Després d’esgotar el termini de sis anys que Europa donà a les administracions locals per a establir les normes de gestió de les ZEC (Zones d’Especial Conservació regulades per la Directiva d’Hàbitats dins la Xarxa Natura 2000), la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha presentat dues propostes de decret que podrien semblar una broma de mal gust. Però, lamentablement són reals i paradoxalment desprotegeixen 15 espais naturals catalogats com a ZEC. Per aquest motiu, la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró ha al·legat contra aquests projectes de decret que pretenen convertir la protecció ambiental en una “mera paròdia”.
Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró consideren que la rebaixa de criteris de protecció en aquests dos projectes de decret, redactats per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, “és tan sorprenent i la regulació tan pobra i deficient que sembla haver estat feta sense cap gana i prenent-se a broma les normatives europees i la importància de protegir adequadament el patrimoni natural de les 15 Zones d’Especial Conservació (ZEC) que es veuran afectades per aquesta normativa”.
Entre les mostres d’escàs interés per a presentar uns bons documents de regulació destaca la pràcticament nul·la plasmació en els decrets de les àrees de connexió. Aquesta és una peça clau en la idea de la Xarxa Natura 2000, que preveu un elevat nivell de connexió entre paratges protegits perquè servisquen de corredors naturals de biodiversitat i s’evite que les zones protegides es convertisquen en menudes illes de relativa protecció rodejades d’una mar de degradació.
Tanmateix la Conselleria de Medi Ambient no preveu més que una connexió entre les 15 ZEC. Concretament només es contempla la connexió entre la ZEC del Fons d’Elx-Crevillent i la de Les Salines de Santa Pola.
Altra mostra de desinterés i absoluta falta de voluntat política es el fet de no estendre la millor protecció possible a la totalitat de les ZEC, que queda en condicions de mínima protecció quan l’àrea exigida per la normativa europea té una superfície major que la ja declarada prèviament com a zona protegida per l’administració valenciana. En aquest cas, la zona ampliada té una consideració quasi marginal. Per exemple, les 10.000 hectàrees de la ZEC Curs Alt del Riu Millars són considerades en la seua pràctica totalitat com a zona d’amortiment d’impactes i només es protegeix realment dues coves, tres microreserves de flora i un paratge natural municipal.
Zonificació de les àrees protegides
Dintre de les àrees protegides s’estableix una zonificació amb diferents nivells de protecció. Però, novament la desídia i la manca d’esperit real de conservar la natura es manifesta en unes àrees de “màxima” protecció reduïdes a la mínima expressió i on es pot fer quasi qualsevol cosa, excloent només algun tipus d’impacte exagerat que seria intolerable pràcticament en qualsevol lloc. En la resta de l’àrea protegida la “flexibilització” de les normes arriba a permetre quasi de tot. En molts casos costa d’entendre per què s’ha protegit un territori i sobretot com es pensa protegir, donada la inexistència o pobresa de mesures actives de protecció i l’abundància d’impactes permissibles.
En els textos sotmesos a exposició pública es manifesta clarament que la Conselleria ni valora ni desitja protegir els ecosistemes valencians més destacats i que ho considera, en realitat, un obstacle i una molèstia. A la llarga, la seua actitud (manifestada clarament en normatives, inversions i actuacions pobres i desencertades) aboca a una visió negativa de la conservació de la natura, que acaba apareixent davant la població entre inútil i perjudicial, quan s’hauria de percebre com essencial per a conservar el patrimoni natural i una font de recursos sostenibles.
