El 24 de juliol de 2002, el president Eduardo Zaplana va abandonar la presidència de la Generalitat Valenciana cridat per José María Aznar per assumir la cartera de Ministeri de Treball. Una de les seues últimes rúbriques com a cap del Consell va quedar impresa en la Llei 3/2002, de 13 de juny de la Generalitat Valenciana: la Llei del Libre.
A punt de fer els 15 anys, la normativa ha quedat molt lluny de complir els seus objectius de promoure la creació, l’edició, la distribució, la venda i la difusió del llibre, el foment de la lectura i l’aplicació al sector de les previsions estatutàries d’especial promoció i respecte a la recuperació i dignificació literària del valencià. “La filosofia de la llei és bona perquè recull principis bàsics que, desplegats amb bons reglaments, podrien haver sigut una espenta importantíssima per al sector”, explica Verònica Cantó, presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV) en el moment de l’aprovació de la legislació.
Això no obstant, la també membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) destaca que la normativa va ser clau per a la creació de la Direcció General del Llibre. A més, amb el seu director, José LuÍs Vilacañas, l’associació va arribar al primer acord i també es va organitzar el Saló del Llibre a la Beneficència. “La interlocució amb el sector sempre ha sigut correcta, una altra cosa són les accions acordades, ja que les prioritats no sempre han coincidit”, indica Cantó.
“En aquell moment vam considerar que s’havia fet un pas molt important per a la indústria cultural perquè els plantejaments que contemplava suposaven tot un avanç”, indica Jesús Figuerola, actual president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL). Dissortadament, les previsions optimistes han quedat en lletra morta, sobretot pel que fa a una planificació a llarg termini. “Si s’hagueren complit les línies dissenyades no estaríem on estem”, lamenta Figuerola en al·lusió als índexs de lectura i compra de llibres al País Valencià, molt per dessota de la mitjana estatal.
Amb aquesta radiografia també coincideix el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà. “El sector del llibre valencià ha patit dècades de marginació per part de l’administració valenciana. Des del departament de Cultura hem aplicat un canvi de paradigma, on passem de l’ocurrència a l’estratègia. Més bé, en el cas del llibre, de la deixadesa i el desinterés de l’antiga administració a treballar al costat del sector del llibre valencià”, explica Marzà en declaracions al Diari La Veu.
Vicent Marzà: “Al departament de Cultura hem passat de la deixadesa i el desinterés de l’antiga administració a treballar al costat del sector del llibre”
Sense plans
Un dels incompliments més clars de la normativa afecta a l’elaboració de plans i programes d’actuacions anuals o plurianuals, amb dotació pressupostària adequada. “El primer pla per al foment de la lectura i del llibre que hem tingut és del govern del Botànic”, emfasitza Figuerola, qui tot i confiar en aquesta iniciativa confessa que esperaven un poc més de “celeritat” a l’hora de posar-lo en marxa. “El Pla de Foment del Llibre i la Lectura de Fes Cultura està concebut per a aplicar polítiques dirigides a la recuperació del sector i al forment de la lectura al País Valencià, que estem segurs donarà fruits”, explica Marzà.
En aquest sentit, el president dels editors confia que les estratègies siguen transversals i vagen més enllà del departament de l’avinguda de Campanar. “Pensem que parlem d’un producte cultural, però que també és negoci. El llibre pot generar turisme a través de rutes literàries, visites a cases d’escriptors o guies gastronòmiques. El camp és molt extens i, pert tant, necessitem la implicació de moltes conselleries”, reclama Figuerola.
Així mateix, destaca la iniciativa Ciutats Lectores, un programa de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) d’acompanyament per a la implantació estratègica i planificada d’un programa de motivació lectora en l’àmbit municipal adreçat a tots els ciutadans mitjançant la creació d’un Consell de Lectura Municipal i l’assessorament de tècnics especialistes i que compta amb el suport de la Diputació de València. “Necessitem capil·laritzar el foment de la lectura i per això cal arribar a tots els nivells, especialment als que tenen una relació més pròxima amb el ciutadà com són els municipis”, indica l’editor.
Pel que fa a les ajudes, els editors reconeixen que, tot i que “la sensibilitat de l’administració ha canviat moltíssim”, s’han reduït respecte a les que atorgava l’últim govern del PP. “El tema de l’infrafinançament afecta a tots els sectors i nosaltres no som una excepció. Ara bé, nosaltres tenim un producte únic que si no el fem nosaltres no el farà ningú: el llibre en valencià”, reclama per a subratllar que els diners públics que els arriben estan molt per sota d’algunes autonomies que no tenen llengua pròpia.
