L’Espai Social la Barraca es va vestir de gala dijous passat 1 de desembre per a rebre entre aplaudiments a Laura Girón i el seu nou llibre, País de paso. Un escenari que Laura havia esperat trepitjar durant temps, després de recórrer diverses ciutats espanyoles, fins i tot l’havia donat a conèixer en diversos establiments en la ciutat de València. No obstant això, Puçol encara no havia tingut l’honor de gaudir de l’art autòcton d’esta nova escriptora, que promet donar molt de què parlar en el difícil món de la literatura.
El seu segell made in Puçol li va servir de llançadora en l’editorial Sargantana, que en paraules de l’editora del llibre, Paz Navarro, va assegurar que “des de la nostra editorial recolzem la literatura i cultura valencianes, feta per escriptors de la zona”. Però a més d’este objectiu de recolzar l’art literari propi, la complicitat entre l’editorial i la pròpia Laura Girón es va fer notar des del primer moment. Paz no va escatimar en afalacs cap a Laura a la qual va titllar de “exigent, perfeccionista i excel·lent escriptora”, entre un altre tipus de flors, entre els quals no va faltar el gran plaer que havia sigut treballar amb la jove escriptora.
Pel que sembla, una experiència recíproca, solament 15 dies després d’enviar el llibre per correu a l’editorial, Laura ja havia obtingut una resposta favorable des de Sargantana. Un èxit que tampoc hauria sigut possible sense el suport de la seua mare i del seu marit que en llegir la seua novel·la acabada, no es van conformar i la van animar a llançar-se al rode i cedir una part d’ella, a un possible futur públic. Una decisió encertada, sens dubte.
Uns personatges que, encara que segons Laura viuen una història inventada, han estat inspirats en gent del seu voltant que li ha servit per a enriquir la personalitat de cadascun d’ells. Sense anar més lluny, el mateix protagonista de la història, Alejandro, està basat en un amic de l’autora amb una vida molt semblant a la del seu personatge, un jove al que li encanta viatjar pel món. “Elena som tots” són les paraules que utilitza Laura per a referir-se a la seua altra protagonista, “tots ens hem enamorat alguna vegada en la vida i hem patit per amor”.
Una novel·la que curiosament sorgeix d’un microrelat de 10 pàgines, amb el mateix principi i el mateix final que el llibre resultant que ara presenta amb èxit. Açò sí, la segona part que prompte veurà la llum no està inclosa en este relat inicial. Esta segona part, País de destino, també va tenir una gran rellevància durant la presentació. Laura va disposar una urna perquè els assistents dipositaren una paraula o frase que els haguera inspirat l’acte, juntament amb les seues dades, per a entrar en el sorteig d’un exemplar d’esta segona part, que serà enviada al guanyador en primícia.
Una portada en la qual es pot observar l’esquena d’una jove, representada com un país. Una metàfora que fa referència a un dels capítols del llibre de Laura, Viájame, el que segons ella és el seu favorit. “Si el que més t’agrada és viatjar, viatja’m a mi” és una de les frases de la qual els lectors poden gaudir en este capítol.
Parlant de capítols, Laura també va explicar als assistents quin és el sistema que utilitza per a escriure. Ella primer establix el principi i el final, s’estructura cada capítol, tot allò que vol explicar, i després els va emplenant conforme li ve la inspiració. Una inspiració que tal com va comentar, pot arribar-li a qualsevol hora del dia, i l’apunta en el seu mòbil o en una llibreta, on siga, per a després plasmar-ho sobre el llibre i que posteriorment els lectors ho puguen gaudir.
En definitiva, una presentació i en la qual va comptar amb la calor del seu poble, però també dels seus. Ja que en tot moment, va estar acompanyada per la seua amiga Vanessa Corbí, que va ser l’encarregada de conduir l’acte. La pròpia Vanessa va explicar la seua experiència com a lectora, li va fer interessants preguntes, al mateix temps que moderava aquelles qüestions que provenien del públic. El que fóra per a conèixer més i més del regal de novel·la de Laura Girón, en el poble que l’ha vist créixer com a persona, però també com a escriptora.
Informa: Ruth Ruiz Orenga| Fotos: Sabín