Després d’un període de 17 anys amb el mateix mestre titular –el valencià Manuel Galduf es va retirar el passat mes de gener–, la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) està endinsada en la Trobada de Primavera, que serà la primera que realitze la formació després del relleu en la direcció. Al capdavant de la JOGV està ara la paiportina Beatriz Fernández, que serà la primera –el segon serà Pablo Rus– en pilotar un “període de transició” de la formació simfònica que arribarà en un futur pròxim a un format de residències d’entre dos i tres anys per als directors titulars, segons han indicat Abel Guarinos i Marga Landete, director general de l’Institut Valencià de Cultura i directora adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana, respectivament.
Des de la setmana passada, els joves músics valencians seleccionats d’arreu del territori conviuen i s’introdueixen en la disciplina dels assajos i la interpretació de repertori orquestral amb mecanismes professionals. Per això, allò important en aquest tipus d’orquestres formatives “és el procés”, ha destacat Guarinos. La JOGV, en aquesta primera trobada anual, tindrà tres concerts: el 19 d’abril, al Teatre Principal de Castelló de la Plana; el 20 d’abril, al Palau de la Música de València, i el 22 d’abril, al Palau Altea, on interpretaran El carnaval romà d’Héctor Berlioz, L’amor bruixot de Manuel de Falla –amb la participació de la mezzo Adriana Mayer–, la Simfonia en re menor de Cesar Franck i estrenaran el Monòleg de la compositora valenciana Amparo Edo.
“Rescatar el talent valencià”
Pot semblar un eslògan polític habitual en altres indrets, com ara a les Corts, però el paral·lelisme serveix per a mostrar el camí que es vol mamprendre amb la JOGV. El nou rumb de l’orquestra pretén rescatar el talent valencià i, més concretament, en el cas d’aquesta formació, “recuperar” els directors i compositors joves valencians que estan conreant un èxit reconegut i posar-los al servici dels músics que encara estan en formació, explica Abel Guarinos.
La JOGV, no obstant això, està en “un període de transició”, on el canvi d’un director reconegut i de certa edat –com Galduf– per un jove amb una projecció ascendent és, en ell mateix, un canvi ben destacable, apunten des de l’IVC. Landete acaba d’arribar a la direcció adjunta però, mentre es perfila la idea que vol desenvolupar, s’apostarà per una residència també per als directors –com ja existeix per als compositors– amb una durada d’entre dos i tres anys. Es triaran directors joves, valencians i que ja compten amb una projecció, encara que es pretén que l’estada al capdavant de la JOGV servisca també per a impulsar encara més la carrera del director resident.
Per a seleccionar els futurs mestres, Landete mostra predilecció per les fórmules que segueixen a Europa –els coneguts com trayers–, on no només es té en compte el currículum, sinó també altres aspectes socials com el lideratge, l’empatia i altres relacions. Allò que sí que es descarta és optar per la figura d’un director de la JOGV fins que es jubile, com s’havia fet fins ara.
D’assistent a mestra
José Vicente Leal és actualment el director assistent de Beatriz Fernández a la JOGV. Un lloc que la directora valenciana, juntament amb Pablo Rus –qui assumirà la titularitat durant la Trobada d’Estiu–, va ocupar entre el 2011 i el 2012, aleshores sota la mestria de Manuel Galduf.
Han passat cinc anys des que la directora de Paiporta va deixar de seguir els assajos des del faristol per a ocupar el pòdium i traslladar les seues pròpies idees interpretatives als joves. Ha sigut un canvi que mai no s’havia imaginat, reconeix Fernández, qui manifesta la seua gratitud per la confiança dipositada en ella i espera convertir-se, així, en la primera titular després de la marxa del director de Llíria.
El programa que portarà endavant planteja introduir-se en els reptes de la simfonia i els aspectes tècnics dels colors, dels frasejos, dinàmiques, etc., amb dos blocs diferents: per una banda, Berlioz i Cesar Franck i, per l’altra, Manuel de Falla i Monòleg, l’obra d’encàrrec a Amparo Edo. Sobre l’obertura de la compositora valenciana, Fernández destaca que, tot i ser una compositora jove contemporània, ja té un llenguatge propi amb què continua experimentant. Monòleg és una mena d’obertura molt explosiva, amb molt de canvi de compàs, que planteja reptes formatius als intèrprets i a mi mateix”, explica Fernández.
La JOGV “està treballant molt bé, amb bona disciplina d’assaig” i entre la directora i els joves músics hi ha “molt de respecte musical i personal”, tot i que en alguns casos “hi ha una diferència de menys 10 anys”, exclama Fernández.
