Aquest dimarts han començat, al cementeri de Paterna, les exhumacions de la fossa 82. La filla i el nét d’una dels 2.237 afussellats que entre el 1939 i el 1956 van ser enterrats a una de les 60 fosses comunes del municipi, Bautista Cualladó Doménech, han sigut els encarregats de cavar hui simbòlicament la fossa número 82. Està previst que, en un termini màxim de 6 mesos, s’exhumen a la Fossa 82 unes 20 víctimes afusellades entre el 25 i 27 d’octubre del 1939, originàries de Benifaió, Oliva, Alcúdia, Alginet i Carlet.
El grup de l’associació científica Arqueo Antro continuarà els treballs a la Fossa 113, més complexa perquè és la més gran oberta fins ara al País Valencià, en la qual s’espera trobar no menys de 60 cossos. A més, pròximament, s’iniciaran els treballs d’excavació i exhumació de fosses sol·licitats per l’Ajuntament d’Ontinyent al cementeri municipal d’aquesta localitat de la Vall d’Albaida i un altre al cementeri de Paterna, desenvolupat per l’Ajuntament de Xiva. Ambdós projectes també estan subvencionats per la Diputació de València, però en aquest cas els impulsors de la iniciativa són els consistoris.
Després d’uns primers estudis antropològics al cementeri, els cossos seran traslladats a la Universitat Complutense de Madrid per a continuar la recerca. Allí, es realitzarà una anàlisi genètica per a confrontar les restes òssies amb les mostres de saliva dels familiars. El temps per a realitzar els treballs s’estima en aproximadament un any.
La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha manifestat sentir “vergonya” i “molta indignació” pel fet que hagen hagut de passar 40 anys des de la mort del dictador perquè s’òbriguen les fosses amb el finançament de la corporació provincial. Pérez Garijo ha denunciat que el govern espanyol ha dedicat “zero euros” al desenvolupament de la Llei de Memòria Històrica, “quan aquesta tasca l’haurien d’assumir les administracions públiques”.
En total, al País Valencià s’han intervingut 14 fosses d’un total de 350 i s’han recuperat 46 cossos. “Però s’ha fet sense pressupost, amb crowdfounding, cursos de formació…”, ha remarcat el director arqueològic dels treballs, Miguel Mezquida, per a qui el percentatge de restes exhumades a les comarques valencianes és “pírric” en comparació amb altres comunitats, com ara Castella i Lleó, on l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha exhumat més de 900 cossos.
Per això, Mezquida ha agraït a la Diputació que estiga al capdavant de les polítiques de memòria, ja que “està treballant perquè hi haja més mitjans”.
La delegació de Memòria Històrica ha destinat més del 80 per cent de les seues subvencions a l’excavació de fosses i a l’exhumació de restes de víctimes de crims del franquisme, perquè es tracta, en paraules de la diputada Rosa Pérez Garijo, d’un “objectiu prioritari” de l’equip de govern de la Diputació de València, “fermament compromès a implementar polítiques memorialistes pròpies d’un sistema democràtic”.
