El passat 1 d’abril, el Palau de les Arts va tornar a posar en escena la producció de Lucrezia Borgia del compositor italià Gaetano Donizetti. La direcció musical va estar a càrrec de Fabio Biondi, mentre que la direcció escènica era d’Emilio Sagi. El repartiment va comptar amb la diva Miriella Devia en el paper de la filla del Papa xativí Alexandre VI. El teatre d’òpera valencià s’hi la jugava, no només pel fet de posar sobre l’escenari una nova producció, sinó perquè debutava en el camp de l’òpera en streaming (reproducció en temps real). Les dades a què ha tingut accés el Diari La Veu palesen que l’aventura ha sigut un èxit, ja que el directe fou seguit per 2.211 persones arreu del món. Aquest dissabte, més d’una setmana després, ha sigut vist per més de 21.000 persones.
El coliseu valencià s’ha incorporat a The Opera Platform, un portal multimèdia que ofereix una temporada d’òpera europea –en directe i en diferit durant sis mesos– de manera gratuïta. El projecte està cofinançat pel programa Creative Europe de la Comissió Europea i per 15 teatres del Vell Continent. Al capdavant de la plataforma està l’associació de teatres Òpera Europa –de la qual és membre el Palau de les Arts– que representa 155 teatres i festivals i compta amb el suport de la cadena de televisió especialitzada ARTE.
Era la primera vegada que les Arts s’embarcava en aquesta aventura i ho va fer amb el suport de l’Agència Valenciana de Turisme. L’òpera emesa en directe per Internet relliga perfectament amb el projecte que està encapçalant Turisme sobre la Ruta dels Borja, des d’on van veure ràpidament que incloure la producció valenciana de l’òpera de Donizetti era un complement ideal per a la promoció internacional. Per tal d’arrodonir el producte, la presentadora Clara Castelló s’encarregà de conduir la prèvia i l’intermedi amb entrevistes i clips documentals basats en l’empremta borgiana al seu país d’origen.
En viu a València i en directe al món
A primers d’abril, mentre un aforament no superior a les 1.412 persones –la màxima capacitat de la Sala Principal de les Arts– gaudia de la producció pròpia al mateix teatre d’òpera, 2.211 persones –segons les dades a què ha tingut accés el diari– van seguir l’emissió en directe per Internet.
Concretament, 2.049 estaven enganxades a través de la plataforma, mentre que 162 miraven la pantalla del canal ARTE. Cal apuntar que en les dades, segons expliquen les fonts consultades, només compten aquelles IPs que han visualitzat el contingut complet. A més a més, per a calibrar l’èxit del directe del coliseu valencià, les xifres es poden comparar amb les visualitzacions aconseguides per altres teatres d’òpera europeus, on en alguns casos 800 persones van fer ús de la reproducció en temps real.
El vídeo valencià, una vegada va acabar l’emissió, va quedar allotjat de manera lliure i gratuïta en The Opera Platform. Uns dies després, la representació de Lucrezia Borgia va ser vista completament per 9.000 persones. Aquesta xifra és l’aconseguida en tan sols set dies i continua “amb una pujada geomètrica”, ja que més d’una setmana després ha sigut vista per més de 21.000 persones, segons ha confirmat Turisme amb un comunicat.
L’emissió de “Lucrezia Borgia” des de les Arts va tindre una alta transcendència a Europa
“Aquest tipus de projecte no lleva entrades –afirmen des de les Arts– perquè el viu, i més en música, i molt més quan parlem d’òpera, sempre tindrà alguna cosa afegida”. Es tracta, doncs, de rendibilitzar al màxim la inversió econòmica –pública en el cas de les Arts– de les produccions operístiques per a captivar el públic que pot acudir als teatres d’òpera i a aquells que no poden fer-ho, facilitar-los-hi l’accés.
Lucrecia Borgia s’ha pogut veure en viu, però també des de qualsevol racó del món s’ha accedit a una producció de marca valenciana, complementada amb documentals per a convertir-la en un producte de turisme cultural amb denominació d’origen. En aquest sentit, la reproducció en temps real de les Arts va tindre una alta transcendència a Europa (amb el 85,2% de trànsit web), mentre que en menor mesura les petjades dels Borja arribaren als EUA (amb un 9’3%). Al remat, Lucrezia va tindre una finestra als cinc continents, ja que un 3% de les visites venien d’Àsia, un 1,6% de Sud-Amèrica, un 0,6% d’Oceania i un 0’3% de l’Àfrica.
No obstant això, després de Pasqua estarà disponible el vídeo completament editat amb qualitat DVD, amb subtítols en quatre llengües –com es pot seguir al Palau de les Arts–, amb les entrevistes i documentals sobre la Ruta dels Borja.
