Diumenge passat, 20 de novembre, el Grup de Senderisme Puçol es va desplaçar fins a Aín, des d’on van partir per a realitzar una de les moltes rutes que voregen el pic Espadà. Ruta en este cas plena de sureres, amb part del trajecte per una microreserva de flora i restes de la presència humana en altres èpoques, com les trinxeres de la Guerra Civil. Paco Ramírez, coordinador del grup, ens analitza la ruta.
Si parlem d’Espadà, per a aquells que realitzen activitats a l’aire lliure i inclús per als que disfruten de recorreguts turístics, entendran que no es pot realitzar una programació de rutes senderistes i no incloure algunes de les innumerables sendes que transiten per tot el cordal.
Sendes que recorren els seus importants boscos de sureres, de la corfa dels quals s’extrau el suro, un material que ha de ser extirpat de l’arbre cada deu o dotze anys. Gràcies a esta explotació del suro, gran part de les sendes es conserven en òptimes condicions.
La ruta triada per a esta ocasió, ens encimbellava a la penya Pastor, de 989 metres sobre el nivell del mar; una talaia des d’on s’atalaia un ampli horitzó i ens “descobreix” el pic homònim d’este cordal, pic Espadà amb els seus característics blocs de roig.
També observem vestigis d’altres temps com són les trinxeres que han omplit de cicatrius tot este cordal, perquè cal recordar que en esta zona es van lliurar dures batalles en un temps no tan llunyà…
Una vegada superat el desnivell, comença una vertiginós descens que ens condueix fins la pista d’Ibola, on creuem la carretera que es dirigeix cap a Almedíjar i reprenem una senda de ferradura que ens aproxima al castell d’Aín, on tenim unes esplendides vistes.
Esperem haver complit amb les expectatives del grup i vos emplacem a la pròxima cita senderista, que tindrà lloc el dia 18 de desembre en la penya Seganta.
Informa: Paco Ramírez | Coordinador del Grup de Senderisme Puçol
