L’acte de reconeixement de Vicent Simbor i Josep Lozano com a fills predilectes d’Alginet va congregar al Saló d’Actes de l’Ajuntament familiars, amics i autoritats.
El Saló d’Actes de l’Ajuntament d’Alginet es va quedar xicotet per a l’acte de reconeixement de Vicent Simbor Roig i Josep Lozano Lerma com a fills predilectes del poble. Prop de 100 persones entre autoritats, familiars i amics van voler acompanyar als guardonats en aquest dia tan important.
L’Alcalde d’Alginet, Jesús Boluda, va obrir l’acte mostrant l’orgull de poder distingir-los com a fills predilectes en el seu govern. L’Alcalde d’Alginet va expressar la seua alegria personal i va reconèixer que vol ser recordat “com l’alcalde que va nomenar fills predilectes Vicent Simbor i Josep Lozano, esta és la meua obra més important”. L’alcalde també va demanar als nous fills predilectes “que allà on vagen, diguen sempre que són fills predilectes del poble d’Alginet”.
Al seu torn de paraula i després d’agrair al poble d’Alginet esta distinció, l’escriptor Josep Lozano es va mostrar orgullós dels seus arrels, identificats pels seus cognoms, molt presents a Alginet. “Els Lerma d’Alginet ja som 4 generacions, i tots som família, un cognom de forners i moliners. Pel que fa al meu cognom patern, Lozano, sé que hi havia este cognom a Alginet a l’any 1602. Al meu llinatge també hi ha gens dels Bosch, dels Palau i dels Espert. Ho dic per explicar que els meus arrels amb Alginet ja conten amb algunes generacions, cosa que per a mi és important”.
Vicent Simbor, per la seua part, va recordar la seua infantesa al poble, els primers estudis amb el mestre Salvador Canet i el descobriment de la biblioteca municipal. Simbor va confessar davant de tots que “sempre he estat al servei de la col·laboració que m’ha demanat l’Ajuntament, haja sigut del signe polític que haja sigut, mai no he dit que no i mai no he dubtat. A l’únic que mai diria que no, i sempre ho pensat així, seria al meu poble”. El catedràtic va confessar que encara que molts anys de la seua vida han passat fora del poble “mai he dubtat que sóc alginetí, mai no m’he sentit fill d’un altre lloc. Sempre, només entrar al poble he pensat, bé, ja estic a casa”. Simbor va deixar l’anècdota simpàtica de l’acte al reconèixer que “jo sé fer tomacar, sé plantar, sé encanyar, sé desullar, sé destriar-les. També sé collir taronja i he fet les meues temporades a la cooperativa”. Simbor va tancar la seua intervenció destacant que este reconeixement és “el premi més especial que se m’ha concedit. Cap altre crec que em puga produir mai una emoció comparable. És el reconeixement del meu poble”.
Per tancar l’acte, el regidor de Cultura, Vicent Gaya, va manifestar “l’agraïment i l’estima a la seua aportació humana i intel·lectual, destacant la seua aportació magnífica a la lluita de tants i tants valencians que aposten pel valencià. Ells han posat un punt lluminós per a la nostra llengua que a dia de hui encara es troba amenaçada”.
