Sergi Tarín / València.
Per a Augusto César Tauroni, únic empresonat (almenys de moment) pel cas Cooperació, Rafael Blasco és “molt humà i molt proper”. Algú que sempre “intenta ajudar a la gent”. En resum, “una ONG que camina”. No és per a menys. L’empresari va rebre adjudicacions milionàries des que Blasco és conseller amb el Partit Popular. La relació començà en Benestar Social el 2001, prosseguí amb Territori i Sanitat i arribà en Solidaritat al seu paroxisme. Només en la convocatòria d’ajudes de 2008, la Fundació Cyes, una tapadora de Tauroni, s’embutxacà 1,8 milions per fer pous i canalitzacions a Nicaragua. D’eixos diners, 969.875 es gastaren en pisos i garatges i 456.960€ anaren als comptes de Tauroni. A Centre Amèrica només arribaren 43.000€.
Segons la investigació, l’actitud de Blasco anà més enllà de mirar i deixar passar. El saqueig de diners públics en forma de subvenció s’aprovà el 31 de juliol de 2008 amb gran pressió de l’exconseller. Aquell dia, tres tècnics de la comissió avaluadora mostraren reticències a signar l’expedient perquè Cyes mancava de trajectòria i experiència en cooperació. Mesos després acabarien cessats. I, als dos anys, quan el cas botà a les portades dels diaris, polític i empresari feren trinxera. Tant un com l’altre han reconegut davant del tribunal que compartiren notícies, consells, telefonades, missatges d’ànim i documentació d’un projecte inexistent per contrarestar els embats de l’oposició. “Arguments per a ridiculitzar a Ángel Luna [aleshores portaveu socialista]” és una de les missives de Tauroni a l’exconseller.
De fet, la relació entre els dos processats té arrels profundes. Ambdós són d’Alzira i es coneixen des de fa dècades. “Les dos famílies vivim molt a prop. Som tots família”, reconegué el polític este dijous. Ja el 1997, un dels Blasco, Bernardo, feu negocis amb Tauroni. Els posà en contacte Vicente González Lizondo, fundador d’Unió Valenciana. El rerefons l’explicà ahir l’empresari davant d’una sala estupefacta. “Ajudí a un xiquet de Txernòbil i, a canvi, la família em facilità exportat taronges a Ucraïna”. Bernardo Blasco hauria estat l’encarregat de buscar el camioner.
“Facturar i guanyar diners”
“Sóc un empresari i facturar i guanyar diners és el que intente fer”. Així es definí Tauroni a preguntes del fiscal. Un fill del lliure mercat, fidel al catecisme de Milton Friedman i caçador implacable de conills. Roger Rabbit és, segons el sumari, la manera en què la trama corrupta es referia a Rafael Blasco. En definitiva, un expedicionari neoliberal amb pocs escrúpols tal i com es despatxà en una gravació telefònica interceptada per la policia: “Hi ha que donar prioritat als nostres assumptes abans que als dels negratas”. I és el que feu a Nicaragua, tal i com demostrà el fiscal. Una depredació sense dissimular i amb tota gamma de llums enceses. De fet, no hi hagué obres ni contractacions i els informes els plagiaren d’internet. Ho pogué comprovar una becària de la conselleria senzillament visitant el terreny. A més, quan els diaris es feren ressò, un Tauroni nerviós facturà 80.000€ per conceptes inexistents i dates manipulades a través d’un empresa del germà. Un rastre inequívoc que, fins i tot, un alumne de dret penal de primer curs hauria pogut seguir.
¿Com és possible que un polític tan assaonat com Blasco haja acabat lligant el seu futur en un procés tan pestilent? No només ell. També la seua cúpula a Solidaritat, que ahir suava des de la banqueta mentre escoltava uns fets tan elementals como delictius. I és que el fiscal també argumentà com Marc Llinares, excap de Cooperació, facilità a Tauroni informació privilegiada en forma d’expedients interns per a què la proposta de Cyes fora redona. I com, mesos més tard, amb la sucosa ajuda ja en la butxaca, l’empresari traspassà a Llinares el 30% de els accions d’Arcmed, una de les matrius de la trama corrupta. Fet i fet, impunitat i impudícia. Negocis tèrbols a mans plenes. Però això sí, segons Tauroni, “amb tot el cariño”. “ I amb el cor en la mà”.
