L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat aquest matí l’exposició Josep Renau i la Segona República. La mostra repassa, amb material procedent de l’Arxiu Fundació Renau i dels fons de l’IVAM, la trajectòria política i artística del valencià des de la proclamació de la Segona República fins al final de la contesa. Com ha subratllat el director de l’IVAM, José Miguel García Cortés, es tracta d’un homenatge a “un dels intel·lectuals més importants” de la primera meitat del segle XX. “Teòric de l’art, gestor i agitador cultural. La seua contribució no sols és important per a entendre la seua època, sinó també qüestions que hui en dia encara estan vigents”, ha expressat abans d’accedir a la biblioteca de centre, que acull el centenar de peces que composen la mostra.
La comissària i conservadora de l’IVAM, Maria Bonilla, ha sigut l’encarregada de mostrar els originals més importants d’una època en què “Renau afiança el seu compromís sociopolític”. Així s’exhibeix el document pel qual el president Manuel Azaña el nomena Director General de Belles Arts, càrrec que ocuparà durant dos anys i en què prendrà decisions importants per a la protecció del patrimoni històric i artístic, com ara la promoció de la República des de l’àmbit cultural. Així es poden veure fotografies i fullets on es mostra el trasllat del “tresor” des del Museu del Prado o de la Biblioteca Nacional, primer, cap a València i, més tard, eixint per les fronteres.
En la mostra també hi ha imporant documentació sobre el seu activisme cultural. Segons ha explicat la comissària, Renau va ser fonamental en la participació d’Espanya en el Pavelló de l’Exposició Internacional de París l’estiu del 1937. “Viatja a París per a reunir-se amb Pablo Picasso i el convenç perquè done suport a la República i pinte el Gernika, del qual es compleixen 80 anys”, ha indicat Bonillo. Posteriorment, Renau va estar nomenat director de Propaganda Gràfica de l’Estat Major de l’Exèrcit, una etapa que li va permetre tornar a desenvolupar la seua creativitat.