Jesús Figuerola: “Tenim un producte únic, el llibre en valencià, que si no el fem nosaltres no el farà ningú”
“Som conscients que hem d’ajudar les editorials i facilitar les coses perquè puguen estar presents en fires clau com pot ser la de la passada edició de la Fira de Bolonya fa poques setmanes”, respon Marzà. El conseller recorda que s’han activat tota una sèrie de línies d’ajudes i s’ha iniciat una drecera per a dur endavant accions concretes amb la creació d’un “vertader corredor mediterrani cultural del qual també es puga beneficiar el sector del llibre valencià, mitjançant la Declaració de Palma de fa unes setmanes”.
Les llibreries es recuperen i creixen
Una altra de les baules de la llarga cadena del sector al qual beneficia la llei són les llibreries. “És una norma fonamental, atés que no en tenien cap. La llei defineix molt bé el sector cultural, va posar ordre i, sobretot, hi havia una atenció i definició especial per a les llibreries”, explica Ignacio Larraz, president del Gremi de Llibrers. El llibreter també coincideix amb la resta d’afectats: si la llei no ha funcionat és perquè no s’ha dotat dels diners que eren necessaris.
Tot i això, Larraz subratlla que les llibreries són les autèntiques supervivents del sector, fortament assetjat per la crisis. “Una vegada més hem demostrat que aquest negoci mil·lenari funciona”, indica especialment satisfet per la tendència d’obrir-ne de noves. “Estem en un moment bo, ja que cada vegada en tenim més i molt diverses: especialitzades, més dedicades a l’oci, amb sales d’exposicions, més clàssiques”, explica.
Biblioteques europees
Una altra de les branques que contempla la Llei del Llibre, però ja en les disposicions finals, és la de les biblioteques. El text remarca la importància de les biblioteques escolars per a la iniciació primerenca en la lectura i com a instrument per a garantir l’accés al llibre des de les primeres edats. Així mateix, es compromet a elaborar i publicar periòdicament el Mapa de Biblioteques Públiques i el Mapa de Llibreries, en els quals es consignaran les biblioteques i les llibreries existents al territori valencià.
En aquest punt sí que es van fer avanços notables, ja que, en primer lloc, es va aprovar el decret 119/2006, prorrogat en diferents ocasions, i més tard la Llei de Bliblioteques. “La redacció de la llei és bona, però ens topem com sempre amb el fet que no hi ha suficient dotació pressupostària”, lamenta Vicent Carbonell, el tresorer de l’Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV). El bibliotecari subratlla que les exigències per formar part de la xarxa pública compliquen molt l’accés de tots els centres de lectura. “S’han de complir uns paràmetres d’espai, de nombre de treballadors i d’horaris que no tots els consistoris poden assumir. De fet, València te 30 biblioteques i cap d’elles s’adapta a la llei”, expressa Carbonell.
En aquest sentit, el tresorer d’ABV explica que la nova biblioteca de Silla obrirà aquest estiu després de huit anys d’espera. “Pel que fa a cultura, la majoria de consistoris prioritza programar actuacions per sobre d’inversions en biblioteques. En d’altres casos ni tan sols hi ha ganes”. Carbonell també lamenta que des de la Generalitat tampoc s’estan fent molts esforços econòmics. “Enguany hem rebut 540.000 euros per a la compra de llibres i 100.000 per a mobles. L’últim any del PP en van ser 800.000”, indica.
Des del Gremi de Llibrers també se subratlla la necessitat de tindre unes biblioteques de qualitat “europea”. “Una biblioteca forta al meu barri generarà més lectors i això reportarà beneficis a les llibreries de la zona”, indica Larraz, qui destaca la importància de treballar braç a braç sector i administracions. “Fa uns anys vam perdre 10 milions d’euros per a la compra de llibres i l’equipament de biblioteques perquè l’Estat sí va posar la seua part de finançament, però no així la Generalitat”, lamenta Larraz.
Ignacio Larraz: “Una biblioteca de barri forta generarà molts lectors i reportarà beneficis a les llibreries de la zona”
Per contra, el conseller Marzà subratlla que al setembre es va posar en marxa el pla de dinamització de les biblioteques escolars, dotat amb 1,2 milions d’euros per a l’adquisició de llibres. “Però no només això, aquest pla també facilita la coordinació amb la biblioteca pública més pròxima perquè puga obtindre assessorament tècnic i formació d’usuaris, així com estudiar fórmules per possibilitar el préstec interbibliotecari. Trobem que, a poc a poc, anirem veient els fruits”, expressa.
Segons les dades de consum cultural de l’Institut d’Estadística sobre la Cultura pel que fa al sector del llibre, la mitjana espanyola s’incrementa en un 4% i, al territori valencià, s’ha arribat a l’11%. “Concretament, les valencianes i els valencians han gastat 30 milions d’euros més en el sector del llibre. Amb tot, queda molta, molta feina per fer i per consolidar i en això estem”, rebla el conseller.
