Puig-Puigdemont: una relació a ritme del procés català

Tots dos governs mantenen reunions sectorials però les cimeres de presidents han quedat en l'aire per la situació política de Catalunya
/ València
20 abril 2017 01:00h
El president Puig ha sigut rebut a Palau pel president català Carles Puigdemont.

La reunió que van mantindre ahir els presidents de la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya va pillar tots els mitjans de comunicació per sorpresa. Ni en l'agenda de Ximo Puig ni en la de Carles Puigdemont figurava aquesta trobada informal. La raó, però, no va ser manca de transparència dels dirigents polítics sinó que, hores abans de la reunió, cap dels dos protagonistes sabia que acabarien prenent un café al Palau de la Generalitat de Catalunya.

La visita a la seu de la Presidència del govern català es va cuinar de camí a Barcelona, on ahir Puig va participar en l'acte en record de l'exministra socialista Carmen Chacón. El cap del Consell va comunicar al seu homòleg català que estaria a la ciutat comtal durant unes hores i aquest va fer un parèntesi en la seua agenda per a rebre'l. Durant mitja hora, Puig i Puigdemont van mantindre una trobada "cordial". Van compartir un café al Palau de la plaça Sant Jaume i van fer un repàs de l'actualitat política així com dels temes que afecten tots dos territoris.

Aquesta reunió, a més de ser un símptoma de "normalitat institucional" –tal com ho van definir des de l'equip de Puig– és una mostra de l'interés del cap del Consell per mantrindre una relació fluïda amb el president català i evitar de qualsevol manera que la situació política de Catalunya refrede l'acostament iniciat el maig del 2016 amb la primera visita en 20 anys d'un president valencià al Palau de la Generalitat de Catalunya. El desgel de les relacions va seguir el seu curs el passat mes de setembre amb la visita de Puigdemont a València i hauria d'haver continuat aquest mes de març si s'haguera celebrat la primera de les anunciades cimeres semestrals de presidents.

La realitat, però, és que la situació política que viu Catalunya i l'agenda política que marca el procés sobiranista ha definit els ritmes de la relació entre els dos governs. Tal com va reconéixer Puig en una entrevista concedida al Diari La Veu, el fet que Catalunya visca "molt capficada en la seua situació"  genera una "dificultat de connexió" que entrebanca que la relació entre els dos presidents siga tan fluïda com es prometia.

Malgrat que les cimeres s'han posposat i no se sap si es reprendrà la iniciativa o no, la realitat és que Ximo Puig i Carles Puigdemont treballen perquè la distància no faça malbé la bona relació que mantenen. I un bon exemple és el café d'ahir. La situació de Catalunya fa que la foto periòdica amb Puigdemont puga no ser la més beneficiosa per a Puig –pels fantasmes anticatalanistes del País Valencià i perquè, a més, té com a principal aliada orgànica i com a una bona sòcia territorial l'andalusa Susana Díaz– però el president és conscient del fet que viure d'esquenes al territori veí "és un fre objectiu al desenvolupament econòmic" del país, com també va confessar a aquest diari.

En aquest sentit, Puig, com a persona de frontera, té interioritzada la relació "natural" del País Valencià i Catalunya i assumeix les possibles crítiques de la seua trobada amb Puigdemont amb la fi de no desfer el treball dels últims 20 mesos. A més, hi ha un component personal important que és que Puig i Puigdemont es cauen bé i se senten còmodes junts. En la primera trobada a Barcelona van tindre 'feeling' i això s'ha notat en cada ocasió que han estat junts. El fet d'haver sigut alcaldes abans que presidents, i a més 'perifèrics', sembla que els ha fet entendre's fins i tot millor.

Treball sectorial

El moment d'impàs que travessa la relació institucional entre els presidents no afecta, però, els diferents departaments d'ambdós governs. Quasi totes les conselleries han mantingut reunions de treball per a abordar qüestions que afecten tots dos territoris, com és el cas dels titulars d'Infraestructures, María José Salvador i Josep Rull, amb el Corredor Mediterrani; o Vicent Marzà i Santi Vila, en el cas de la Declaració de Palma. També en transparència, ocupació i turisme, entre d'altres, s'han mantingut reunions per a coordinar accions o compartir experiències.

next