevés. Christer Laurén, vicerector de la Universitat de Vaasa, va recórrer els 3.923 quilòmetres que separen Hèlsinki d’Elx per a estudiar el model d’immersió lingüística que s’estava aplicant en algunes escoles després de l’aprovació de la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià (LUEV), el novembre del 1983.
L’actual directora territorial d’Educació a Alacant, Tudi Torró, ho recorda perfectament. La pedagoga va exercir de guia durant els dies que el prestigiós professor va xafar els centres on va començar la implantació de la immersió lingüística. “Estava molt interessat a veure què s’estava fent a Catalunya i al País Valencià perquè a Finlàndia hi havia un 6% d’alumnat que parlava suec i volien que també fóra llengua d’aprenentatge”, explica Torró. “Va quedar impressionat per tot el que estàvem fent amb tants pocs recursos i amb unes ràtios per aula tan altes”, subratlla.
A Elx, va beure de l’experiència dels centres de primària Vicente Blasco Ibáñez –situat en una zona de parla castellana– i El Palmeral –amb una població valencianoparlant–, on passaven principalment els alumnes de l’escoleta infantil municipal Don Julio, la primera on es va implantar la immersió lingüística a la capital del Baix Vinalopó. “Laurén va constatar que el nostre model era òptim, que els xiquets castellanoparlants aprenien en valencià de forma natural i que podria implementar-se al seu país”, indica Torró, reconeguda pel seu treball en l’àmbit de la renovació pedagògica.
Així, amb l’experiència i investigació realitzada al País Valencià i, especialment, a Catalunya, Laurén va promocionar iniciatives d’immersió al suec. Eren i són programes adreçats als fills de famílies parlants de finés que tenen milers de seguidors escolars.
Referent internacional
En aquest sentit, Torró destaca l’aposta ferma i decidida del govern presidit per Joan Lerma i amb Ciprià Ciscar al capdavant de la Conselleria d’Educació perquè el valencià fóra la llengua d’aprenentatge. “Recorde perfectament que en les Jornades de Sociolingüística, que s’organitzaven a Sitges tots els anys i on intercanviàvem experiències, el nostre model sempre es posava com a exemple d’èxit i de referència, cosa que ens feia sentir molt orgullosos”, rememora Torró.
Fruit d’aquells intercanvis es va crear, el 1991, l’Institut Europeu de Programes d’Immersió per a tot l’àmbit lingüístic com a centre d’estudis i de promoció d’accions de divulgació sobre diverses àrees relacionades amb la immersió lingüística. El 1996 l’entitat va organitzar el 3r Congrés Europeu de Programes d’Immersió. Abans ja havia col·laborat en els dos anteriors que s’havien celebrat, precisament a Vaasa, el 1993 i el 1994 respectivament. Des de l’any 1998 edita Immersió Lingüística. Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts, revista semestral de contingut teòric i d’experiències didàctiques.
L’experiència de Torró li va valdre una invitació oficial per a visitar Finlàndia i comprovar in situ com s’estaven desenvolupant les idees que Laurén havia agafat ací. “Dissortadament no em van donar permís i no vaig poder viatjar”, lamenta qui aleshores exercia com a inspectora d’Educació. Això no obstant, ha mantingut el vincle amb aquell col·lega que fa anys va quedar admirat per la llengua dels valencians. De fet, Laurén, que en les seues primeres visites s’expressava en anglés, ha acabat parlant un valencià perfecte. Un mèrit que, entre d’altres, el va convertir, el 2014, en membre honorífic de l’Institut d’Estudis Catalans.
Tudi Torró: “El nostre model d’immersió es posava sempre com a exemple per a altres territoris i països que estaven treballant en la qüestió”
“Resulta com a mínim curiós comprovar com ara nosaltres anem a estudiar models d’ensenyament que fa 30 anys ens miraven a nosaltres. Les coses podrien haver avançat molt, seríem una comunitat educativa de referència, però tots sabem què ha passat durant els vint anys de govern del PP”, rebla Torró.
Agenda oficial
El viatge de la delegació valenciana preveu una àmplia agenda que inclou trobades i reunions de treball amb representants de diferents empreses, organismes i institucions públiques del país. Així, dimarts, a primera hora, està prevista una reunió amb la directora general –Marja Liisa Niinikoski– del Helsinki Business Hub, encarregat de realitzar projectes conjunts amb altres països, i una hora més tard s’iniciarà una ronda de contactes amb l’organisme estatal, el Team Finland, que comprendrà una sèrie de trobades amb els principals actors de la innovació i inversió del govern de Finlàndia: Invest in Finland, Tekes i Finpro.
El mateix dia es reuniran amb empreses capdavanteres en el sector digital i multimèdia i assistiran a un sopar institucional amb la directora d’Economia i Desenvolupament d’Hèlsinki, Marja-Leena Rinkineva; l’alcalde de la capital, Jussi Pajunen, i la directora general d’Empresa i Innovació del Ministeri d’Economia i Ocupació, Ilona Lundström.
Dimecres, l’agenda arrancarà a les 10 del matí amb la jornada ‘El sistema educatiu finés: factors d’èxit, desafiaments actuals’. A més, el president Puig i el conseller Marzà es reuniran amb la ministra finesa d’Educació, Sanni Grahn-Laasonen. De vesprada, hi ha programades dues visites: la primera, a Hyrira Education, una institució educativa multidisciplinar que ofereix formació professional a uns 11.000 estudiants, i la segona, a Kone People Flow Center, l’empresa d’enginyeria i servicis que ocupa unes 49.000 persones en tot el món i que té seu a València.
El programa d’activitats es tanca amb una trobada a l’Oficina Espanyola de Turisme de la capital finesa i, per últim, el cap del Consell i el seu equip visitaran la Universitat d’Hèlsinki abans de la seua tornada.
