Reproduïm el text íntegre:
El 3 de Juliol de 2006, va tenir lloc a València, el major accident de metro ocorregut a l’Estat espanyol. Van morir 43 persones i van resultar ferides altres 47.
Mentre totes les cadenes nacionals, retransmetien en directe imatges del succés, Canal 9 continuava amb la seua programació habitual emetent una telenovel·la. Aquesta era la consigna orquestrada en els despatxos de Presidència: silenciar l’accident de metro.
En el mes d’agost, té lloc en Les Corts, la Comissió Parlamentària més curta de tota la seua història, amb vetos a documents i compareixents, que conclou que la Línia 1 era segura i comptava amb les mesures de seguretat adequades.
No ens ho podíem creure…. com podia ser segura la línia, si han mort 43 persones? Aquesta resposta no ens val.
I així va ser com va nàixer l’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol de 2006, el 20 d’octubre, per a cercar respostes, per a saber la veritat.
La primera concentració va tenir lloc el 3 de novembre de 2006, i s’han repetit tots els mesos, cada dia 3. Sempre amb les mateixes reivindicacions:
Demanar una recerca real de l’accident, que tinga en compte totes les circumstàncies, estat de la via i del vagó, falta de mesures de seguretat, etc. i que no se centre exclusivament en la velocitat, que probablement fou conseqüència de fallades mecàniques.
Que els responsables assumisquen la seua responsabilitat.
Que no torne a passar.
El 3 de gener de 2007, demanem una reunió amb Francisco Camps, president de la Generalitat, per a transmetre-li nostres inquietuds. Però aqueixa reunió mai va arribar. No obstant açò, davant les càmeres en campanya electoral, sí que s’acordava de nosaltres, per a dir “que ens portava en el cor”.
Per a la commemoració del primer aniversari de l’accident, demanàrem a l’Arquebisbe de València que oficiara la Santa Missa que pensàvem celebrar a la Catedral de València. Es va excusar dient que estaria fora de la ciutat. No obstant açò, sí va estar en la ciutat per a inaugurar el monòlit al costat dels polítics.
Durant aquests anys, hem vist com es va arxivar la instrucció judicial, considerant la jutgessa que l’única causa de l’accident va ser la velocitat, i el seu responsable el conductor mort en l’accident. Negant-se la instructora, a admetre cap prova sol·licitada pels advocats particulars, relacionada amb la falta de mesures de seguretat. No importava que la Línia 1 no tinguera implantades les mateixes mesures de seguretat que les línies 3 i 5, no importava que els sindicats hagueren denunciat aquest fet, demanant la col·locació de balises en els senyals anteriors a les corbes… res importava… Només va tenir en compte que a 80 km/h un tren descarrila, sense buscar la causa d’aqueix excés de velocitat. Ni tan sols va voler admetre a tràmit, la realització d’una segona autòpsia del conductor, per a cercar un possible defalliment.
Mentrestant, tots els anys, enviàvem a tots els Ajuntaments dels municipis per on transcorre la Línia 1, i també on va haver-hi víctimes i/o ferits, una proposta de moció per a instar al president de la Generalitat la reobertura de la Comissió Parlamentària, i que complisquen els compromisos adquirits per a millorar la seguretat de la L1.
I any rere any, els Ajuntaments on governa el Partit Popular, diuen NO. NO a buscar la veritat. NO a millorar la seguretat per a evitar que torne a passar.
I així, any rere any, veient com es tancaven totes les portes…
Oblidats i menyspreats per tots els òrgans de poder… fins i tot insultats (que si estem polititzats, que només volem danyar la imatge del Govern valencià i del Partit Popular, que busquem diners i que tenim interessos ocults…)
Fins al 28 d’abril de 2013.
S’emet el programa Salvados dedicat en exclusiva a l’accident del metro. El titulen Los Olvidados (Què apropiat! Així ens hem sentit durant aquests quasi 7 anys.)
A partir d’aqueix dia, tot canvia… Rebem el suport de coneguts, amics, companys… La societat per fi, desperta.
El 3 de maig, per primera vegada en 7 anys, s’omple la plaça de la Verge. Fins als carrers adjacents estan abarrotats.
La imatge és impressionant. I molt reconfortant. JA NO ESTEM SOLS!!
Fins i tot alguns Ajuntaments governats pel Partit Popular aproven la nostra moció. SÍ a buscar la veritat. SÍ a millorar la seguretat per a evitar que torne a passar.
Es presenten diverses denúncies davant la Fiscalia per a reobrir la Instrucció Judicial i la Comissió Parlamentària, basades amb fets i documents que els mitjans de comunicació han anat traient a la llum durant aquests anys, i que van ser ocultats per FGV (Metrovalencia) a la recerca. Fets i documents que el perit que va realitzar l’Informe Judicial en 2006, considera de vital importància per a la recerca:
Descarrilaments previs que van poder ocasionar alguna incidència en l’estructura de la unitat sinistrada, podria ser un dels factors a tenir en compte en les causes de l’accident.
Les incidències que afectaven directament al sistema de frenat de la unitat sinistrada, Informe del Director d’Explotació de FGV, Vicente Contreras, on s’informava de la necessitat de renovació de les unitats a la qual pertanyia la de l’accident, per ser de tecnologia obsoleta i tenir dificultat a l’hora de trobar peces de recanvi noves.
En canvi, la jutgessa diu que no, que aquests informes no són rellevants per a la investigació, i que no hi ha res nou, ja que encara que és cert que FGV va ometre els 3 descarrilaments previs patits per la UTA 3736 (la que va descarrilar el 2006), aquests fets sí es coneixien per haver sigut publicats en els periòdics i denunciats pels advocats particulars i es van limitar a qualificar la manera de procedir de FGV com a “reprotxable”. Però és que per ventura ocultar proves en una recerca judicial no és delicte? Es veu que no. Tampoc mentir en una Comissió Parlamentària.
Al febrer de 2010 el periòdic El Mundo fa públic l’informe que Marisa Gracia, directora gerent de Metrovalencia, encarregat a una empresa per a preparar la Comissió Parlamentària, amb l’objectiu de “transmetre als membres de la Comissió, que l’ocorregut ha sigut un accident la causa del l’excés de velocitat”.
En aquest informe també s’arrepleguen les preguntes que el grup parlamentari Popular realitzarà i les respostes que el personal de FGV s’ha d’aprendre i repetir. També les possibles preguntes de la resta de grups i les respostes que s’han de donar. Si açò no és mentir…
Però la jutgessa Nieves Molina, tretze són tretze, que no té res a veure la falta de mesures de seguretat o que existiren fallades mecàniques en la unitat, la culpa va ser del conductor i no hi ha res més que mirar.
Així que presentem recurs davant l’Audiència Provincial amb l’esperança que ho assigne a un altre jutjat que no tinga com a únic interès defensar la seua actuació passada.
I així estem… ESPERANT RESPOSTES…
Rosa Garrote, secretària de l‘AVM3J
