Sanjuán, a preguntes del fiscal, ha assenyalat que en aqueixa reunió l’exconseller va avisar que revisaria “durant l’estiu” tots els expedients dels quals s’havia encarregat l’equip que rebutjava signar. “M’heu de pujar tots els expedients”, afirma que va dir Blasco, encara que assegura no entendre “per què havia de revisar expedients administratius ja que tampoc se n’havia d’assabentar de res”.
L’exalt càrrec ha explicat que la negativa a tramitar l’acta en la comissió avaluadora del 31 de juliol obeïa al fet que es posaven objeccions pel que fa al requisit exigit d’experiència prèvia en el cas de la Fundació Cyes. Amb anterioritat, quan va saber de les reticències i davant la urgència, va suggerir que s’enviaren a avaluar de forma condicionada, encara que no sap qui ho va presentar a avaluar, i també un informe a l’empresa avaluadora externa dels projectes, la UTE Caaz-Broseta. Preguntada per si no li bastava l’objecció plantejada per la tècnica, ha afirmat que “no” perquè ella com a membre de la comissió “havia de tenir opinió en matèria administrativa”.
En aqueix moment, no va pensar a acudir a l’Advocacia de la Generalitat. “Hui li l’hauria demanat però el temps se’ns tirava damunt. Ens deien que no ens anàvem de vacances fins que no quedara solucionat i el primer que se’m va ocórrer va ser demanar-ho a l’avaluadora externa”, ha dit.
L’exsecretària general ha declarat no recordar qui va comunicar a Blasco que no es volia tramitar l’acta el 31 de juliol i ha afegit que l’exconseller els va cridar a una reunió per a saber els motius, on es va parlar de la qüestió de l’experiència de la Fundació i en els quals va afirmar el de la revisió dels expedients. Segons ha declarat, l’extitular de Cooperació els va fer notar que era l’últim dia i que els diners de les subvencions es perdrien. “La meua obligació era que açò isquera”, ha argumentat.
Preguntada llavors per si hi havia temps perquè la Fundació Cyes aportara la documentació, ha defensat que en matèria de Cooperació, “s’és i era molt lax amb els requisits. S’era tan lax que no es tancaven expedients. Hi havia expedients des de 1991, des que va començar la cooperació en la Generalitat”.
“Si haguérem volgut falsificar en la Conselleria, ho hauríem fet bé. No aqueix nyap”
El fiscal ha centrat part del seu interrogatori en diferències entre documentació aportada en la causa on consten escrits en els quals s’inclou i s’eliminen objeccions realitzades per part d’una treballadora de l’empresa avaluadora externa i per les diferències sobre l’acreditació prèvia de la Fundació en els informes. L’acusada no ha pogut explicar els motius però ha apuntat que “errors hi ha en totes les administracions” i ha recalcat: “si haguérem volgut falsificar en la Conselleria, ho hauríem fet bé. No aqueix nyap”.
Així mateix, ha indicat que els quatre immobles que va comprar la Fundació Cyes “no van ser admesos mai per la Conselleria” quan es va comprovar que no figuraven a nom dels beneficiaris encara que tampoc li consta que l’entitat retornara els diners de l’ajuda. “No va retornar els diners, és evident”, ha dit.
L’ex-alt càrrec, que ha rebutjat contestar a les preguntes de l’acusació popular i de l’Advocacia de la Generalitat, ha explicat que va treballar amb l’exconseller Rafael Blasco des de 1999 en la Conselleria d’Ocupació i fins a 2011 en l’extinta Conselleria, sempre amb el càrrec de secretària general administrativa i que va conèixer a l’empresari acusat Augusto César Tauroni, únic a la presó i considerat presumpte capitost de la trama, com a contractista de l’administració i quan estava en Benestar Social.
