L’exgerent de Ciegsa entre 2001 i 2003, Javier García Lliberós, ha assenyalat que “les desviacions més importants” en el cost de la construcció de col·legis i instituts per part de l’empresa pública són atribuïbles “a canvis substancials en els projectes originals”, atés que alguns havien sigut elaborats en els anys 90. “Per la seua antiguitat i pel canvi en les necessitats escolars ─en referència a l’augment de la immigració─ la Conselleria d’Educació va començar a fer constants ampliacions dels col·legis, alguns fins i tot van ser doblats”, ha dit. Així mateix, s’ha referit a la construcció de trinquets en els centres, ja que un dels reptes de l’aleshores conseller d’Educació, Manuel Taracón, era implantar la pilota valenciana. “Això va comportar un important augment dels presupostos”, ha expressat.
Lliberós ha comparegut aquest matí en la Comissió d’Investigació de Ciegsa (Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana S.A). La investigació es va obrir després que un informe de la Intervenció de la Generalitat detectara més de mil millions d’euros en sobrecostos. L’exgerent ha defensat que totes les actuacions es van realitzar d’acord amb la legalitat vigent i que era l’Advocacia de la Generalitat qui realitzava els plecs de condicions per a les licitacions. “No es feia res sense que tinguera coneixement la Conselleria: si no hi havia el seu vistiplau a l’obra, no es pagava”, ha emfatitzat.
El primer director de Ciegsa ha defensat que, durant la seua gestió, Educació va enviar a la mercantil pública 275 expedients “molt voluminosos” per a la construcció de centres escolars que havien d’ajustar-se a les condicions per a col·legis i instituts que establia la LOGSE. García Lliberós ha recordat que quan va ser substituït per Máximo Caturla s’havien finalitzat 101 centres i n’hi havia altres 108 en execució.
El primer director de Ciegsa també ha relacionat la seua eixida de l’empresa ─ha dit que fou el 2003, però en l’organigrama consta fins al 2006 com a conseller delegat─ amb les disputes polítiques que es van produir entre el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana i el seu successor, Francisco Camps. Lliberós ha indicat que les contractacions de les 80 o 90 persones que treballaven a Ciegsa durant la seua gerència van ser “legals” i que procedien majoritàriament de la Conselleria. Això no obstant, ha indicat que un percentatge molt elevat d’aquestes finalment van ser apartades per “les disputes entre Zaplana i Camps”.
