La realitat, però, és ben bé una altra. El poble valencià, en la pràctica, som políticament invisibles a Espanya i, més encara, a Europa. Comptem poc, per no dir gens, però podem canviar les coses.
Aquesta seria una tasca de la majoria de ciutadans, de la majoria de la societat civil organitzada i, particularment, de tots els partits polítics democràtics valencians. Però, desgraciadament, una bona part de la dreta social, econòmica i política no està per la llavor. Fins aconseguir que ho estiguen, els partits progressistes estan cridats a portar-hi la iniciativa. I, entre els partits progressistes, té una especial responsabilitat el PSPV, com a partit majoritari i amb vocació i experiència de govern.
Iniciar el camí passa per recuperar l’autoestima com a valencians. La dreta, en el poder des de fa massa anys, havia construït un país virtual on les grans edificacions i els grans esdeveniments embadocadors cimentaven la seua pròpia visió de l’autoestima. Tot era banal i efímer, com s’ha vist amb la primera bufada de vent de la crisi.
El resultat de tot plegat ha estat, efectivament, posar-nos en el mapa dels desficacis mundials. Portada de la premsa mundial per la política de mal ús dels diners dels nostres impostos i de la corrupció com a sistema. Amb la trista conseqüència, a més, que ens hem empobrit respecte d’Espanya durant els anys de la seua hegemonia política i social: més atur que la mitjana, una pèrdua de renda per càpita, una destrossa del nostre paisatge i de la nostra agricultura, un dolent finançament i una dotació d’infraestructures inferior a la espanyola.
Cal, doncs, construir l’alternativa recognoscible, comptant amb tots o, almenys, amb tot el que vulga construir un futur on tothom estiga convidat a participar-hi. On els interessos col·lectius es sobreposen als partidistes.
Aquest és el valencianisme que ens pot assegurar un futur com a poble, com a nacionalitat, i aquest és el valencianisme que s’adiu amb la tradició socialdemòcrata i amb el republicanisme civil del que tant s’ha reclamat el partit socialista.
Això pot garantir, a més, una via valenciana pròpia per a eixir tant de la crisi econòmica, com també de la política, social i de valors per la qual estem passant.
Una via que suposa una mirada pròpia del que passa a Espanya, a Europa i al món. Una mirada pròpia que ens ha estat robada quan hem perdut, per exemple, les nostres caixes d’estalvis en quinze dies, quan apareixen corredors ferroviaris alternatius al del mediterrani, quan la ‘pime’ travessa el canvi de paradigma productiu sense una política econòmica a l’altura de les circumstàncies, quan no hi ha manera de traure la nostra agricultura de la seua crisi estructural, quan no es resol el deficient finançament públic.
Aquesta visió valenciana del món és la que estem fent plenament nostra el PSPV.
Francesc Signes i Núñez
Secretari d’Infraestructures i Sostenibilitat del PSPV