L’èxit de les reproduccions en temps real lliures
Si atenem als gràfics d’audiència de The Opera Platform als quals ha pogut accedir el diari, hi ha un Top Ten d’òperes preferides, segons les visualitzacions obtingudes. L’Òpera Nacional de Polònia encapçala el rànquing amb la producció d’Straszmu Dwór del compositor polonès Stanislawa Moniuszko (76.554 visites). De prop el segueix l’Òpera Estatal de Viena amb la producció d’El capvespre dels Déus de Wagner (amb 71.641 visites) i més lluny es col·loca l’Òpera de Stuttgart amb la producció de Reigen del compositor Philippe Boesmans (amb 38.630 visites). El Top Four el tanca l’Òpera Nacional de Lituània amb la producció (i encàrrec) de Valentina del compositor lituà Artur Maskats (amb 18.303 visites).
El trànsit que genera la plataforma avala l’èxit de l’emissió en directe i gratuïta que arriba als principals països d’Europa, com així indiquen altres dades. En aquest sentit, segons les estadístiques consultades, el 80% dels consumidors d’òperes amb aquest format són europeus, mentre que un 10% són dels EUA i un altre 10% de la resta del món.
El Metropolitan Opera de Nova York va ser un pioner en l’emissió en directe d’òpera
Hi ha unes altres xifres significatives sobre l’origen dels consumidors d’òpera a través d’Internet. Al capdavant dels percentatges, ambdós amb un 18%, estan Alemanya i Anglaterra, seguits de prop per Finlàndia, amb un 15% de consumidors. En quart lloc, amb un 14%, està Espanya, que trau prou d’avantatge al cinquè i sisé país, Itàlia i França, tots dos amb un 8% de consumidors d’òpera a través d’Internet. Entre els últims quatre països que tanquen aquest “Top Ten” de consumidors es troben: Polònia, amb un 6%; Noruega, amb un 4%, i Bèlgica i Àustria, tots dos amb un 3% de consumidors.
Gratuït i de pagament
El Metropolitan Opera de Nova York va ser un dels primers teatres d’òpera en pujar al tren de les emissions en directe de música clàssica i òpera. Va canviar el model d’emissió de representacions en cinemes, a través de projeccions que encara manté en alta definició, per una reproducció en temps real que va arribar a les grans pantalles cinematogràfiques i les petites pantalles dels telèfons intel·ligents. De la mateixa manera fou pioner en superar i deixar enrere aquells VHS (o DVDs) amb les millors àries de La Traviata i els divos i dives de la segona meitat del segle XX. L’era digital i la globalització van portar el MET Opera a les pantalles dels telèfons intel·ligents d’arreu món. Això sí, pagant per a poder veure el contingut.
Amb un model similar, la Filharmònica de Berlín va llançar el Digital Concert Hall, on a través de la televisió, l’ordinador o qualsevol dispositiu els usuaris poden gaudir de concerts en directe o en diferit amb una qualitat d’àudio incontestable. Utilitzen el ganxo del clip promocional d’uns pocs minuts perquè el melòman que no puga resistir-se pague la visualització completa o la subscripció.
A l’Estat espanyol, el Teatre Real de Madrid també manté una Llotja Digital però, com en els altres casos, a banda de rebre el tracte de favor del govern de Rajoy en els Pressupostos Generals de l’Estat –amb 9’3 milions d’euros que contrasten amb els 600.000 euros de les Arts– i el patrocini d’empreses d’energia, per a veure el catàleg d’òpera del coliseu madrileny cal abonar-se passant la targeta de crèdit.
Altres formats són els canals de televisió com Mezzo, que a l’Estat espanyol arriba a través del cable i, tot i ser un xicotet percentatge de titularitat pública (de France Télévision), cal passar per caixa. Semblant al grup francés de Mezzo és Medeci TV, amb més continguts gratuïts; però tot i el patrocini d’una potent marca de rellotges suïssa, cal ser subscriptor per a veure determinades estrenes.
The Opera Platform és una oportunitat per a fer arribar l’òpera i les produccions valencianes a tota la ciutadania i alhora és un element capital per a col·laborar amb els programes de turisme cultural impulsats per la Generalitat, segons manifesten des de les parts implicades. Al mateix temps, d’alguna manera es democratitza l’òpera entre la societat valenciana que no pot acudir al Palau públic d’òpera i també es promociona el País Valencià arreu del món amb l’afegit de mostrar la capacitat creativa marca València. El millor de tot és que es pot veure de manera gratuïta al costat de produccions operístiques dels millors teatres d’òpera d’Europa.
