Pepa Deogracia, fidel a la seua cita setmanal per promocionar el Club Futbol Sala Puçol, deixa en esta ocasió els resultats a un costat i ens parla com aficionada, com a directiva i com a mare, perquè tres jugadors del club que és una gran família han sigut convocats per començar a entrenar amb la Selecció Valenciana infantil. Un fet històric que, per a Pepa, té un sabor especial perquè Joan i Manolo Chulvi són fills seus, i el tercer, Álex Soriano… com si ho fóra.
Fa uns anys, que un jugador del nostre club fóra convocat per a realitzar un entrenament per formar part de la Selecció Valenciana era alguna cosa impensable… però a poc a poc vam anar creixent i es van adonar que malgrat ser un club humil, sense nom, d’un poble, explicàvem en els nostres equips amb jugadors de gran qualitat i mereixedors de tenir aqueix “privilegi”.
L’any passat, Raúl Villalba Sotos, un jugador que porta en el club de molt jovenet, va superar totes les proves i va arribar a jugar amb la selecció, després d’una trajectòria ascendent en la qual va arribar a disputar partits en la divisió d’honor de la categoria de juvenil…
El primer cap de setmana de febrer, hem viscut un fet que fins avui no havia ocorregut, que esperem que sente precedents i servisca perquè, per fi, s’adonen que aquell club que va començar la seua trajectòria fa ja 28 anys, és ja un gran club amb grans jugadors que han crescut amb nosaltres i s’han format en aquest esport que tant estimem.
El diumenge 5 de febrer, a les 16.15 hores, al pavelló de Mislata estaven convocats tres jugadors de la categoria infantil del Club Futbol Sala Puçol. Fins avui mai havia anat més d’un jugador del nostre club d’una mateixa categoria. Per primera vegada, tres jugadors, companys i amics que, plens d’il·lusió, amb el suport dels seus companys d’equip, el seu entrenador i la seua família, començaven una experiència que podia acabar o no eixe mateix dia.
Fa un parell d’anys, un d’ells, Manolo, va ser convocat per a la selecció en la categoria aleví, però no va arribar a formar part de la selecció i, encara que va ser una xicoteta decepció, també va suposar una bonica experiència…
Després d’allò la meua visió respecte a estes proves va canviar considerablement i en aquesta ocasió el resultat final no va canviar l’enorme orgull que sent cap a aquests tres jugadors.
No necessite que vinga cap seleccionador a dir-me el que valen perquè ells ja ho han demostrat al llarg de molts anys, amb el seu treball, el seu esforç, la seua constànscia i sobretot i el més important el seu companyerisme i esportivitat. No necessite que arriben a formar part de la selecció valenciana per a sentir que són grans jugadors perquè amb el que han fet fins avui, juntament amb la resta dels seus companys, ja ho han demostrat amb escreix.
Des que van debutar en benjamins el seu equip ha estat entre els tres primers en cadascuna de les temporades que han disputat, han plantat cara a equips amb més nom i a jugadors amb més grandària: sense por, defensant els colors del club que porten en el cor i han demostrat que sent un equip i jugant com a tal tot s’aconseguix… fins arribar a estar entre els quatre millors equips de València, subcampions de lliga en el seu primer any d’infantil i tercers en esta lliga que ara disputen en primera regional.
Així que, què més se’ls pot demanar?
Que juguen en la selecció valenciana perquè demostren que són mereixedors de tal privilegi. Cert. Però des del meu punt de vista seria la selecció valenciana la que tindria el privilegi de comptar amb ells en el seu equip, no solament per la seua qualitat esportiva, sinó per la seua qualitat humana, companyerisme i esportivitat, factors molt importants per a un esport com este que es juga en equip.
Així que Alex, Joan i Manolo, succeïsca el que succeïsca, seguiu o no seguiu, la vostra família i el vostre club estan orgullosos de vosaltres i per a nosaltres sou i sereu sempre uns campions.
Informa i fotos: Pepa Deogracia | Club Futbol Sala Puçol
